MÉS per Mallorca ha remarcat que rebutja frontalment l’eliminació del requisit de llengua catalana als professionals sanitaris que ha aprovat aquest dilluns el Govern, en la mesura en què «no resoldrà la manca de professionals sanitaris i, en canvi, agreujarà la situació dels drets lingüístics dels catalanoparlants en l’accés a la salut».

Els ecosobiranistes lamenten profundament que la llengua catalana «torni a ser el cap de turc» de la manca de personal sanitari, quan, en paraules de la pròpia Consellera de Salut, Manuela Garcia, «el dèficit de professionals sanitaris és compartit amb Europa i Espanya i els problemes de les Illes Balears són similars a la resta del món».

En aquest sentit, la diputada Maria Ramon ha recordat que l’argument que la llengua catalana era un obstacle ja el va posar sobre la taula Francina Armengol durant el procés d’estabilització i la realitat va demostrar que era una fal·làcia i un engany, i que la immensa majoria de les places tenien aspirants amb coneixements suficients de llengua catalana. «Per què els molesta, a la presidenta i al PP, que els catalanoparlants siguem atesos en la nostra llengua?», ha demanat la diputada ecosobiranista.
«Marga Prohens no pretén resoldre cap problema sinó pagar amb els drets dels catalanoparlants l’abstenció de VOX que li va permetre arribar al Consolat de Mar», ha denunciat Ramon.

A més d’això, Lluís Apesteguia, coordinador de la formació, ha afegit que MÉS per Mallorca qüestiona també les formes i el moment en què es pren aquesta decisió, «que denota una manca de transparència total, amb un decret llei mancat de qualsevol urgència».

Apesteguia també ha apuntat que aquesta mesura contravé l’Estatut d’Autonomia, en concret els seus articles 4 i 14, i que per tant analitzaran «de forma coordinada amb la resta de partits i entitats i sense ànim de protagonisme» la resposta adequada al que ha qualificat de «retrocés democràtic i lingüístic».
Els ecosobiranistes han conclòs recordant que la cobertura de personal sanitari passa principalment per resoldre problemes estructurals com l’accés a l’habitatge i el cost de la vida, com han vengut reiterant les organitzacions sindicals i el Col·legi de Metges de les Illes Balears.