cielo claro
  • Màx: 23.88°
  • Mín: 13.02°
22°

El senador d’Eivissa i Formentera demana l’increment del plus de residència i que es tengui en compte la doble i triple insularitat de les Pitiüses

El senador d'Eivissa i Formentera, Juanjo Ferrer, ha registrat davant de la Comissió Mixta sobre Insularitat, formada per representants del Congrés i del Senat, una moció per a instar el Govern de l’Estat a augmentar el plus per residència a les Illes, tenint en compte la doble i triple insularitat de les Pitiüses. La moció consta de dos propostes d’acord:

«1. Incrementar per a l'any 2024 i els successius les indemnitzacions per residència del personal en actiu del sector públic estatal destinat a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, procedint a la modificació de les quanties per tal d'adaptar-les al factor d'insularitat, al cost de la vida i al preu de l’habitatge mitjançant la dotació pressupostària corresponent.

2. Incrementar en major grau la indemnització al personal destinat a les illes d’Eivissa i Formentera per compensar la doble i triple insularitat.»

En el text de la moció, el senador justifica que «el context social i econòmic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es caracteritza per la naturalesa insular de la seva configuració geogràfica que genera un conjunt de desavantatges que afecten, entre altres àmbits, el transport, les comunicacions, sanitat, educació, desenvolupament personal i professional, i molt especialment al cost de vida i de l’habitatge».

«Els desavantatges de la insularitat i el mateix fet insular són reconeguts a la Constitució espanyola en l'article 138.1 com a constitutius d'un fet diferencial que s'ha de tenir en compte per tal d'establir un equilibri econòmic interterritorial adequat i just. Per això, tant el fet com les circumstàncies que hi concorren suposen desequilibris que han de ser contrarestats mitjançant l'acció de l'Estat», exposa el senador.

També l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat de les Illes Balears en l’article 3 «ha promulgat el reconeixement del fet insular i les seves circumstàncies amb la finalitat d'emparar i promoure actuacions conduents a reduir o eliminar aquests desequilibris».

Entre els efectes negatius de la insularitat, el senador cita «l'elevat cost de vida a les Illes Balears es tradueix en un greu dèficit de personal als serveis públics, cosa que provoca que sectors essencials com la sanitat, educació o la seguretat estiguin en un estat precari afectant molt negativament la qualitat dels serveis públics, fet que suposa un tracte discriminatori territorial evident per a la població balear».

A més, «les Illes Balears és la segona comunitat autònoma que més ha crescut en els darrers quinze anys, més de 200.000 habitants, fet que suposa un 20% de la població total».

Un altre factor que cal tenir en compte, explica Juanjo Ferrer, és «l'envelliment progressiu de les plantilles, que, tot i ser compartit per la resta dels territoris, té una incidència especial a les Balears, ja que no està compensat amb una taxa de reposició d'efectius d'acord amb les circumstàncies».

Com recorda Juanjo Ferrer, «per alleujar aquesta situació, l'Estat ha reconegut els majors costos que suposa prestar servei al sector públic a la Comunitat de les Illes Balears a través de la indemnització per residència reconeguda a tot el personal del sector públic estatal a les Illes Balears».

No obstant això, «en l'actualitat aquest complement no dona resposta a la realitat de residir a les Illes Balears, perquè no té una base objectiva per al càlcul i la distribució i no haver-se actualitzat en la quantia d'ençà que el Govern d'Espanya va procedir a l'estudi de la indemnització per residència del personal del sector públic estatal a les Illes Balears el 2007 mitjançant el Reial Decret Llei 11/2006».

Aquestes circumstàncies «generen al personal al servei de l'Estat resistències a acceptar una destinació en alguna de les places a les illes i situacions de renúncia o trasllat, davant de la dificultat manifesta d'accés a l'habitatge i d'assumir els costos de la vida al territori insular».

D'altra banda, «la falta de personal comporta un greuge comparatiu laboral, ja que la qualitat de vida de les persones que ocupen les destinacions és clarament inferior a la de la resta de l'Estat, tant per la càrrega de treball i l'estrès laboral que suporten, com per les dificultats econòmiques, familiars i personals que comporta viure a les illes».

En definitiva, diu el senador, «hi ha una situació objectiva de discriminació econòmica i de qualitat de vida per a aquells treballadors i treballadores del servei de l'Estat i de les entitats públiques estatals i societats mercantils estatals a les Illes Balears i una situació de discriminació per a la ciutadania resident, que pateix uns serveis públics de baixa qualitat».

I aquesta situació «es veu especialment agreujada a les illes d’Eivissa i de Formentera, a causa de la doble i triple insularitat».

Per tant, conclou Juanjo Ferrer, «és imprescindible incrementar les indemnitzacions per residència del personal en actiu del sector públic estatal destinat a la comunitat autònoma de les Illes Balears, procedint a la modificació de les quanties per tal d'adaptar-les al factor d'insularitat, el cost de la vida i al preu de l’habitatge».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Miró Font, fa devers d'un mes
Actualment ses Pitiüses tenen tots es inconvenients i cap avantatge de ser illes
Valoració:0menosmas
Per xisca, fa devers d'un mes
Ben necessari que així sigui. Totalment d'acord.
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente