Segons ha explicat Vilaweb avui mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha tornat a fer servir la nova legislació educativa per obligar una escola de Girona a fer en castellà una assignatura o més que, «per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals». La sala contenciosa del TSJC, presidida per Javier Aguayo Mejías, ha dictat aquesta mesura de manera cautelar, accedint a la petició d'una família que així exigia aquest canvi a la classe del seu fill.

La nova legislació impedeix l'aplicació de percentatges d’idiomes en el currículum educatiu, però defineix el castellà com a llengua d’ús curricular i educativa. Ara el TSJC torna a agafar-se a aquesta definició per requerir a la direcció del centre que abans del 5 de setembre informi el tribunal dels canvis al seu pla d’usos lingüístics per a complir l’ordre judicial. La docència en castellà d’una assignatura troncal o més afecta el fill de la família que ho ha demanat judicialment, però també tots els seus companys de classe.

De les vint-i-cint hores setmanals de docència a l'escola, tretze i mitja són en català, una i mitja en castellà i una en anglès. A banda, s'imparteixen uns tallers que són tres en català, un en castellà i un en anglès. El tribunal ho altera de manera que a la classe d’aquest alumne s'haurà de fer, com a mínim, una assignatura troncal en castellà.

Aquesta assignatura haurà de ser íntegrament en castellà, de manera que no es podria combinar amb altres idiomes. A més, el tribunal diu que el material docent que es faci servir també haurà de ser en castellà. Per últim, diu que l’ordre de fer una assignatura en castellà s’haurà de complir durant els cursos següents de l’alumne, fins que no hi hagi una sentència ferma que decideixi de manera definitiva com actuar.

La interlocutòria judicial reconeix que la nova legislació educativa «no desplaça completament el castellà, des del moment en què es contempla el seu ús educatiu i curricular, i se’n garanteix el coneixement a la fi de l’ensenyament obligatori». Això, diu el tribunal, els permet «prendre les mesures oportunes, siguin cautelars o en la sentència definitiva, per a garantir la presència mínima de la llengua castellana, d’acord amb el que estableix al marc constitucional i legal, estatal i autonòmic».