Diari de Balears ha fet arribar un qüestionari a diferents candidatures polítiques per a les eleccions de diumenge, 28 de maig. Aquestes són les respostes del PSIB-PSOE.

LLENGUA

• Quines mesures proposau per a revertir l’emergència lingüística en què es troba la llengua catalana?
• Com assegurareu els drets lingüístics dels catalanoparlants?

Aprovarem un decret de plurilingüisme amb mesures per millorar l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana als centres educatius, i la seva consideració social. Per això, crearem un servei específic de normalització lingüística a l’àmbit educatiu i augmentant el programa de dinamitzadors als centres educatius, a la vegada que impulsarem l’assoliment de competències també en almenys una llengua estrangera a nivell intermedi en primària i avançat en secundària, ampliant el programa d’auxiliars de conversa, les escoles i les estades d’immersió lingüística a l’estranger a l’estiu i fomentant les mobilitats Erasmus + .

Intensificarem la col·laboració amb els casals i cases ja existents a Amèrica. Fomentarem programes de visita, beques i intercanvis i residències culturals per intensificar el vincle històric d’identitat amb les Illes Balears i promocionar la nostra llengua i cultura.

Impulsarem les residències de creació fora del territori balear com a element d’intercanvi entre els creadors d’aquí i els de la resta d’Europa i Amèrica Llatina. I generarem sinergies amb altres CCAA de l’Estat –de manera particular amb els territoris de parla catalana– i també amb administracions europees i llatinoamericanes per ampliar escenaris i potencialitats i d’aquesta manera crear xarxes on els creadors puguin trobar noves finestres.

Intensificarem la participació del Govern a l’Institut Ramon Llull, proposant que l’entitat inclogui un pla específic que contempli la singularitat de la nostra insularitat. També fomentarem que acompanyi artistes i companyies no només en la seva projecció exterior, sinó també en la seva projecció dins el territori de l’Estat espanyol i en especial de l’espai de la Mediterrània.

Crearem un pla de foment de la lectura en català que integri les noves tecnologies, en col·laboració amb les biblioteques públiques, els centres escolars i la resta d’institucions i organismes educatius.

Impulsarem campanyes de comunicació per afavorir el coneixement i lús de la llengua catalana i donarem visibilitat a la presència de nous catalanoparlants en diferents àmbits socials.

Potenciarem la llengua catalana com un actiu de desenvolupament econòmic i social, amb la consolidació dels premis Mallorca Literària, l’augment de recursos i el reforç del programa de dinamitzadors lingüístics en els municipis.

FEMINISME

• Segons el vostre parer, com s’ha de combatre la violència masclista des de les institucions?
• En termes electorals i institucionals, quins són els darrers sostres de vidre que s'han de rompre?

Millorar els protocols d’actuació i la coordinació entre totes les administracions que intervenen en els casos de violència contra les dones, optimitzant tots els recursos per garantir una major protecció a les víctimes en una primera fase, així com per facilitar i afavorir la recuperació del seu projecte de vida.

Intensificar la formació dels i les professionals, forces i cossos de seguretat de l’estat i tots els operadors jurídics que treballen amb les víctimes de violència masclista.

Introduir la perspectiva de gènere en el disseny d’espais públics, garantint, entre d’altres, les con- dicions lumíniques i espacials que garanteixin la seguretat de les dones, especialment en les parades de transport públic.

Reforçar la prevenció i persecució de l’assetjament sexual que es produeix tant en àmbits privats com públics.

Seguir treballant amb els principis abolicionistes de la prostitució, des d’una concepció de la defensa dels drets humans de les dones, reduint aquesta demanda i per tant a la vegada el tràfic de dones i nenes.

Establir un itinerari d’inserció per les dones que decideixin abandonar la prostitució o hagin sigut víctimes de tracta. Contemplarà l’atenció psicològica, l’oferta residencial durant un temps mínim garantit i l’oferta de feina garantida per dos anys, amb la col·laboració de les entitats que treballen a les nostres illes amb les dones en situació de prostitució.

Promoure les modificacions legals necessàries per afegir com a violència masclista la violència vicària, la violència contra les dones dins l’àmbit digital i la prostitució.

Implementar mesures i canvis normatius per tal que tota la força de la llei recaigui sobre les màfies que exploten sexualment a les dones, així com els prostituïdors que abusen d’elles.

Desenvolupar campanyes de sensibilització i conscienciació sobre la prostitució per transmetre missatges on es posi el focus en els usuaris de la prostitució.

Introduir mesures per combatre el ciberassetjament com a nova forma de violència contra les dones entre la població més jove.

Dissenyar el Pla Integral d’Educació Afectivosexual, que fomentarà el respecte en les relacions, i substitueixi l'accés a la pornografia com a forma, en molts casos, d’obtenir informació sexual per part de la joventut. Per això, aplicarem les recomanacions de l’Estudi sobre pornografia a les Illes Balears de la UIB publicat a principis del 2023.

Impulsarem la regulació i el sistema de capacitació i formació dels i les professionals d’igualtat de gènere i de serveis públics essencials. També del personal del SOIB, especialment d’aquell que atén al públic en tasques d’orientació i inserció laboral, amb l’objectiu de garantir una inserció laboral no subjecte a estereotips sexistes.

Activarem un Pla de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat d’oportunitats de dones i homes.

Estudiarem, en col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears, la demanda d’estudis diferenciada per sexes, per conèixer les causes per les quals hi ha una baixa presència de dones en les carreres científiques i tècniques.

Instarem el Govern d’Espanya a aplicar novament l’enquesta sobre l’ús del temps de les persones treballadores de forma anual, per tenir un coneixement actualitzat i acurat sobre la corresponsabilitat en l’àmbit domèstic. En tot cas, s’iniciarà una enquesta en l’àmbit de les Illes Balears.

CULTURA

• Quines mesures aplicareu per a garantir l'accés a la cultura?
• Quines accions de promoció i difusió de la producció cultural de les Illes Balears proposau?

Els i les socialistes considerem la Cultura com un eix vertebrador de la societat i element indispensable per a conservar la nostra identitat, llengua i tradicions, i fer-nos avançar com a país. Aquest és un llegat que s’ha de conservar, no només com a riquesa patrimonial, sinó com a font de motivació per a aquells que en l’actualitat continuen obrint camins en les distintes disciplines de les arts, la literatura o les expressions culturals populars.

La creativitat ha de servir per a transformar el nostre entorn, per fer del nostre país un lloc més enriquidor i amb més esperit crític i amb més coneixements, que generi una ciutadania més lliure.

Impulsarem un gran pacte de Cultura entre institucions -més enllà de les àrees amb competència concreta- amb el sector i amb les distintes forces polítiques. Entre els objectius d’aquest pacte figura la definició de les línies clau de la llei de mecenatge.

L’objectiu és dedicar als sectors culturals el 2 per cent de mitjana del pressupost del conjunt de totes les administracions (autonòmica, insular i municipals).

En el marc del Pacte per la Cultura, treballarem per cohesionar i ordenar l’oferta cultural de les Illes Balears. L'objectiu és informar de tota l'oferta cultural i artística disponible a les illes, amb es- pecial atenció a la creació i producció locals. Aquest pacte ens ha de permetre fomentar l'accés a totes les opcions amb mecanismes de promoció que les facin més assequibles per als residents, com una targeta específica per a tots els ciutadans i ciutadanes de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Establirem un Codi de bones pràctiques institucional, amb el compromís de totes les administracions i tenint en compte les aportacions dels sectors.

En aquest mateix sentit, desenvoluparem les eines de la Llei d’Indústries Culturals, perquè serveixin de palanca per incentivar la producció dels creadors de les Illes, atreure inversions internacionals i crear el marc administratiu que agilitzi la producció cultural a Balears.

Adoptarem mesures d’impuls al mecenatge i el micromecenatge en matèria cultural. L'aposta pública per noves titulacions i espais de formació i promoció de la creació s’ha de complementar amb mecenatge privat per a projectar el talent i permetre als creadors desenvolupar-se a les nostres illes i des d'elles projectar-se al món.

Amb l’objectiu d’ampliar les eines de finançament de la cultura, estimularem mesures fiscals i programes de formació i acompanyament financer a projectes culturals i creadors, perquè puguin beneficiar-se de les noves oportunitats que aporta el mecenatge.

Crearem una finestra única per a la cultura dependent del Govern que pugui informar dels tràmits que han de dur a terme els creadors i les companyies i derivar-ne les consultes a l’administració corresponent.

Continuarem impulsant el Consell de la Cultura de les Illes Balears, perquè sigui eina essencial i mecanisme per garantir l'autonomia, centralitat i transversalitat de la cultura a totes les polítiques públiques.

Augmentarem el pressupost de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears, l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESADIB), del Conservatori Superior de Música, Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears, i crearem un campus específic per als estudis d’art idisseny.

Per tal de garantir dret universal a la cultura i fer front a les desigualtats en l’accés a les activitats i processos culturals, elaborarem una exhaustiva enquesta de Participació, Hàbits i Necessitats Culturals localitzat a cada una de les illes d’acord amb diferents Consell Insulars. Aquesta tasca correspon a l’Observatori de la Cultura, de recent creació. L’estudi tendirà especialment a identificar els col·lectius no públics, les barreres a l’accés a la cultura i les necessitats culturals dels diferents col·lectius de població i haurà d’anar acompanyat de propostes d’actuacions concretes que defineixin un marc d’actuació aplicable als programes culturals de les diferents institucions i que siguin també una eina útil per al conjunt del teixit cultural de les nostres illes.

També impulsarem l’elaboració d’estudis sobre la situació de les dones en els sectors culturals i creatius per a establir polítiques correctores dels desequilibris existents. Així com també recuperarem la memòria de les creadores i artistes per a refer el relat de la història cultural de les Illes Balear.

Fomentarem l'aliança entre la cultura i IB3, garantint una major presència de continguts culturals a la programació i publicitant l’agenda cultural de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera entre espais de programació. Augmentariem el pressupost d’IB3 per a producció pròpia, per tal de donar suport a la indústria audiovisual.

Potenciarem la cultura popular treballant directament amb el sector de l’artesania i amb associacions que promoguin o defensin les tradicions, donant més suport a la presència en fires i espais de promoció i projecció internacional.

Així mateix, fomentarem l’artesania tradicional de cada illa organitzant fires, facilitant la participa- ció d’artesans de totes les illes, així com la creació d’un espai per a la formació i divulgació de les artes- anies tradicionals insulars.

Cohesionarem i promocionarem la proposta cultural i museística de les Illes Balears. Cal fomentar una coordinació i un pla rector entre totes les institucions de Balears per enfortir la proposta museística de les Illes Balears i fer-la més atractiva per al resident. És imprescindible que els nostres museus siguin atractius, es complementin uns amb els altres i deixin de ser unitats individuals.

Aquest treball ens ha de permetre generar més flexibilitat horària, més coneixement dels indrets que es poden visitar, i obrir nous espais, com el Museu o el Centre d’Interpretació de la Memòria Democràtica de les Illes Balears.

Impulsarem amb el Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB), un pla específic per a professionals com agents i gestors culturals, programadors escènics o curadors, que fomenti la seva integració en el món laboral.

Igualment, apostarem per mantenir, conservar i promocionar la infraestructura cultural, confeccionant inventaris on quedin enregistrats els espais, avaluar l'estat i recomanant actuacions específiques de millora i/o optimització. En aquest sentit, utilitzarem l’actual mapa d’equipaments culturals per abordar la planificació i millora de la xarxa d’equipaments culturals amb un futur ‘Pla estratègic d’equipaments culturals de les Illes Balears’, sempre tenint en compte les peculiaritats de cada illa. En aquest context, s’han d’assenyalar l’aposta ferma per una sèrie d’equipaments que suposen una prioritat per als pròxims anys:

Farem realitat el Centre de Creació i Recerca Llucalcari per convertir Can Junyer en el Centre de Creació i Recerca del Mediterrani.

Apostarem pel Sindicat de Felanitx, amb l'interès de preservar l'emblemàtic edifici catalogat perquè sigui convertit en un centre dinàmic, on les arts plàstiques tindran el protagonisme mit- jançant la formació i l'exposició d'obres.

El Museu de Formentera ha d'esdevenir una realitat la legislatura vinent.

Consolidarem el Centre Internacional de Fotografia Toni Catany perquè esdevingui el centre de referència de les Illes Balears de divulgació i coneixement de la fotografia, així com la seva obra.

Reforçarem els lligams a fundacions i consorcis on hi participen les institucions, entre els quals hi trobem el Museu del Baluard a Palma, la Fundació Robert Graves, el Museu d’Art Contemporani a Eivissa, el Teatre Principal de Maó o la Fundació Teatre del Mar.

Intensificarem la participació del Govern a l’Institut Ramón Llull, proposant que l’entitat inclogui un pla específic que contempli la singularitat de la nostra insularitat. També fomentarem que acompanyi artistes i companyies no només en la seva projecció exterior, sinó també en la seva projecció dins el territori de l’Estat espanyol i en especial de l’espai de la Mediterrània.

Preservarem l’arxiu històric d’imatges i sons de les Illes Balears, amb la creació de la Llei de Protecció d’Arxius Audiovisuals, i al mateix temps crearem la Caixa de la Imatge i del So, amb els recursos necessaris tant per poder adquirir els documents audiovisuals històrics i col·leccions privades, així com també per crear nous arxius i millorar els existents.

Abordarem la creació d’una Filmoteca d’àmbit autonòmic i amb delegacions a cada una de les Illes.

Fomentarem la creació del Projecte d'Arqueologia de les Illes Balears en coordinació amb els Consells Insulars a fi d’establir les línies i estratègies a seguir. Així com també impulsar la creació del Centre Autonòmic d’Arqueologia, a fi de convertir-se en un espai de treball i consulta per als arqueòlegs i historiadors.

Incidirem en el binomi cultura-turisme des d’una perspectiva no mercantilitzada. Explorarem les fórmules per aconseguir el retorn de les bones dades turístiques al sector cultural, destinant, per exemple, un percentatge més elevat de la recaptació de l'ITS a la cultura. Tanmateix, s’han d’optimitzar espais i crear escenaris adients per a la cultura, generant circuits d'itineràncies. L’objectiu és fomentar un gran escenari, les Illes Culturals, capaç d'estimular i acollir cultura de qualitat.

Un exemple d’aquest binomi turisme-cultura es visualitza en el compromís institucional amb la candidatura de Menorca Talaiòtica [a Patrimoni de la Humanitat]. També apostarem per noves declaracions com a Patrimoni de la Humanitat com és la de la Ciutat de Palma per la seva singularitat i dimensió històrico-cultural.

AUTOGOVERN

• En termes generals, com valorau els 40 anys d'autonomia de les Illes Balears?
• Sou partidaris de la plena sobirania de les Illes Balears?

Primer, mantindrem la política de diàleg i consensos amplis, com a base d'una fortalesa reivindicativa davant l'Estat i davant la UE que ens ha de permetre millorar en qüestions tan importants com el model de finançament, la mitigació dels desavantatges per insularitat o l'aplicació de polítiques específiques per a les illes davant desafiaments com el demogràfic o l'ambiental.

Per això, exigirem un sistema de finançament més transparent, que millori l’equilibri entre l’Estat i les comunitats, incrementant alhora la responsabilitat i autonomia fiscal de les Illes Balears. Ha de tenir en compte també els efectes financers i la dispersió que causa la insularitat i ha d’incloure l’impacte de la població flotant, respectant el principi d’ordinalitat.

I defensarem a la Unió Europea, i en col·laboració amb altres regions insulars, mesures específiques que millorin la nostra competitivitat, la nostra qualitat ambiental i que ens permetin actuar davant desafiaments socials com els que plantegen la demografia, els recursos naturals o l’accés a l’habitatge. Per això, estem liderant des del nostre Govern autonòmic un pacte per les illes europees que s’ha d’aprovar durant la presidència espanyola de la Unió, aquest mateix any.

I segon, el PSIB-PSOE es compromet a impulsar una reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que garanteixi com a dret els serveis públics essencials, blindant en el propi Estatut la seva suficiència financera i assegurant així que sota cap circumstància la sanitat, l'educació i la resta de serveis clau no tornin a ser retallats.

Aquesta reforma ens permetrà alhora actualitzar l’Estatut d’Autonomia incorporant el dret a la renda bàsica universal, a l’espai públic de qualitat i segur, a la memòria democràtica i els drets dels animals. També hem d’enfortir el dret al treball digne amb avanços com el dret a la desconnexió digital i el temps lliure, i ens comprometem a dialogar i consensuar un nou Estatut que ens doni les eines per continuar progressant junts en les properes dècades.

LGTBI+

• Quines mesures proposau per a acabar amb les discriminacions lgtbifòbiques?

• Com garantireu els drets i la seguretat de les persones trans? Atenció mèdica, reconeixement legal…

Impulsarem plans i itineraris d’inserció laboral específics per a les persones trans.

Impulsarem que totes les empreses de més de 300 treballadors comptin amb plans específics per a evitar comportaments LGTBIfòbics i d’atenció a la diversitat.

Crearem una “Oficina per a la No Discriminació” que integri l’Observatori LGTBI i el Centre de Recursos de Drets Humans, un servei de referència en les polítiques de prevenció de les vulneracions de drets que permeti recollir dades i informació per poder canalitzar les actuacions públiques.

També crearem Consells LGTBI a cada una de les illes i plataformes municipals per a l’abordatge de les necessitats del col·lectiu en l’àmbit comunitari. El treball en xarxa de totes les institucions i entitats implicades és fonamental per a seguir avançant.

Habilitarem pisos d’acollida per a persones joves que no poden conviure amb la seva família per trobar-se en un ambient familiar hostil o LGTBIfòbic de forma que puguin desenvolupar plenament la seva orientació/identitat/expressió de gènere.

Fomentarem l’aparició de personatges del col·lectiu LGTBI i racialitzades a les produccions de la radiotelevisió pública evitant que reprodueixin conductes estereotipades.

Instarem a la creació, revisió i formació de protocols específics per a la sensibilització i correcta actuació de serveis considerats crítics: forces i cossos de seguretat, àmbit judicial, serveis de salut i atenció ciutadana al primer nivell. Aquests protocols han de servir per garantir que cap persona LGTBI o migrada no pateixi les situacions de vulneració dels seus drets i/o discriminació per part dels serveis públics.

Establirem que el Govern es personi com a acusació en els casos greus d’agressió o assassinats xenòfobs o LGTBIfòbics.

Donarem ple desplegament i cobertura pressupostària tant de la Llei Autonòmica 8/2016, de 30 de maig, per garantir els drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBI fòbia com de la Llei Estatal 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI

Hem signat amb l'entitat LGTBI històrica de les Illes Balears, BENAMICS, tots els compromisos que estableixen a la campanya "VOTA ROSA" engegada amb motiu de les eleccions autonòmiques i locals d'aquest 28M. En el document ‘El 28M Vota Rosa’ l’entitat
referent del col·lectiu LGTBI+ a les Illes. El document, a diferència d'altres partits que encara ni han contestat, nosaltres l'hem subscrit al 100% per part del PSIB-PSOE, se concreta en 7 aspectes.

TERRITORI

• Creis que són necessàries mesures de protecció del sòl rústic? Quines?
• En general, a les Illes Balears ens convé un decreixement? Com es pot fer?

Pel que fa al sòl rústic consideram que actualment les mesures de protecció establertes fins ara, entre elles les impulsades per aturar el creixement entre d'altres, de piscines, són les correctes. En aquest sentit, el Decret Llei 9/2020 de mesures urgents de Protecció del Territori aportà mesures per frenar l'expansió dels creixement en rústic.

Pensam que ampliar la permissivitat de construcció en rústic és un error que no podem tornar a repetir atès que provoca problemes en un territori ja de per sí saturat en termes de mobilitat, accés a aigua potable i xarxes de clavegueram, etc. Apostam pels creixements poblacionals únicament en nuclis ja existents i dins una trama urbana densa i compacta.

Elaborarem un índex d’obsolescència dels establiments hotelers que serveixi com a element d’anàlisi objectiva del seu estat segons criteris mediambientals i socioeconòmics, que servirà per justificar intervencions públiques de reforma de zones madures o de decreixement del parc d’allotjament turístic de baixa qualitat.

TURISME

• Quins model turístic defensau per a les Illes Balears?
• Què proposau per a acabar amb la massificació turística?

Qualitat, no quantitat: creixement 0 de la nostra capacitat d’allotjament turístic.

Consolidarem els mecanismes de reducció de places turístiques implementats la darrera legislatura, com el sistema d’intercanvi de places 2x1 un cop acabi la moratòria.

Estudiarem l’eliminació de les places bloquejades per la moratòria dins les borses de places turístiques, per tal de cercar l’equilibri mediambiental i social, implementant-ho els Consells Insular als corresponents Plans Territorials Insulars o als Plans d’Intervenció d’Àmbits Turístics.

Elaborarem un índex d’obsolescència dels establiments hotelers que serveixi com a element d’anàlisi objectiva del seu estat segons criteris mediambientals i socioeconòmics, que servirà per justificar intervencions públiques de reforma de zones madures o de decreixement del parc d’allotjament turístic de baixa qualitat.

Crearem una Agència Estratègica d’Inversions per a la compra i reconversió d’actius immobiliaris turístics amb mecanismes de protecció de l’ocupació, creant sinergies entre la reducció de l’oferta obsoleta i la promoció d’habitatges de protecció oficial.

Cercarem nous mecanismes per reduir les places de baixa qualitat i eliminar les places obsoletes.

Establirem un programa de terminis per a la transició energètica de la planta hotelera en línia amb els objectius de la Llei de Transició Energètica i Canvi Climàtic.

Desplegarem la nova llei turística, concretament els punts calendaritzats a la llei com: la instal·lació de llits elevables a tots els establiments hotelers de Balears abans del 2027; La substitució de totes les calderes de gasoil per alternatives més sostenibles abans del 2027; La implantació dels plans de circularitat al 100% dels establiments d’allotjament hotelers abans del 2025.

Aprofundirem en l’estratègia de diversificació de l’economia a partir del lideratge del turisme: dissenyar incentius per dirigir la inversió del sector turístic cap a nous sectors i models de negoci necessaris per avançar en la circularitat de la nostra economia.

La lluita contra l’oferta il·legal de lloguer turístic serà prioritària durant els propers anys: Seguirem reclamant a Europa la modificació de la normativa comunitària amb l’objectiu de que permeti sancionar les plataformes digitals intermediàries en la comercialització de lloguer turístic quan les plataformes incompleixin les seves obligacions de transparència i de retirada d’anuncis il·legals; Cercarem noves fórmules per a la identificació i sanció de l’activitat il·legal, mitjançant tecnologies digitals.

Aprofundirem en la lluita contra el turisme d’excessos, ampliant els mecanismes de control per garan- tir la seva aplicació a totes les zones madures (Platja de Palma, Sant Antoni i Magalluf).

En col·laboració amb els consells insulars i els ajuntaments, plantejarem nous mecanismes per garantir la convivència entre residents i turistes, així com per protegir els espais naturals i litorals (com opcions de transport col·lectiu i sense emissions i eines d’informació en temps real o sistemes de control d’aforaments, entre d’altres).

Apostarem per la creació i consolidació de productes turístics desestacionalitzadors lligats a esdeveniments esportius de totes les categories.

Millorarem permanentment de la capacitació i reciclatge professional de les persones treballadores del sector: creació de nous centres de formació en hostaleria i modernització dels existents.

FEINA

• Estau a favor d’implantar la setmana laboral de quatre dies?
• Com es pot fer perquè l'augment del cost de la vida no perjudiqui els drets laborals dels treballadors?

Jornada de 4 dies. Impulsarem noves formes d'organització del temps de treball, que permetin garantir alhora la productivitat i la millora de la qualitat de vida de les persones treballadores i empresàries. Començarem incentivant la jornada de 4 dies (32 hores/setmana), sense repercussió negativa en el salari i la resta de condicions laborals de les persones treballadores.

Impulsar un programa pilot, amb suport públic, a les Illes Balears per a tots els sectors econòmics, per fomentar la jornada de 4 dies. En la part salarial, les empreses rebran 5.000 euros per treballador amb jornada de 4 dies, i 2.500 euros el segon i el tercer any. A més, entregarem 15.000 euros per empresa i projecte, per fomentar canvis en la metodologia i l’organització del treball.

Impulsarem el reconeixement del dret de les persones treballadores a la jornada de treball flexible, i lluitarem per la reforma de l’Estatut dels Treballadors. Cal que reconegui el dret de la persona treballadora a fixar l’horari, com a mínim, d’un 20%, de la seva jornada laboral.

Fomentarem el dret a la qualitat de vida en la millora de les vacances de les persones treballadores. En aquest sentit, defensarem que s'impedeixi que el període de vacances es pugui fragmentar en períodes inferiors als 7 dies de descans consecutiu, sempre negociant els períodes amb la representació legal de les persones treballadores.

Treballarem amb totes les administracions per aconseguir que els increments de productivitat i, per tant, de beneficis de les empreses derivats de la implementació de noves tecnologies reverteixin, també, en la remuneració de les persones treballadores.

Garantirem que els treballadores i les treballadores de les illes mantinguin el seu poder adquisitiu malgrat les pujades de preus provocades per l’agressió de Rússia. Lligarem els grans acords i pactes de govern amb els agents socials, a nivell general i sectorial, a la millora de les condicions laborals, entre elles la pujada de salaris a les persones treballadores. El nostre objectiu és garantir que els fruits de la recuperació dels darrers anys així com els costs suportats per l'augment de la inflació es reparteixin de forma justa entre empreses i persones treballadores.

MEDI AMBIENT

• Creis que és necessari limitar l'arribada de grans creuers als ports de les Balears? On situaríeu el límit?
• Quines són les principals mesures que proposau sobre aquest tema?

Valoram molt positivament l'acord assolit entre el GOIB i el sector dels creuers que va poder tancar el 100% el calendari de 2023, exercici en el qual ja no hi haurà dies excepcionats, tal com sí va ocórrer en 2022. De cara a 2024, i després de les reunions mantingudes a París en el si de la convenció de CLIA, el GOIB va aconseguir també el compromís amb les navilieres per als 4 dies que coincidien més vaixells dels pactats i que faltaven per acordar per a aquest exercici.

Aquest acord dóna continuïtat a la feina feta durant 2022 que ha permès ordenar les arribades al port de Palma, gràcies a un nou marc que ha permès establir les bases d'un model de turisme encara més responsable i que continuï generant riquesa, abordant les necessitats específiques de Palma.

Treballarem perquè es mantingui l'arribada escalonada i limitada de creuers al port de Palma, així com el repartiment de visitants a diferents zones de la ciutat, evitant la saturació de les mateixes localitzacions, a les mateixes hores.

MEMÒRIA DEMOCRÀTICA

• Com valorau el Pla de Fosses?
• Quines serien les vostres properes actuacions?

Seguirem impulsant la recuperació de la memòria històrica de les dones, tal i com hem fet amb Aurora Picornell i les Roges del Molinar, amb l’objectiu de promoure la seva visibilització com a referents històrics de la lluita feminista.

Promocionarem la memòria històrica de les persones LGTBI que van patir algun tipus de persecució al llarg de la nostra història i, de manera especial, durant el franquisme.

Desenvoluparem els plans anuals d’exhumació, per tal que el mapa de fosses es vagi actualitzant amb el màxim rigor i amb l’objectiu que cap avantpassat balear represaliat quedi a l’oblit.

Crearem una càtedra de memòria i cultura de la democràcia a la UIB, que sigui garantia de rigor a l’hora de dur a terme propostes per a les polítiques públiques de memòria democràtica.

Seguirem visibilitzant i senyalitzant els espais en els quals hagin succeït fets de rellevància des de la perspectiva històrica i memòria de la democràcia.

Crearem l’Institut de Memòria Democràtica de les Illes Balears com l’ens de referència per a l’execució de polítiques públiques de memòria, amb presència i participació de les entitats de memòria històrica.

Intensificarem la divulgació de la Memòria Democràtica als centres escolars, elaborant materials di- dàctics, continguts i programes d’innovació educativa per formar els professors i posar aquests mate- rials al seu servei.

Crearem el Museu de la Memòria Democràtica de les Illes Balears, on s’exposaran els objectes i documents relacionats amb la II República, la Guerra Civil, la repressió franquista, amb distintes seccions que visibilitzin la persecució particular del col·lectiu LGTBI i de les dones.

Col·laborarem amb el Govern d’Espanya amb la creació del Banc estatal d’ADN, així com amb l’elaboració del cens de perjudicats per les confiscacions franquistes amb la finalitat de restituir i/o indemnitzar aquells que varen ser privats dels seus béns.

El Fortí d’Illetes de Calvià va ser un centre d’afusellament, repressió i detenció franquista a Mallorca. Per això, treballarem per recuperar aquest espai com a patrimoni del nostre poble i el resignificarem com a homenatge a les víctimes que patiren la repressió franquista.

MIGRACIÓ

• Sou partidaris que la població de les Illes Balears continuï creixent al ritme actual?
• Què hem de menester per a garantir una correcta acollida i integració de les persones nouvingudes?

Crearem una Comissió interdepartamental per a la Interculturalitat que garanteixi la governança de la perspectiva intercultural i faciliti el desplegament d’una estratègia “Illes diverses”.

Impulsarem la figura de les Oficines d’Informació i Orientació a persones Migrades a cadascuna de les illes amb la dotació dels corresponents recursos humans per tal que siguin punts de referència per a les persones nouvingudes i que puguin orientar-les per a facilitar la seva integració a la nostra societat.

Promocionarem i protegirem els drets humans i els drets polítics, econòmics, socials i culturals inherents a les persones i els pobles, lligant els programes de cooperació internacional a compromisos dels pobles receptors d’avenços en aquestes matèries, especialment en matèria d’igualtat entre homes i dones.

Contribuirem a l’erradicació de la pobresa, amb especial suport als Objectius del Mil·lenni promoguts per Nacions Unides i el conjunt de l'agenda internacional de desenvolupament i a tots els acords i trac- tats internacionals promoguts per Nacions Unides.

Donarem suport als processos que promoguin la solució pacífica i justa dels conflictes armats, la instauració i consolidació de sistemes democràtics, la creació d’Estat de Dret, el bon govern, la promoció de la societat civil i l’enfortiment institucional.

Donarem suport a les iniciatives solidàries i de cooperació al desenvolupament de la societat civil balear.

HABITATGE

• Com es pot frenar l'especulació? Sou partidaris de limitar la compra d'habitatge a no residents?
• Quines mesures proposau per a garantir l'emancipació de la gent jove?

Fomentarem la baixada de preus al mercat del lloguer: les Illes Balears es convertiran en la primera comunitat que aplica la nova llei estatal d'habitatge, fixant un preu màxim per als nous lloguers.

També es reforçarà la nova llei estatal, que contempla avantatges fiscals per a qui posi habitatge en lloguer, amb mecanismes propis de deducció fiscal que garanteixin als propietaris la rendibili- tat del lloguer. Concretament, posarem la deducció estatal al màxim permès (90%).

Per evitar que un percentatge important de pisos en mans de grans tenidors estiguin desocupats, s’aplicaran fortes pujades a l’IBI d’aquests habitatges buits. Per garantir que s’apliqui el recàrrec, la co- munitat autònoma fixarà un impost sobre habitatges buits als ajuntaments que no apliquin la pujada. Tota la recaptació es destinarà exclusivament a l’ampliació del parc públic d’habitatge.

Reivindicarem, a l’Estat i a la Unió Europea, l’aplicació de mesures específiques perquè les illes puguin limitar la venda d’habitatges a no residents fins que hi hagi un parc públic del 30%, capaç de garantir l’accés dels residents a l’habitatge.

Aprofitarem la congelació de places turístiques en vigor per prohibir noves llicències de lloguer vacacional a habitatges d’ús residencial. I continuarem incrementant les plantilles d’inspectors, articulant a més campanyes específiques per fer front a les grans plataformes d’explotació turística il·legal de l’habitatge.

Treballarem en col·laboració amb ajuntaments i consells per generar nous avantatges fiscals i per generar convocatòries específiques d'ajudes per als qui lloguin les seves propietats a joves, promovent així l'emancipació i la formació de nous nuclis familiars.

Impulsarem, en col·laboració amb consells i ajuntaments, la creació de cooperatives i projectes públics i privats d’habitatge col·lectiu, fomentant nous models de convivència, amb espais comuns i complementaris i amb programes de cooperació intergeneracional, com són les iniciatives de cohousing i coliving que ja han començat a desenvolupar-se a les illes.

A més de les noves ajudes que impulsarem per fomentar que els propietaris posin al mercat habitatge a preu assequible per a joves, promourem l'extensió a totes les illes de programes com l'impulsat en els últims anys pel Consell de Mallorca, per a lliurar 1.200 euros als joves que estiguin en procés d'emancipació.

PACTES

• Sou partidaris de fer un cordó sanitari per a evitar que Vox accedeixi a responsabilitats de govern?
• Amb quines forces estau oberts a pactar i amb quines no pactareu?

Sobre VOX ho tenim molt clar. És impossible pactar amb aquells que neguen la violència contra les dones, les agressions LGTBIfòbiques, la reparació de la memòria de les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, entre tantíssims d'altres aspectes relacionats amb la protecció dels Drets Humans i uns mínims de salut democràtica d'aquesta societat. Per tant, ni pactarem amb ells ni tampoc ho farem amb aquells que els blanquegen diàriament perquè comparteixen gran part del seu ideari: el Partido Popular.

Estam oberts a pactar amb les forces progressistes que ens han acompanyat aquests darrers quatre anys en el govern de les principals institucions de les Illes Balears. I obrirem la porta a aquelles formacions que vulguin continuar aquest camí marcat per nosaltres consistent en el blindatge dels serveis públics, la consideració de l'Habitatge com el cinquè pilar del benestar i que per assolir-ho cal una imprescindible intervenció pública, i els que vulguin contriguir a fer de la societat de les Illes Balears més justa i igualitària i que tengui un complet respecte per a la diversitat.