nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 21°
27°

Torra, Albinyana i Soler aposten per l'autodeterminació i la federació dels Països Catalans

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) ha organitzat per aquest divendres passat un reconeixement a tres presidents dels Països Catalans: Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya 2018-2020 amb Junts per Catalunya, Josep Lluís Albinyana, primer president del Consell Preautonòmic del País Valencià 1978-1979 amb el PSOE i Cristòfol Soler, president del Govern de les Illes Balears 1995-1996 amb el PP.

Abans del sopar, els tres presidents varen atendre dBalears i, en primer lloc varen voler manifestar el seu agraïment a l'ASM per reconeixement.

Sentiment de país a cada un dels territoris

Cristòfol Soler va manifestar la seva preocupació pel moment polític que viuen les Illes Balears: «som molt a prop de viure un segon quadrienni negre, després del que es va viure amb Bauzá de president», però afegí que «sort en tenim del professorat i dels pares dels alumnes que han rebutjat el pla de segregació».

Josep Lluís Albinyana va voler diferenciar el «desastre polític que viu el País Valencià» del dinamisme i bona salut de la societat civil que fa una «feina excel·lent» i un ús de la llengua catalana «infinitament superior» al de les administracions. I reblà el clau dient que «si la Generalitat valenciana fos una empresa, estaria en fallida»

Quim Torra, de la seva banda, considera que el Principat de Catalunya viu «una emergència lingüística greu». També destaca que l'espoliació fiscal que pateix el Principat, però també el País Valencià i les Illes Balears, «ens porta a la decadència» i no permet el progrés dels nostre conciutadans. Les xifres escarrufen i es repeteixen any rere any: Catalunya perd prop de 23.000 milions cada any. El País Valencià, 6.000 milions cada any. I les Balears són les més perjudicades en percentatge, perden gairebé 4.000 milions per any.

Articulació dels Països Catalans

El president Soler va destacar que «no podem articular els Països Catalans dins l'Estat espanyol, perquè la Constitució espanyola ho prohibeix de manera explícita. I recordà que el mateix text constitucional sí que recull una clàusula que permet la federació de Navarra i el País Basc. Soler aposta, sense embuts per «sortir de l'-estat espanyol quan abans» i «autodeterminar-nos i federar-nos».

El president Albinyana volgué rubricar que «la sortida que proposa el president Soler, la veig com una sortida d'emergència, una sortida urgent». Afegí també que el «fracàs de la constitució espanyola i el fracàs de la Transició són més que evidents».

Albinyana s'expressà sense pèls a la llengua: «el País Valencià arriba, cada any, a l'execució d'un 50% de les inversions estatals, mentre que Madrid cada any arriba al 200%».

«La connexió dels Països Catalans ha de ser la de les societats» destacà el president valencià.

El president Torra afirmà que coincidia en les anàlisis dels seus col·legues i afirmà que «no és possible encaixar dins l'Estat espanyol, l'única opció és la independència» i tal i com els altres, aposta per «l'autodeterminació dels Països Catalans i una confederació de repúbliques».

Torra destacà que «estam units en la desgràcia» i en aquest sentit recordà l'estat de la llengua catalana que està de baixa en els tres territoris; el dèficit fiscal amb l'Estat, que arriba a xifres que cap altre Estat del món permet i la mobilitat, amb un projecte de Corredor Mediterrani que passa per Madrid.

El president català va fer una crida molt concreta: «apel·lo als empresaris a entendre fins a quin punt aquest sistema perjudica els seus interessos».

Finançament i espoliació fiscal

Soler també recordà les xifres de l'espoliació fiscal i lamentà que ni les Balears ni el País Valencià tenim diputats al Congrés de Madrid per denunciar aquesta situació.

Albinyana destacà que «de les 35 empreses de l'IBEX, 24 estan domiciliades a Madrid i només tres a Catalunya, una al País valencià i una a les Balears.

I qualificà el model de l'Estat espanyol de «colonial».

Torra es referí al debat actual sobre el model de finançament i destacà que, paradoxalment, els dirigents de les comunitats autònomes que es queixen de la proposta de finançament per a Catalunya, reconeixen que actualment viuen dels 40.000 milions que s'espolien anualment als Països Catalans.

Soler va resumir l'actual model: «és insostenible, colonials i ens duu a la fallida».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Claro que sí, guapi, fa 5 dies
Madre mía.
Los tres han comprado la ropa en el mismo chino?.
Vaya perchas 🤦🏻‍♂️
Valoració:-1menosmas
Per Catalunya, però no com el Principat tot sol, fa 7 dies
Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"
Valoració:7menosmas
Per la Catalunya continental i la Catalunya insular, fa 7 dies
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")
Valoració:5menosmas
Per Catalunya i prou, fa 7 dies
«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)».

Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981).
Valoració:4menosmas
Per una pàtria completa, fa 7 dies
"Per a la tasca que hem de dur a terme cal que somiem una pàtria. Però l'hem de somiar com hauria volgut el poeta Pere Quart: completa. De Salses fins a Guardamar i de Fraga fins a Maó."

Josep Maria Llompart (1991)



Pissarra_1992_n065.pdf
Valoració:4menosmas
Per Catalunya sencera, fa 7 dies
L'única opció és la independència, sí; però la de la nació catalana sencera, amb l'estat NACIONAL que li correspon. No amb repúbliques regionals que només aprofundirien en la divisió del poble català. Necessitam institucions nacionals; institucions que, sense por, abastin tot el territori i que, per tant, demostrin, simplement existint, que creuen en la nació que és una de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. I aquesta nació necessita un estat català independent, una institució veritablement nacional: la República catalana.
Valoració:3menosmas
Per UNA, no tres republiquetes catalanes, fa 7 dies
"Pocs anys després de caure Mallorca el juliol de 1715 s’escampà un opuscle, 'Via fora els adormits!', que defensava una República Catalana formada per tots els territoris de la nació: València, el Principat, les Illes i, fins i tot, els confiscats arran del Tractat dels Pirineus."

https://www.dbalears.cat/balears/balears/2022/05/09/366285/bartomeu-mestre-tres-segles-lluita-ens-conviden-persistir-agrada-allo-ara-mai-sino-ara-sempre.html
Valoració:4menosmas
Per Mallorquí, fa 7 dies
Ergo, te falta el cogito
Valoració:-4menosmas
Per ergo, fa 8 dies
Maikel.- Hay muchas maneras de ser cipayos. Cuídate, que estás más cerca que lejos, de ser uno de ellos.
Hi ha cipayos i llepaculs an es catalans
Valoració:-8menosmas
Per Guillem, fa 8 dies
Els tres presidents, més enllà de les difamacions constants que pateixen de les clavegueres del estat i dels medis espanyolistes (fiançats amb milions d’euros públics), tenen tota la raó en el discurs que exposen.
Les Illes vivim una emergència lingüística que ens porta a la decadència cultural com a poble.
No podem articular amb altres comunitats, la defensa dels nostres drets front a les ofensives del estat, els cossos policials i el poder judicial, perquè la Constitució Espanyola (suposadament democràtica) ho prohibeix.
Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente