algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Ara Eivissa: «Tenim una posició antifeixista clara, simplement, defensem els drets humans i els drets lingüístics»

Diari de Balears ha fet arribar un qüestionari a diferents candidatures polítiques per a les eleccions de diumenge, 28 de maig. Aquestes són les respostes d'Ara Eivissa.

LLENGUA

  • Quines mesures proposau per a revertir l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana?

La llengua catalana està en un dels pitjors moments. Per revertir aquesta situació, proposem que, com a mínim, el 60% de la programació cultural en qualsevol activitat organitzada per l’ajuntament o en col·laboració, sigui en català. Garantirem l’accés gratuït a l’aprenentatge del català, fomentarem l'associacionisme de barri i promourem la integració cultural i la dignificació dels costums populars arrelats a la tradició de l’illa. També inclourem clàusules lingüístiques als plecs de contractació de productes i serveis i vetllarem pel seu compliment íntegre.

  • Com assegurareu els drets lingüístics dels catalanoparlants?

Organitzarem campanyes de bones pràctiques lingüístiques i tallers de sensibilització lingüística al personal de l’administració, especialment als cossos de seguretat, salut i d’atenció al públic en general. És fonamental conscienciar la població sobre l’existència dels drets lingüístics i de la normativa aplicable mitjançant campanyes de difusió, adreçades tant a la comunitat catalanoparlant com a la no-catalanoparlant.

FEMINISME

  • Segons el vostre parer, com s’ha de combatre la violència masclista des de les institucions?

La violència masclista s’ha de combatre des de tots els espais possibles, ja que és una lacra que encara patim les dones. Des de les institucions municipalistes volem promoure el mainstreming de gènere, una perspectiva que ens permet fer del feminisme una eina transversal en totes les polítiques públiques. Per això impulsarem auditories i plans d’igualtat als espais d’oci i laborals, públics i privats per tal d’estendre la pràctica feminista a tots els àmbits de la societat.

  • En termes electorals i institucionals, quins són els darrers sostres de vidre que s'han de rompre?

Gràcies al feminisme, cada vegada veiem més dones a les campanyes electorals, però encara falta poder accedir als llocs de poder, caps de llistes i no ser només números per omplir les quotes.

CULTURA

  • Quines mesures aplicareu per a garantir l'accés a la cultura?

La creació de programes de suport per als artistes locals, la promoció de les seves activitats culturals, i la dotació d'espais adequats per a assajar, experimentar i desenvolupar el seu art hauria de ser la nostra prioritat. Cal establir un circuit cultural propi, d’èxit i de referència, en el qual es puguin desenvolupar professionalment.

Proposam una programació cultural que sigui protagonista i no complementària del turisme, que estigui al servei de la ciutadania i que ofereixi un oci i una cultura diversa, a l’abast de tothom i durant tot l’any.

  • Quines accions de promoció i difusió de la producció cultural de les Illes Balears proposau?

Donar altaveu de forma activa a la producció local de tots els tipus: escènica, plàstica, audiovisual o qualsevol contingut cultural, a través d'un circuit, una programació i unes infraestructures, adequades per la seva professionalització. Una aposta per la qualificació i dotar d'espais per afavorir incidència en el circuit estatal i internacional.

Els esdeveniments culturals que es facin a Vila han de beneficiar a la gent que viu a Vila, no només a hotelers, especuladors i artistes de fora de l'illa.

Volem que els nostres esdeveniments culturals es basin a situar la producció pròpia a nivell estatal i internacional, per la seva qualitat, quantitat i rellevància.

AUTOGOVERN

  • En termes generals, com valorau els 40 anys d'autonomia de les Illes Balears?

L’encaix territorial de les Balears a l’estructura de l’Estat té dos eixos que la fan extremadament complexa. Primer, la realitat lingüística i la cultura pròpia de les Balears, que són indiscutiblement catalanes. Segon, la qüestió insular, que provoca que la nostra relació amb la península Ibèrica i amb tots els països europeus, no només Espanya, sigui molt particular. En aquest sentit, l’Espanya autonòmica ens ha permès avenços evidents respecte del franquisme, tot i ser insuficients i estar en constant perill de regressió.

  • Sou partidaris de la plena sobirania de les Illes Balears?

Nosaltres som eco-sobiranistes, això vol dir que definim la sobirania com el “dret a decidir” tot allò que afecta les persones que habitem un determinat territori. Balears ha de ser sobirana en tots els àmbits: Sobirania alimentària, energètica, econòmica, política… Sí, hem de tenir plena sobirania per poder decidir democràticament qüestions com monarquia o república o quina és la relació politicoadministrativa amb els altres territoris, però també per decidir sobre els ports i aeroports o la gestió de l’aigua.

LGTBI+

  • Quines mesures proposau per a acabar amb les discriminacions lgtbifòbiques?

Ens reunirem amb les diferents associacions i col·lectius per fer polítiques des de la Regidoria d’Igualtat per escoltar les seves propostes i de manera transversal en totes les polítiques públiques.

Crear un observatori de la LGTBIfòbia el qual farà recerca i recaptarà dades de la incidència a la ciutat, assessorarà nivell psicològic, social i legal a les víctimes, així com difusió activa de les conseqüències i causes d'aquest atac als drets fonamentals.

  • Com garantireu els drets i la seguretat de les persones trans? Atenció mèdica, reconeixement legal…

Per nosaltres, els drets de les persones trans son drets humans i s’han de defensar i protegir. Per això, des de l’Ajuntament d’Eivissa oferirem campanyes de conscienciació i defensa dels drets de tota la comunitat LGBTI, i incidirem en la importància d’assenyalar i denunciar els delictes d’odi. Formarem al personal de l’administració, cossos de seguretat i administració en un protocol general de tracte cap a les persones transsexuals.

TERRITORI

  • Creis que són necessàries mesures de protecció del sòl rústic? Quines?

Les principals amenaces sobre el nostre sòl rústic són, la seva urbanització i construcció, la trituració del parcel·lari i els incendis conseqüència de l'abandonament del camp i de la presència de construccions en zones boscoses. És necessari preservar l'entorn natural i els espais agrícoles i ramaders d'aquests processos d'urbanització perquè juguen un paper fonamental en la nostra supervivència i sobirania alimentària.
La transformació de l'ús del sòl és un dels límits planetaris en el que a escala local ens hem extralimitat; volem aconseguir mantenir els espais naturals existents i regenerar i recuperar-ne d'altres. Defensem polítiques d'impuls al sector primari per retornar al sòl agrícola els seus usos tradicionals, que incentivin l'agricultura ecològica i que ens apropin a la sobirania alimentària. Volem limitar les construccions en sòl rústic per aturar l'especulació actual i per garantir que els habitatges que es construeixen estiguin necessàriament vinculats a una explotació agropecuària.

  • En general, a les Illes Balears ens convé un decreixement? Com es pot fer?

Abandonar la idea d’un creixement infinit, per passar a una economia realment sostenible, i fer-ho de manera ordenada, justa i democràtica, convé a tot el Nord Global, no només a Balears. Vivim en un sistema-món que és expansionista, que utilitza la Natura per treure’n profit econòmic i en l’explotació dels éssers humans i la resta d’espècies amb les que compartim el planeta Terra. Globalment això té uns límits biofisics objectius, la biosfera, que a qualsevol illa, per la seva condició delimitada, és encara més evident. Balears no pot créixer indefinidament i ja ha sobrepassat els límits de seguretat que ha marcat l’IPCC. Potser els darrers 50 anys van ser una “festa”, un excés temerari del qual ara comencem a patir la ressaca. Se’ns va prometre que la societat de consum, en el nostre cas dedicant-nos exclusivament al turisme, ens faria rics i no ha estat així: Balears va deixar de ser la comunitat autònoma més rica, quant a PIB per càpita, l’any 1997, i des d’aleshores no ha deixat de baixar comparativament a la mitjana de l’Estat.

TURISME

  • Quins model turístic defensau per a les Illes Balears?

Volem combatre les idees de que cal “desestacionalitzar” o “cercar un turisme de més qualitat”. Eivissa és l’exemple fefaent, i l’avís per a les altres illes, que aquesta estratègia és desastrosa, perquè provoca encara més dependència econòmica d’un únic sector. Posar tots els ous al mateix senalló comporta un risc que no podem assumir. Per tant, la indústria turística ha de decréixer de forma ordenada, mentres enfortim altres sectors de l’economia, aquells que comportin més resiliència davant els greus escenaris climàtics als quals ja ens estam enfrontant.

  • Què proposau per a acabar amb la massificació turística?

Hem de ser valents i aprofitar tot el marc legal per fer efectives limitacions de càrrega dels espais naturals i patrimonials en perill, o limitar l’entrada de vehicles no residents a cada illa. Hem d’acabar amb la transferència sistemàtica de diners públics a mans privades que suposa la mal anomenada promoció turística, amb un excés de presència a fires turístiques i finançar campanyes que podrien destinar-se a sectors econòmics que ho necessiten més i creen més riquesa.

FEINA

  • Estau a favor d’implantar la setmana laboral de quatre dies?

Reduir la jornada laboral millora de la conciliació del treball remunerat i el treball de cures, que com diu l’economia feminista, és una part indestriable de la sostenibilitat de la vida i del sistema social. Per tant, és una qüestió de justícia social que s’ha d’aplicar amb altres mesures complementàries com el Pla de Treball Garantit que proposa l’actual ministre de Consum. Hi ha nombrosos estudis que indiquen que es pot millorar la productivitat treballant menys, però a més sabem que treballar menys, repartir la feina i deixar de produir productes absurds, és l’única manera d’acabar amb l’atur estructural creixent que comporta l’automatització i la robotització i tornar a posar-nos per sota dels 1,5ºC graus que marca l’Acord de París.

  • Com es pot fer perquè l'augment del cost de la vida no perjudiqui els drets laborals dels treballadors?

El context mundial i europeu és inflacionista, però a Balears sabem de sobres que cost de la vida és sinònim de cost de l’habitatge i d’insularitat. De poc serveix revisar salaris, com proposen la patronal i els sindicats majoritaris, ni tampoc enfortir drets sindicals “tradicionals”, si les famílies ho gasten tot per poder dormir sota un sostre. Per tant, no hem de deixar de parlar de drets laborals, però sí hem ampliar el marc cap a tot allò que són necessitats materials vitals (habitatge, alimentació, educació, salut, envellir dignament…) i que el mercat ha convertit en objecte d’especulació global. Hi ha drets laborals, dret de consum… però tots han de partir del dret de persones a tenir vides dignes i dret del territori a seguir existint per a les generacions futures.

MEDI AMBIENT

  • Creis que és necessari limitar l'arribada de grans creuers als ports de les Balears? On situaríeu el límit?

Feim nostre l’anàlisi d’entitats ecologistes com GEN-GOB que demanen limitar tot el possible l’arribada de creuers a Eivissa amb una reducció gradual que arribi fins a la prohibició total d'aquest tipus de vaixells mega-contaminants. Si la indústria turística diu que és possible fer “creuers d'hidrogen” o “avions elèctrics”, primer que els faci, i després ja en parlarem. El que no podem permetre són les 200 arribades previstes per aquest estiu, que equivalen a les emissions de CO₂ de 2,4 milions de cotxes. La biodiversitat del Mediterrani està en perill com a conjunt i les illes petites tenim l’obligació de ser els baluards de la seva conservació. Si no limitem l’entrada de creuers a Eivissa, en vindran tots els que ja no hi deixin entrar a Barcelona o a Palma, sent el nostre un territori més petit i fràgil.

  • Quines són les principals mesures que proposau sobre aquest tema?

Al nostre programa la protecció del medi ambient és transversal. Hem rebut felicitacions per part de moviments socials per propostes com crear una Agència Municipal per a la Transició Energètica, fer que les decisions de les Assemblees Ciutadanes pel Clima siguin vinculants o adoptar el Protocol d’Upsala sobre l’esgotament del petroli. S’ha d’implementar un nou model territorial, urbà i rural, resilient als efectes ja patents del canvi climàtic i també preparar-nos per l’esgotament dels combustibles fòssils barats, la desertització creixent i els fenòmens costers extrems. Cada vegada som més els que defensam una economia basada en el post-creixement, el que vol dir afavorir la rehabilitació abans que la construcció, l’aïllament dels habitatges abans que la instal·lació d’aires acondicionats i calefaccions, la vegetació dels espais públics per crear refugis climàtics d’estiu i d’hivern, etc. Els efectes del canvi climàtic són cada vegada més palpables i mirar cap a un altre costat no és una opció.

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

  • Com valorau el Pla de Fosses?

Valoram molt positivament totes les intervencions que s'han dut a terme a les fosses comunes de Balears, especialment amb la troballa del cos d' Aurora Picornell, referent del sindicalisme a les Balears.

Tot i això creiem que es pot fer una feina de recerca més activa i ambiciosa, a través de dotar d'eines les associacions encarregades d'aquesta reparació democràtica, per poder tencar totes les ferides que encara queden obertes.

  • Quines serien les vostres properes actuacions?

Afavorir l'associacionisme en favor de la memòria democràtica i la reparació de les víctimes del Franquisme.

Canviar tot el nomenclator que tengui relació amb el franquisme o que es canviés durant el franquisme en favor de l'escassa presència femenina i en restabliment del nomenclàtor anterior al franquisme.

Garantir un espai públic totalment lliure de monuments, símbols de simbología franquista , en compliment amb la nova llei de memòria democràtica.

MIGRACIÓ

  • Sou partidaris que la població de les Illes Balears continuï creixent al ritme actual?

Com hem exposat nombroses vegades apostem pel decreixement turístic i això es tradueix en l’illa no pot suportar a escala mediambiental el ritme actual de creació de llocs de feina lligats a la indústria turística. Encara que diversifiquen gradualment l’economia de l’illa i incentiven la tornada de joves qualificades, en còmput total el nombre de treballadores de temporada es reduirà considerablement. I pensar que aconseguirem crear el mateix nombre de llocs de feina diversifiquem l’economia que el que actualment produeix el sector turístic és irreal. Volem un model més eficient, de més qualitat, amb més qualificació i valor afegit per l’illa.

  • Què hem de menester per a garantir una correcta acollida i integració de les persones nouvingudes?

Facilitar els recursos i espais, gratuïts pel coneixement dels idiomes oficials, així com la coneixença de la cultura i geografía de lilla.

Crear serveis de mediació intercultural comunitària en favor de la convivència i en contra dels prejudicis i els rumors.

HABITATGE

  • Com es pot frenar l'especulació? Sou partidaris de limitar la compra d'habitatge a no residents?

El tema de l'habitatge és summament complex i requereix el desplegament d'un gran ventall de mesures que passen totes elles per entendre que l'habitatge és un dret i no un bé de mercat. Sabem que la manera de frenar l'especulació no és intervenir en l'oferta com defensen la majoria dels partits. L'extensió del nostre territori és molt limitat; sempre serà insuficient per donar resposta a la demanda d'europeus, russos o americans que poden permetre’s tenir una segona, tercera o quarta residència a la nostra illa. És una conseqüència més del model actual promogut per la indústria turístico-immobiliària i afavorit per les administracions. Per exemple, no hem de permetre construir habitatges 5 o 10 vegades més grans que els habitatges que necessita la gent corrent.

  • Quines mesures proposau per a garantir l'emancipació de la gent jove?

El problema de l'habitatge no és només de la gent jove, encara que de forma generalitzada és el col·lectiu més perjudicat i el principal entrebanc per a la seva emancipació, pel seu projecte de vida. A Balears, tothom qui no es va comprar un habitatge fa anys o no n’ha heretat cap té un problema greu d’emancipació, i això inclou una gran diversitat de perfils i edats. Les ajudes al lloguer són una mesura insuficient que vol pal·liar els efectes sense tractar-ne les causes. El problema d’arrel és la desigualtat creixent entre tenidors i llogaters, pel casino immobiliari en que s’ha convertit Balears, i l'empobriment constant d'una majoria de la població que ha de destinar molt més del 30% recomanat per l’ONU dels seus ingressos a pagar l’habitatge.

PACTES

  • Sou partidaris de fer un cordó sanitari per a evitar que Vox accedeixi a responsabilitats de govern?

Totalment. Tenim una posició antifeixista clara, simplement, defensem els drets humans i els drets lingüístics.

  • Amb quines forces estau oberts a pactar i amb quines no pactareu?

Per un costat, no tenim res a parlar amb forces de dretes que aposten pel creixement il·limitat, la precarietat i el sacrifici de tot allò viu per l’enriquiment dels mateixos de sempre.

Per altra banda, les forces polítiques hem assumit que el temps de governar en solitari ja s’ha acabat i que una bona governabilitat requereix bones coalicions. Volem formar part d’una coalició d’esquerres amb perspectiva feminista i de justícia ecosocial. Això no vol dir que oferirem carta blanca al PSOE i UNIDAS PODEMOS. Volem garanties i les demanarem.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per UNITAT!, fa dervers d'un any
Som un sol poble -el poble català- i quan parlam de sobirania nacional ens referim a la sobirania del nostre poble; és a dir, a la del conjunt de la nació catalana. Per altra banda, l'estat que convé a aquesta nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer, amb una sola sobirania nacional plena, és la República catalana. Naturalment que les Pitiüses i la resta de parts de la nació han d'intervenir en la formació del nou estat; però han de fomentar-ne la unió, no l'atomització ("República mallorquina", "República menorquina", "República eivissenca", "República formenterera", "República alacantina", "República tortosina", "República algueresa", "República franjolina", etc.). L'aspiració de construir republiquetes regionals, provincials o comarcals, com a suposada passa prèvia per tal d'arribar a la reunificació nacional, és un error estratègic monumental que serà aplaudit pels qui volen la nostra destrucció; ja que només provoca la divisió i la feblesa del nostre poble davant dels totpoderosos estats espanyol, francès i italià, cadascun d'aquests estats -ells sí- amb llur única i plena sobirania.
Valoració:2menosmas
Per Joan Miró Font, fa dervers d'un any
Es drets humans i es drets lingüístics? Què és, que es drets lingüístics no són drets humans?
Valoració:2menosmas
Per antifa (el ver), fa dervers d'un any
Ara Eivissa, molta força i endavant !!!!!!
Valoració:4menosmas
Per Necessari, però insuficient, fa dervers d'un any
Com assegurar els drets lingüístics dels catalanoparlants?

Català, única llengua oficial a tot el territori (continental i insular) de la nostra llengua.
Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente