El cap de llista de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, ha avançat aquest dilluns que la coalició vol impulsar una Llei de llengües per a defensar la diversitat lingüística de l’Estat. La proposta, segons ha detallat, pretén «posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal i a la discriminació de la resta de llengües». Vidal ha argumentat que l'Estat espanyol «neix d'una tradició monolingüe en l'Administració i que ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han estat sotmesos els parlants d'altres llengües».

Per això, el candidat de Sumar MÉS ha remarcat que la iniciativa plantejada possibilitarà que es prenguin totes les mesures necessàries perquè les llengües pròpies diferents al castellà «gaudeixin del mateix reconeixement» i els seus parlants «dels mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà». En aquest sentit, Vicenç Vidal ha assegurat que «reconèixer la realitat plurilingüe suposa dignificar la nostra diversitat, ens descriu d'una manera més certa i és d'una riquesa cultural innegable».

Vicenç Vidal ha detallat que la Llei permetria, entre d’altres, que les diferents llengües de l'Estat com el gallec, el català o el basc, puguin ser utilitzades en les institucions, «independentment d'on se situïn». «Per exemple, el català podria emprar-se a les Corts Generals (Congrés i Senat), al Tribunal Constitucional i al Suprem, a l'Audiència Nacional, a l'Agència Tributària o a la Seguretat Social, i que la possibilitat del seu ús s'estendria també a entitats o empreses públiques com Ràdio Televisió Espanyola», ha explicat. El canvi legislatiu que proposa Sumar MÉS també recull que el Govern espanyol destini part del seu pressupost públic a totes les llengües dels territoris que conformen l’Estat, i no només a una d’elles.

La candidata Elisabeth Ripoll ha recordat durant la presentació de la iniciativa que, a l’Estat espanyol, el 45% dels ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà. Tot i això, ha insistit, «des de l'arribada de la democràcia fins avui s'han aprovat prop de 500 normes i lleis estatals que estableixen l'obligatorietat del castellà en múltiples aspectes de la vida quotidiana, mentre que la legislació estatal en favor del català, del basc, el gallec, l'asturià, l'aragonès i l'aranès ha estat quasi inexistent». Segons Ripoll, l'Estat espanyol ha de complir els acords i tractats internacionals que ha ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En aquest sentit, ha assenyalat que l’aprovació de la Llei de llengües «ho faria possible».