El BOE torna a publicar en català després de més de 3 anys sense fer-ho
El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) ha tornat a publicar aquest dilluns el Suplement en llengua catalana del BOE després de més de tres anys sense fer-ho i després de la signatura al juliol del conveni per a la traducció del mateix entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de l'Estat espanyol.
El conveni preveu que es tradueixin el sumari, així com les lleis orgàniques i les lleis ordinàries, els reials decrets llei, els reials decrets legislatius, la transposició de directives de la Unió Europea, reglaments executius i altres disposicions generals que alguna conselleria de la Generalitat hagi sol·licitat publicar en català.
El suplement es publica exclusivament de manera electrònica i ha de recollir la traducció del sumari íntegre de l'apartat 'Disposicions generals' i tot el contingut que hagi de traduir-se conforme als acords en el conveni. Les disposicions que no formen part del conveni apareixen vinculades al document en castellà.
L'edició del BOE d'aquest dilluns tan sols recull les dues disposicions generals referents a dues lleis del Principat d'Astúries, motiu pel qual tan sols s'ha traduït el sumari de les mateixes i no el text normatiu.
Més de tres anys
També a Illes Balears
- L'hoteler Miquel Fluxà, el primer mallorquí a la llista Forbes dels més rics del món
- Donald Trump declara la guerra comercial al món i imposa aranzels del 20% als productes europeus
- Com serà la nova plaça Major de Palma?
- PP i Vox, en contra de reclamar un impuls formal davant el Parlament Europeu per a l'oficialitat del català
- Neix una aliança cooperativa per a impulsar comunitats energètiques a nivell estatal
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A quin públic et refereixes, a quina representació et refereixes? A quin ham et refereixes? Que les lleis vigents també es redactin en llengua catalana no va contra res, ans al contrari permet poder-les seguir en la nostra llengua, que hi hagi més filòlegs, juristes informàtics actius idò que quan el nostre estat propi necessiti professionals en aquest àmbit ja n'hi hagi de preparats. No comprenc aquesta mena de suposats "independentistes" que proposen que mentre no es faci efectiva la independència, cal restar aturats...sense fer res, mentre observem passivament astorats com la nostra llengua, el patrimoni cultural, l'urbanístic, el natural... se'ls carreguen. Et pots explicar millor?
Els entenc als nostres ocupants espanyols. La presència de les llengües no castellanes de l'estat demostren que "Espanya" no és una nació sinó un conjunt de nacions obligades per Castella a mal viure sota un sol estat: el castellà. I això desfà la idea que tots som espanyols de nacionalitat. Només són espanyols els seus inventors: els castellans, que, d'altra banda, s'han apropiat el gentilici d'espanyols. Espanya i espanyol és una denominació geogràfica que abraça a tots els habitants de la península Ibèrica, inclosos els portuguesos. Mes, no tots els catalans ni els bascs o els occitans som espanyols, car a l'altra banda de la ratlla els catalans, bascs i occitans no som pas de la península Ibèrica...
Estètica i maquillatge, sense gaire cost ni esforç, per satisfer el públic assistent a la representació, perquè es senti valorat, reconegut i estimat. Aquest grupet del 155 se les sap totes i nosaltres mossegam l'ham, com sempre, i encara els donam les gràcies.
Ara el què cal és que les versions en llengua catalana/valenciana de les lleis i normes espanyoles les publiquin simultàniament amb l'espanyola o castellana, no amagar la possibilitat de consultar-les en la nostra llengua, és a dir que en el web s'indiqui de forma visible, fer-ne divulgació d'aquest retorn i que els professionals i les persones que les hagin de consultar ho facin en la versió catalana/valenciana.
"Així es construeix un país unit i on tots HI cabem".