La nova Llei orgànica 5/2024, d'11 de novembre, del dret de defensa, permet, per primera vegada, fer servir el català en tribunals amb jurisdicció a tot l'Estat espanyol i que tots els tribunals arreu del territori hagin d'oferir un intèrpret o traductor de català als intervinents si això contribueix a garantir-los el dret de defensa. La llei entrarà en vigor el 4 de desembre.

A la pràctica, amb la nova llei, quan un procés judicial arribi a instàncies superiors, d'àmbit estatal, com ara el Tribunal Suprem o l'Audiència Nacional, les parts podran continuar-hi intervenint en català i tendran dret a rebre la documentació i les comunicacions en aquesta llengua. La llei orgànica també permetrà que un ciutadà catalanoparlant implicat en un procés judicial a qualsevol punt de l'Estat espanyol tengui dret a expressar-se en català si així pot defensar millor la seva posició. El tribunal li haurà de facilitar, si cal, un intèrpret o un traductor.

En concret, gràcies a la feina de Plataforma per la Llengua, la llei orgànica aprovada per les Corts espanyoles i publicada aquest dijous 14 de novembre al BOE ha acabat incorporant dues esmenes per garantir els drets lingüístics en l'àmbit de la justícia. D'una banda, a l'article 10 s'ha afegit un apartat en relació amb els drets dels titulars del dret de defensa (les parts d'un procediment) i, d'altra banda, s'hi ha inclòs un article sencer, l'onzè, que vincula el dret de defensa a la llengua i fixa el dret a intèrpret o traductor.

El redactat de les dues esmenes a la llei

Pel que fa a l'article 10, un nou apartat d estableix que, «en els processos davant d'òrgans amb jurisdicció a tot l'Estat», els titulars del dret de defensa tenen el dret «d'utilitzar qualsevol de les llengües oficials de la comunitat autònoma en què resideixen o on hagin iniciat les actuacions judicials, així com de rebre en qualsevol d'aquestes llengües les comunicacions». Això inclou el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional, els Jutjats Centrals d'Instrucció, els Jutjats Centrals Penals i altres òrgans judicials centrals. Gràcies a aquest afegitó, els implicats en un procés judicial podran relacionar-s'hi i expressar-s'hi en català sempre que resideixin a Catalunya, el País Valencià o les Illes Balears, o que el procediment legal s'hagi iniciat en algun d'aquests territoris.

En relació amb l'article onzè, la llei orgànica preveu que qualsevol persona vinculada al procés (les parts, els representants, els testimonis o els pèrits) pugui expressar-s'hi en català o en la llengua que asseguri millor la seva defensa. En aquest cas, el dret s'estén a tots i cadascun dels tribunals de l'Estat espanyol (per exemple, al jutjat número 3 de civil de Sevilla) i inclou no només les llengües oficials, sinó també qualsevol altra llengua utilitzada per la persona afectada. El redactat concret de l'article és el següent: «Si l'ús d'una llengua determinada, especialment la materna o una de les llengües oficials a les comunitats autònomes, contribueix a garantir l'exercici del dret de defensa, el jutjat o el tribunal posarà a disposició dels intervinents que ho requereixin els mecanismes pertinents d'interpretació i/o traducció».

Plataforma per la Llengua indica que «tot i que podria semblar que amb aquest article n'hi ha prou, perquè és més ambiciós que l'apartat d, condiciona l'ús del català al fet que 'contribueixi' a la defensa, i un jutge podria considerar que el nivell de castellà de l'intervinent és suficient per poder intervenir en aquesta llengua». És per això que, per a l'entitat, «calia incorporar també un apartat específic que garantís que la intervenció als tribunals d'abast estatal es pogués fer en català sense haver de justificar res». És el cas de l'apartat d de l'article 10, que també s'ha aconseguit incloure en el redactat de la llei.

La clau per incloure drets lingüístics a les noves lleis

La incorporació d'aquestes dues esmenes ha estat possible gràcies a la feina dels serveis tècnics de Plataforma per la Llengua, que «vetllen perquè els drets lingüístics es tinguin en compte de manera transversal i perquè les reformes de textos legals o l'aprovació de noves normes ampliïn els drets dels catalanoparlants». En aquest cas, a final de febrer l'entitat va detectar que el Congrés dels Diputats estava tramitant el projecte de Llei orgànica del dret de defensa, i es va posar a avaluar-ne el contingut i a plantejar-ne possibles esmenes.

«La proposta d'esmenes va ser enviada al març al diputat Josep Maria Cervera, diputat de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats, que ha estat clau a l'hora de negociar la llei amb els altres grups polítics. Amb Cervera s'hi ha mantingut una comunicació contínua, i els arguments de l'entitat també s'han fet arribar a grups com el PSC i ERC per aconseguir aprovar finalment la llei aquest novembre», assegura Plataforma per la Llengua.

L'organització en defensa del català fiscalitzarà que la llei s'apliqui

Plataforma per la Llengua ha aconseguit que s'incorporin les esmenes i considera que aquesta llei suposa un avanç significatiu per als drets lingüístics dels ciutadans. Tanmateix, l'entitat té present que «els jutjats tenen molt marge de millora a l'hora de garantir el compliment de la llei i el respecte als drets lingüístics dels ciutadans», i, per això, considera que amb l'aprovació d'aquesta llei no n'hi ha prou, i que ara caldrà vetllar perquè es faci complir.

L'organització en defensa del català recorda que els drets lingüístics són drets humans fonamentals i lamenta que, paradoxalment, l'àmbit judicial, «el que més hauria de vetllar perquè aquests drets es garantissin, és un dels àmbits en què més es vulneren». Més enllà de la norma, l'entitat reclama a les administracions que prenguin mesures i destinin recursos perquè es pugui complir. Per a Plataforma per la Llengua, la poca presència del català en aquest àmbit s'explica també per «la inèrcia dels professionals que hi treballen, per la poca formació lingüística, per la manca de consciència dels drets lingüístics per part de la mateixa ciutadania, per l'entorn poc favorable que es respira en la justícia i pel marc legal general, que privilegia l'ús del castellà».