El Pi: «Prohens ha de deixar de lluitar contra Catalunya i començar a lluitar a favor de les Illes Balears»

El president d’El Pi-Proposta per les Illes Balears, Tolo Gili, ha demanat un concert econòmic per a totes les comunitats autònomes. «Totes les autonomies haurien de tenir un sistema de finançament propi, com el que demana Catalunya o com el que té el País Basc. Administrar els nostres recursos perquè realment els doblers recaptats a les Illes es reinverteixin a les Illes», explica Gili.

Gili ha demanat a Prohens que «deixi de lluitar contra Catalunya per a lluitar a favor de les Illes Balears. La presidenta del Govern i també Francina Armengol, actual presidenta del Congrés, han de començar a mirar pels interessos dels illencs, cosa que no han fet fins ara, i reclamar aquest finançament just per a les nostres illes», assegura. «Són les dues màximes responsables que les Balears puguin tenir aquest finançament propi», ha assenyalat.

«No s’entén que les Illes siguin una de les regions que més aporta a l’Estat i de les que manco rep. 450 milions d’euros parteixen per a no tornar», remarca Gili. «Per això necessitam reformar el sistema de finançament de l’Estat i aquest finançament propi és l’única sortida. Fa anys que el sistema actual està caducat i la millora manera de tenir justícia i igualtat entre espanyols és que totes les comunitats tenguin aquest sistema de finançament propi», explica.

El president de la formació demana «deixar de lluitar els uns amb els altres i que totes les comunitats vagin agafades de la mà per a configurar un nou model d’estat modern i acord amb les necessitats actuals. I això, a les Balears, només es pot traduir en tenir una caixa pròpia, un finançament propi perquè nosaltres mateixos puguem gestionar els nostres recursos».

Comenta

Normes d'ús

Avís legal

» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat

» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers

» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.

Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).

Comentaris

Per Som catalans els mallorquins?, fa devers d'un mes

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana."

Antoni Maria Alcover (1909)

Valoració:3menos mas

Per Mallorca, una illa catalana, fa devers d'un mes

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments».

Antoni Salvà (1932)

Valoració:2menos mas

Per català i no d'altra nació, fa devers d'un mes

"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"

(Guillem d’Efak, 1980)

Valoració:2menos mas

Per los de les Illes tenim per molt de ser catalans!, fa devers d'un mes

«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans».

Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).

Valoració:2menos mas

Per ben positiu, fa devers d'un mes

«Això de què els naturals de Mallorca se deien a si mateixos i se comptaven com a catalans és ben positiu, i ho he vist mil vegades comprovat».

Estanislau Aguiló (1907)

Valoració:2menos mas

Per Catalunya integral, fa devers d'un mes

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--"Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit". LNT (1930)

Valoració:1menos mas

Per Res d’Estat Balear, res de provincianisme, fa devers d'un mes

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.»

Joan Timoner i Petrus "Menorquit" (1931)

Valoració:2menos mas

Per De Salses a Guardamar, fa devers d'un mes

Hi ha una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."

Valoració:2menos mas

Per Joan Josep Llull, fa devers d'un mes

Tots quants tenim "voluntat de reintegració" [aquesta i les altres frases entre cometes són de Joan Fuster a "Qüestió de noms"] ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i ens hem acostumat a utilitzar el corònim Catalunya en el sentit nacional que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".

Valoració:5menos mas

Per El Principat no és tot Catalunya, fa devers d'un mes

Lluitar contra Catalunya és lluitar contra les Illes Balears i lluitar contra les Illes Balears és lluitar contra Catalunya.

Valoració:8menos mas