El president d'ERC, Oriol Junqueras; el cap de llista d'EH Bildu al Parlament Europeu, Pernando Barrena; el responsable de Relacions Internacionals de l'executiva del BNG, Rubén Cela, i el coordinador d'Ara Més, Mateu Mates, 'Xurí', han signat aquest dijous l'acord de la coalició Ara Repúbliques per a concórrer a les eleccions europees i han reivindicat el treball fet en aquesta legislatura.
En un acte conduït per l'eurodiputada i cap de llista d'ERC als comicis, Diana Riba, ha celebrat que es reediti la candidatura amb la qual ja van concórrer als comicis en 2019, i que enguany sigui «més potent i ambiciosa» amb la incorporació d'Ara Més.
«És una candidatura que pretén tornar a treballar per les nacions sense Estat i per a aconseguir un Estat propi i per a construir aquestes societats més justes, igualitàries i sostenibles», ha destacat Riba.
Així, ha explicat que en aquesta legislatura volen continuar debatent el dret a l'autodeterminació a Europa, alguna cosa que considera que ja han fet aquests últims cinc anys en haver-se presentat «una llei de claredat comunitària que ha d'ajudar a resoldre els conflictes de sobirania dins de la UE».
També volen defensar les respectives llengües en les institucions europees «davant el nacionalisme espanyol dins del Comitè de Peticions» i impulsar la seva oficialitat i convertir-les en llengües de treball en l'Eurocambra.
En matèria de violències masclistes, Riba ha reivindicat haver aconseguit posar sobre la taula una directiva sobre aquesta qüestió així com «una legislació europea que treballi per a protegir els periodistes i a tots els activistes davant les demandes mordassa que cada vegada més governs i grans empreses volen utilitzar per a silenciar dissidències».
Comissió Pegasus
L'eurodiputada d'ERC, a més, ha celebrat haver aconseguit la creació d'una comissió d'investigació sobre Pegasus i que l'informe posàs «al mateix nivell l'Estat que països com Hongria i Polònia en l'ús d'aquestes tecnologies».
Malgrat admetre que no ho han aconseguit tot, ha assegurat que en l'àmbit de la defensa del sector primari o la relativa a polítiques fiscals s'han trobat molt sols: «Els partits del règim i les dretes han votat en contra dels agricultors i a favor de velles receptes austericides que només beneficien als de sempre, als privilegiats».
Per això, ha anomenat a la participació en les eleccions perquè, al seu judici, hi ha molt en joc per a mantenir Europa «com un espai de drets i llibertats que doni resposta a les diferents crisis, com la social, econòmica i ecològica, i sobretot la democràtica».