MÉS per Mallorca ha defensat aquest divendres la necessitat que les Illes Balears puguin recaptar i gestionar els impostos de la ciutadania illenca i posar fi a l’espoli fiscal. En aquest sentit, els ecosobiranistes proposen establir un concert econòmic per a les Illes Balears. Segons el candidat a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, «el Règim Especial de les Illes Balears és una compensació molt minsa; necessitam mirar més enllà i gestionar els nostres impostos des d’aquí».

Històricament, i amb independència de qui governi a Madrid, les Illes Balears hem rebut de l’Estat, via inversions, personal o serveis, molt manco del que hem pagat via impostos. De fet, l’única vegada que l’Estat ha avaluat aquest dèficit fiscal va ser l’any 2005, i va concloure que les Illes Balears són les més perjudicades amb un espoli del 14% del PIB, més de quatre mil milions d’euros que se’n van i no tornen, any rere any. Segons el candidat a la presidència del Consell, Jaume Alzamora, «l’espoli fiscal causa efectes en el dia a dia de la gent, si l’any 1980 érem el primer territori de l’Estat en renda per càpita, avui som els vuitens i davallant». «El règim especial és un petit avanç, però insuficient, les Illes Balears hem d’aspirar a la sobirania fiscal, tenir la clau de la caixa», ha assegurat Alzamora.

A més, cal tenir en compte que el dèficit fiscal, uns quatre mil milions d’euros anuals, suposa de l’ordre del 60% del pressupost de les Illes Balears – que sobrepassa els set mil milions d’euros –, una balança fiscal completament injusta i empobridora per a la nostra societat. A més, si comptàssim amb aquests doblers, podríem tenir uns pressupostos immensament més amples. Per fer-nos una idea, MÉS explica que «amb quatre mil milions d’euros podríem fer desenes d’escoles, centres de salut i hospitals cada any, o assumir les despeses d’una revolució del transport públic, amb xarxa de tramvia a Palma o l’arribada del tren a Alcúdia i Artà, o literalment doblar els pressupostos anuals en salut o educació, o contractar centenars de nous sanitaris, mestres o professors. En concret, amb un sol any sense dèficit fiscal de quatre mil milions d’euros, podríem construir tretze mil habitatges socials – mil set-cents milions d’euros –, dos hospitals de primer nivell – mil dos-cents milions d’euros –, dos tramvies – cinc-cents milions – i cent escoles i instituts públics – sis-cents milions».

A més, i pel que fa a personal, amb quatre mil milions d’euros podríem, per exemple, «doblar la plantilla de professors i mestres – amb 850 milions inclouríem vint mil docents al sistema educatiu –, triplicar la plantilla de metges – amb 650 milions inclouríem onze mil metges al sistema sanitari, molt per damunt de la mitjana estatal –, i doblar la plantilla de personal de l’administració pública – amb dos mil cinc-cents milions inclouríem seixanta mil treballadors públics –, enfortint així, l’atenció a la ciutadania, els serveis socials, l’educació i la sanitat».

En aquest sentit, MÉS per Mallorca reclama un nou estatus fiscal per a les Illes Balears, un concert econòmic «que ens permeti recaptar els nostres impostos i reinvertir-los en benestar per a la ciutadania, en forma de serveis socials, educació, sanitat, etc.». Segons Apesteguia, «no pot ser que les Illes Balears aguantem els pilars de l’estat del benestar quant a despesa en salut, educació o serveis socials, però que no disposem de les eines per a finançar-los com podríem fer-ho».