cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 21°
24°

El PP fa el ridícul en reconèixer que no hi ha cap problema amb el domini .cat i, alhora, votar a favor de la seva eliminació

El grup del partit d'extrema dreta VOX al Consell de Mallorca ha presentat una moció al ple d'aquest dijous, 14 de setembre, amb l'objectiu de suprimir el domini .cat de totes les webs corporatives del Consell, així com dels seus organismes autònoms, «implementant de manera pràctica i efectiva el domini .es».

La iniciativa espanyolista ha sortit endavant gràcies al suport del Partit Popular, amb qui l'extrema dreta ha signat acords per a poder eliminar tot rastre dels drets lingüístics dels catalanoparlants a les Balears.

El ple on s'ha debatut aquesta moció ha estat marcat pel fanatisme del portaveu suplent de VOX, David Gil, qui no ha dubtat a demostrar amb la seva intervenció que l'agrupació es mou per motius d'odi ja que no ha aportat cap raó pràctica per a l'eliminació del domini conselldemallorca.cat. Així, ha argumentat que la web conselldemallorca.es també podria oferir la informació «en espanyol, català o en mallorquí», cosa que ja fa actualment la web conselldemallorca.cat.

No s'ha quedat enrere la portaveu del Partit Popular, Núria Riera, qui ha començat per assenyalar que s'haurien de deixar al marge «aquestes consideracions polítiques exagerades que s'han fet». «Entenc que hi ha grups que necessiten aquesta confrontació i tot d'una que tenen la possibilitat de ficar temes lingüístics, temes de drets, ho aprofiten», fent referència a les intervencions d'El Pi, el PSOE i MÉS però definint alhora exactament el que fa el seu soci, VOX, amb aquesta moció.

Riera ha admès, tot seguit, que «tots els dominis són vàlids» i ha exemplificat que no hi ha cap problema amb els dominis que usa el Govern (goib.cat i goib.es) i el Parlament (parlamentib.cat i parlamentib.es) des de fa anys. «Aquest domini .es ha impedit drets lingüístics i tenir la informació en les dues llengües? No.», ha remarcat Riera. Per tant, la portaveu del PP ha acabat, segurament sense pretendre-ho, defensant que durant anys les principals webs de les institucions públiques de les Illes Balears han usat els dos dominis, sense que suposàs cap problema, per a després votar a favor de l'eliminació d'un d'ells (el .cat). Riera ha confirmat així que no hi ha cap raó tècnica, sinó ideològica, per a eliminar el domini conselldemallorca.cat.

Un PP segrestat pel fanatisme de VOX

Aquesta iniciativa dona continuïtat a la ja aprovada a l'Ajuntament de Palma per tal d'eliminar el domini .cat de la web de la institució. Aquesta dèria espanyolista va prosperar gràcies als vots de VOX i del Partit Popular a Cort baix un fals pretext: passar de palma.cat a palma.es. El cert és que, fins el moment, ambdós dominis estaven habilitats i funcionaven indistintament. Per tant, la raó real d'aquestes iniciatives de l'extrema dreta, amb l'inestimable suport del PP, és acabar amb tot el que tengui a veure amb la nostra llengua i cultura.

.cat, un domini que representa la nostra llengua

El domini .cat és el primer domini per a una comunitat lingüística i cultural. Els criteris per tal que un lloc web tengui el domini .cat són que sigui en català o que estigui relacionat amb la cultura catalana. Per això, el Parlament va aprovar l'any 2007, amb els vots del PSIB, Bloc per Mallorca i Unió Mallorquina, instar el Govern a fer que totes les institucions de les Balears amb web emprassin el domini .cat.

El domini .cat continua creixent, sobretot a les Illes Balears, malgrat els atacs de l'extrema dreta

Any rere any, la comunitat catalanoparlant continua creixent a la xarxa. Una bona mostra d’això és l’augment progressiu de pàgines web amb el domini .cat. Cada vegada hi ha més tendència a fer servir un domini amb .cat per a publicar continguts en català: «Un web amb .cat proporciona una sensació de proximitat als territoris on es parla català, a més d’obtenir una identitat pròpia que diferencia de la resta. Aquest domini també permet fer servir caràcters propis de la llengua catalana, com els accents, la ç o la l·l», destaca la Fundació .cat.

Cal destacar que entre els territoris de parla catalana, les Illes Balears són el territori on més creix, any rere any, el registre de dominis .cat.

Segons DonDominio, principal agent registrador del .cat a les Balears, el creixement del domini .cat al nostre territori està relacionat amb un major coneixement del món d’Internet entre els comerços locals ja que el català és llengua oficial a les Illes i tenir un web en aquest idioma projecta una imatge de proximitat als usuaris. De fet, segons un estudi de la Fundació .cat sobre coneixement de marca, més d’un 50% de les persones enquestades considerava el .cat la millor extensió per a arribar a més gent i posicionar-se en els territoris de parla catalana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente
Per Joan Josep Llull, fa 12 dies
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)


Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Valoració:1menosmas
Per De Asprer, fa 13 dies
Referéndum YA. En la provincia española de Catalunya igual se supera la mayoría ante la pregunta si te sientes catalan. En Mallorca no se llega ni al 5%, y esta cifra gracias a los lavados de cerebro y las subvenciones/contrataciones de los cómicos de MES.
Estoy esperando ansioso ESTE referendum ... el que se haga en la provincia catalan me la importa un autentico comino, como al 99% de los mallorquines. Ojala consigan la independencia, nos dejaran en paz.
Valoració:-5menosmas
Per Aprenent, fa 13 dies
Els cercadors com Google, Duckduckgo, etc. ja no poden trobar res sobre l'ajuntament de Palma.
Aquests pardals, l'han feta bona!
Valoració:3menosmas
Per la unitat de Catalunya, fa 13 dies
«Alcover, un altre gran català de Mallorca, (…) ha afirmat altra vegada la unitat de Catalunya en declarar, entremig dels aplaudiments dels congressistes, que quan es parla de catalans s’ha d’entendre que es parla de tots els homes de llengua catalana». Enric Prat de la Riba (1906)
Valoració:5menosmas
Per perquè som catalans, fa 13 dies
«Acceptau de bon grat nostre present i sapigau que los fills de les Illes tenim per molt de ser catalans! Volem bé a les lletres catalanes, perquè som catalans». Josep Lluís Pons i Gallarza (1873).
Valoració:5menosmas
Per la catalanitat reviu, fa 13 dies
"Cal situar-nos en el calendari a l’entorn previ al llibre de Benvingut Oliver. Com a primer punt clau de referència, cal relatar que la primera meitat del segle XIX, La Renaixença va activar la represa de la llengua i de la cultura catalana i, amb elles, l’assumpció de pertinença a la nació catalana. Cal tenir en compte que el gentilici catalans, habitual als regnes de Mallorca i de València durant els segles XIII, XIV i XV (...) i, amb menys mesura el XVI i XVII, s’havia vist gairebé arraconat el s. XVIII fora del Principat a partir dels Decrets de Nova Planta. Un segle després, sobretot a partir de La Renaixença (1833), la catalanitat reviu i el gentilici es recobra i s’usa amb gran normalitat i naturalitat al llarg de la segona meitat del segle XIX a les Illes Balears i Pitiüses."
Valoració:4menosmas
Per català i no d'altra nació, fa 13 dies
"[...]Tot el món conegut
volia confegir,
me deien Ramon Llull,
català mallorquí.
[...]
Vaig pastar la llengua amb la meva Art,
vaig fer que la ciència parlàs català.
[...]
Abans, per un càrrec, era condició
de ser català i no d'altra nació.[...]"


(Guillem d’Efak, 1980)
Valoració:6menosmas
Per faig part de la nació catalana, fa 13 dies
Del blog "Etziba Balutxo..." de Bartomeu Mestre i Sureda
"[...]Jo mateix, nascut a Felanitx, sóc català. Tan català com Pere Oliver i Domenge, com Nadal Batle, com Miquel Bauçà o com Miquel Barceló. Ho som, talment l'algaidí Pere Capellà, en Mingo Revulgo, quan l'any 1935 escrivia: “Jo sóc mallorquí i és la meva glòria/ esser català per la meva història!”. Sóc català, perquè faig part de l'àmbit lingüístic, cultural i geogràfic que abasta la nació catalana[...]"
Valoració:3menosmas
Per Catalunya per referir-se al conjunt de la nació, fa 13 dies
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)
Valoració:1menosmas
Per la llengua del rei En Jaume, fa 13 dies
«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 3
Siguiente