algo de nubes
  • Màx: 10.86°
  • Mín: 8.06°

[VÍDEO] Què proposa cada partit en matèria de llengua a les Balears?

214131

La Plataforma per la Llengua ha organitzat aquest diumenge, 14 de maig, un debat electoral sobre les propostes de llengua de les candidatures per a les eleccions del 28 de maig a les Illes Balears. El debat ha tengut lloc a Can Balaguer, a Palma, i ha comptat amb les intervencions d'Amanda Pérez (PSIB-PSOE), Llorenç Perelló (PP), Mateu Matas Xurí (MÉS per Mallorca), Esperança Sans (Unides Podem) i Carles Cabrera (el Pi). L’ha moderat Maria Llull, subdirectora de l’Ara Balears.

Les eleccions del 28 de maig marcaran el full de ruta dels pròxims quatre anys al Parlament, als ajuntaments i als consells insulars, i són cabdals també per a la llengua. Amb la voluntat que la ciutadania conegui abans de decidir el vot quins posicionaments, projectes i propostes tenen les candidatures en matèria de llengua, l'entitat organitza aquest debat amb agrupacions que tenen representació al Parlament i que també participen al Consell Social de la Llengua Catalana.

El debat s'emmarca en la campanya 'Vota per la llengua' que l'entitat organitza perquè la ciutadania voti amb consciència lingüística i reclami compromisos amb la llengua als partits. Els eixos bàsics d'acció per a la Plataforma per la Llengua són quatre: una política lingüística transversal, promoure el català com a llengua d'integració, compromís per potenciar el català a la cultura i l'audiovisual, i normalitzar el català als comerços i les empreses.

Per a començar, el delegat de la Plataforma per la Llengua a les Illes Balears, Ivan Solivellas, ha remarcat que, com que el català és una llengua minoritzada, requereix un conjunt de polítiques: «Unes polítiques que temps enrere eren contràries, tots ho recordarem, i que més recentment s’han limitat a aturar l’onada, el cop. Però és important fer polítiques que capgiren la situació, que avancin, és a dir, que augmentin la presència a les xarxes socials i a les plataformes de continguts, que augmentin l’ús social de la llengua, que vetlin per una bona acollida lingüística». Així, ha deixat clar que «el mateix fet de no fer política lingüística ja és fer política lingüística».

En primer lloc, pel que fa als drets lingüístics, el PSIB s’ha autodeclarat «el partit defensor dels drets». Per tant, «també dels drets lingüístics dels nostres ciutadans». No obstant això, Amanda Pérez ha reconegut que els drets lingüístics dels consumidors és «un deute pendent que tenim», en referència a la nova llei de consum paralitzada just per discrepàncies entre els partits del Pacte en aquesta qüestió.

Per la seva banda, el representant del Partit Popular ha assegurat que els drets «no són de les llengües sinó que són de cada un dels seus parlants. Per tant, aquí el problema amb el tema dels consumidors i les empreses vendria en que de vegades pots trepitjar els drets dels altres». Així, Llorenç Perelló ha dit que al PP creuen en la «llibertat» perquè cada ciutadà pugui usar llengua oficial que vulgui.

En el torn d’Unides Podem, candidatura formada per Podem i Esquerra Unida, Esperança Sans ha remarcat que les administracions públiques han de vetllar per la llengua catalana, donar-la a conèixer i, sobretot, impedir que hi hagi discriminacions lingüístiques. Sans ha explicat que proposen recuperar el servei d’ensenyament de català perquè «és una eina fonamental per als professors però també el volem fer extensiu, per exemple a monitors d’extraescolars i a la Universitat, per tal que puguin tenir tota una sèrie d’eines per a poder ensenyar el català a les aules i promoure’n l’ús». Respecte als drets dels consumidors, ha destacat que des d’Unides Podem estan «dolguts» perquè des de la direcció general de Consum varen fer feina perquè la nova llei de consum protegís els drets dels consumidors i, «per discrepàncies», no s’ha aprovat aquesta legislatura, «però puc garantir que de les primeres coses que farem».

Per part de MÉS per Mallorca, Mateu Matas Xurí ha assenyalat que la Constitució espanyola és «el principal problema davant el qual ens trobam perquè els parlants tenen el dret d’usar la llengua castellana i el deure de conèixer-la. En canvi, els parlants tenim el dret d’usar la llengua catalana però absolutament ningú dins l’Estat espanyol té el deure de conèixer-la com a ciutadà». Per tant, per a Xurí aquest exemple que posava Llorenç Perelló, del PP, que els drets d’uns poden trepitjar els drets d’altres, és «fer una trampa: tot dret necessita que a l’altra banda hi hagi un deure. Si no, és impossible garantir aquest dret». Xurí ha volgut deixar clar que la nova llei de consum no s’ha aprovat perquè MÉS per Mallorca no ha acceptat «no tornar, simplement, a l’estatus que tenia el català pre Bauzá».

Finalment, des d’El Pi han apuntat que per a la formació «la llengua ho és tot» i «les agressions lingüístiques han de ser zero». Carles Cabrera ha volgut destacar que actualment la premsa es fa ressò quan hi ha una agressió lingüística i això demostra que «s’ha equiparat l’estatus amb les altres agressions». Dit això, és evident que hi ha dues llengües oficials amb una «desigualtat d’arrel, com ha dit Xurí». Així, Cabrera ha remarcat que «fins que no corregim aquest defecte de base, farem voltes allà mateix».

Aquí podeu veure el debat complet:

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan Adrover, fa 11 mesos
El que cal és fer cas a aquella recomanació del Sr. Albert Einstein: "És de bojos seguir aplicant aquells remeis que han demostrat repetidament que ón inútils"
Valoració:3menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 11 mesos
Que pérdida de tiempo en lugar de ocuparse de los verdaderos problemas de la gente
Valoració:-5menosmas
Per Carlos Vilalta, fa 11 mesos
Que pérdida de tiempo en lugar de ocuparse de los verdaderos problemas de la gente
Valoració:-4menosmas
Per Xisca Pons, fa 11 mesos
Molt bona crònica i molt bon acte. L'he vist sencer i hi ha moltes propostes. Gràcies Plataforma per organitzar-ho!
Valoració:8menosmas
Per Propostes, fa 11 mesos
El que importa no són les propostes, sinó que les propostes arribin a bon port. Quaranta anys de democràcia fictícia ens ha conduït a la situació de retrocés de la llengua catalana. Res fa pensar que unes noves eleccions emmarcades en el sistema actual, el sistema que ha propiciat el retrocés, siguin útils per a revertir la situació desfavorable.
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente