Fa anys que crec que la dita 'jornada de reflexió' no és més que una gran bajanada. Com si tota la propaganda desaparegués de places i carrers de cop. En fi, diumenge hi ha eleccions i jo, la jornada, no ho sé, però la reflexió sí que ja l'he feta.

Per descomptat que com a mallorquí poques opcions tenc per donar el vot. Aquells que no defensen els nostres interessos com a poble i com a cultura tenen unes quantes opcions més.

I, sí, aniré a votar perquè som d’aquells que ni que sigui pel respecte a tota quanta persona ha patir escarni, repressió, tortura o mort perquè hi hagués democràcia -per molt precària que aquesta sigui- em sent amb l’obligació moral d'exercir el meu dret a vot. Vet aquí la meva primera reflexió -dit sigui de pas feta fa molts anys- malgrat el meu vot fos en blanc o nul: l’exerciria.

Idò, a qui votar? D’entrada sé a qui NO he de votar. O he de votar aquells que són enemics de la pròpia democràcia, aquell partit amb nom de diccionari -és com a molt el seu màxim cultural: el nom- i en propostes més pròpies d’una caixa amb un tros de formatge putrefacta i ple de floridura: una pudor insuportable?

Tampoc aquell altre que té la poca vergonya -sí és que saben que és tenir-ne- d’omplir-ser la boca parlant d’ETA a tot moment i oblidant-se d'allò que sempre diuen per ridiculitzar els altres que el passat no s’ha de remoure i alhora, que són la nació que ostenta un dels primers llocs en el rànquing de morts a les cunetes i el partit és hereu i ple d’aquells que defensen la dictadura i aquell petit i patètic assassí, en Franco.

Ho sent molt Francina, perquè m’agrades com a política però fa temps que vaig deixar de creure amb el teu partit més de centre dreta que res i que fa anys que l'únic que té de socialista es els seus fidels votants, perquè la resta fa anys que li caigueren la O i la S de les sigles del partit.

De Podemos poc vull dir, probablement del més «decent» a l’Estat espanyol que ens toca patir, però el vostre marc mental és precisament més E que res i sou lluny de ser aquella esquerra valenta i transformadora. Això sí, decidits a salvar qualsevol lluita de qualsevol poble llunyà però quan el poble que teniu a prop ho necessita, girau la cara cap a un altre lloc.

Arribats a aquest punt, les opcions ja han minvat moltíssim. I com som d’aquells que NO crec massa en la teoria del «com pitjor millor» prenc una decisió: malgrat que hagi d'anar amb una pinça al nas i uns guants a la mà, REPARTIRÉ el meu vot entre aquelles formacions més properes.

Esperam, però, que siguin conscients que com jo, que he ajudat a convèncer algunes persones indecises a votar-los, siguin capaços de prendre NOTA de les reflexions i els motius: vos votarem tot esperant que sigueu molt més valents del que heu estat fins ara i que hagueu deixat relegats en un quart pla les persones que feren molt perquè obtinguéssiu representació les passades eleccions. Una cosa és regalar i l’altra abandonar. No deman que regaleu res però sí que no oblideu els que no s’han oblidat de vosaltres.

Per tant, votaré a MÉS i El Pi, i aquesta és la meva reflexió final i em sap greu deixar a fora els companys de la CUP, que segurament tendran el meu vot la propera vegada, perquè em tem molt que «els meus» tornaran a oblidar-se dels qui els voten i ajuden i seran poc valents a l’hora de afrontar el discurs sobre la identitat i la llengua, com cal.

La jornada de reflexió és una idiotesa, una gran bajanada. La reflexió l’ha de fer cadascú en llibertat i sense ser imposada. I dit això, recordau que n'hi ha que ja anuncien que si guanyen ens enviaran encara més al pou. Perquè ens volen destruïts i enfonsats com a poble i com cultura. Si fóssim negres o immigrants això té un nom...

P.D.: Per cert, això no és un article informatiu, ni molt menys un article d’opinió, és tan sol un reflexió personal (amb la llengua mossegada). Què cadascú obri com més li plagui i el destí no ens agafi per sorpresa perquè ens hi jugam molt més del que sembla. El món i les dinàmiques ens empenyen i cada cop les coses són més complicades i comptam amb menys efectius.