Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) ha celebrat aquest dissabte una assemblea oberta amb la militància i simpatitzants per tal de valorar els resultats obtenguts a les eleccions espanyoles dels passat 23 de juliol.

Per a començar amb la valoració, s’ha exposat el document de valoració de les eleccions. En resum, s’ha explicat el «profund gir cap a la dreta arreu de l’Estat espanyol» en les passades eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig. «La nostra coalició amb Podem -Unides Podem- va patir un descens de més del 50% de l’espai electoral, perdent el Govern, els consells insulars i Palma, mentre que MÉS per Mallorca i Més per Menorca, així com el PSIB, varen resistir, amb xifres molt similars a les del 2019», varen remarcar.

Des d’EUIB, el mateix dilluns que es convocaren les noves eleccions ja es va mantenir una reunió amb Ara Més (coalició que estava formada per MÉS per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa i independents de Formentera) amb l’objectu de concórrer plegades a les eleccions generals a les Illes Balears. Des d’aleshores, explica la valoració feta per la coordinació general d’EUIB, la formació jugaria un paper important dins la construcció de Sumar a les Balears, essent-hi clau en la configuració de les llistes al Congrés i al Senat, així com en l’aproximació a les formacions que conformaven Ara Més, tot afavorint un acord amb la iniciativa liderada per Yolanda Díaz.

Paral·lelament, les direccions insulars de Menorca i Pitiüses iniciaren converses amb els subjectes sobiranistes de cada illa i amb el Partit Socialista per a tancar acords unitaris per al Senat. A Mallorca, els liderats per Francina Armengol varen refusar arribar a acords per a la cambra alta. Aquestes negociacions arriben a bon port a Eivissa amb el vist i plau de Sumar, mentre que a Menorca fracassaren, en essència, per no haver-hi consens sobre la persona que hauria de liderar l’espai.

Mentrestant, la configuració de les llistes va relegar EUIB al cinqué lloc de la llista pel Congrés, un fet sobrevengut a causa dels acords estatals. No obstant això, des d’EUIB s’hi varen fer gestions amb Sumar per tal de proposar Elisabeth Ripoll com a número dos per al Congrés, la qual va ser acceptada com a perfil independent. Finalment, la configuració de les llistes al Congrés varen comptar amb una persona d’Esquerra Unida de cada illa.

Pel que fa als resultats obtenguts, la valoració explica que Sumar MÉS «va obtenir el millor resultat del conjunt de l’Estat (gairebé cinc punts per sobre de la mitjana), obtenint-hi un 16,6% dels vots de les Illes Balears i un diputat al Congrés (el més car de l’Estat quant a nombre de vots, més de 83.000). A més, Sumar també va obtenir un senador per les Pitiüses amb la candidatura 'Eivissa i Formentera al Senat'.

Malgrat això, pel que fa al Congrés, «ens vàrem quedar amb un gust agredolç, ja que els números permetien obtenir el segon escó, però la concentració del vot entre el PP i el PSIB ho va impedir», explica la valoració, en contraposició a les eleccions del 2019, en les quals Unides Podem, amb 4.000 vots menys, va obtenir dos escons al Congrés. «L’esquerra va assolir una fita importantíssima, ja que la suma aritmètica de les formacions que composen Sumar MÉS han obtengut 20.000 vots més que a les darreres eleccions municipals i autonòmiques», conclouen.

Pel que fa als resultats al Senat, tant a Menorca com a Mallorca la coalició va quedar enfora d’obtenir escó (a més de 7.000 a Menorca i gairebé 60.000 a Mallorca). A les Pitiüses, contra tot pronòstic, es va assolir la victòria per part de la candidatura 'Eivissa i Formentera al Senat', conformada per PSOE, Sumar, Esquerra Unida i Ara Eivissa. «Aquest senador serà l’únic de l’espai polític de Sumar arreu de l’Estat. Una fita que fa que les Illes Balears adquireixin rellevància en el conjunt de l’Estat dins l’espai de l’esquerra alternativa i transformadora», puntualitza la valoració.

Finalment, pel que fa a les conclusions extretes per la formació, EUIB assenyala que continua complint el full de ruta que es va marcar al document polític quant a la seva política d’aliances, apostant per la construcció d’un bloc polític unitari a les Illes Balears amb totes les organitzacions de l’esquerra alternativa. Després de les experiències de Progressistes al 2003 i d’Unides Podem Més al 2016, on els resultats no foren els esperats, «treballant de manera diferent amb respecte a totes les forces polítiques que conformen l’espai, s’ha generat un efecte multiplicador on l’esquerra alternativa ha guanyat 20.000 vots en menys de dos mesos».

«S’ha romput el mite que les esquerres sobiranistes i les més nítidament d’esquerres no sumaven, sinó que generaven moviments centrípets a nivell electoral. La conquesta de 20.000 vots al Congrés es deu, sota la nostra visió, a la construcció de llistes equilibrades, fomentant els discursos dels elements en comú», remarca EUIB. Segons l’informe de valoració electoral, atribueixen part de l’èxit a «un discurs molt encertat de Yolanda Díaz entorn a les particularitats nacionals i històriques per a avançar cap a un escenari vertaderament plurinacional de l’Estat».