Creu Roja, Metges del Món i Càritas Mallorca han advertit aquest dijous al Parlament, en una compareixença davant la Comissió d'Assumptes Socials, Drets Humans i Esports, que el padró és «la gran barrera» que es troben les persones sense llar per poder accedir a recursos socials i sanitaris.

«Alguns propietaris d'immobles estan exigint un plus de fins a 100 euros al mes en el preu d'habitacions de lloguer per a permetre als inquilins empadronar-se a l'habitatge», han alertat Juana Lozano, Belén Matesanz i Teresa Riera, representants de les tres entitats.

Matesanz, de Metges del Món, ha assegurat que les persones sense llar, tant les que viuen al carrer com aquelles que resideixen en infrahabitatges i altres situacions de vulnerabilitat, «es troben en uns llimbs de tres mesos esperant una inspecció municipal, i això implica tres mesos en què no existeixes, no tens accés a atenció sanitària, a educació, a serveis socials, a res».

Riera, de Càritas, ha afegit que tot i que «és veritat que existeixen ajudes com l'Ingrés Mínim Vital i la Renda Social Garantida, moltes coses s'han de fer per ordinador. Estem obligant les persones sense llar a utilitzar un ordinador quan no tenen ni possibilitat de carregar el mòbil si no és al Parc de les Estacions».

Les ONG també han avisat de l'augment de dones en els perfils de sensellarisme. Han posat l'accent principalment en la vulnerabilitat de les dones sense sostre, pel risc que corren de patir violència sexual.

Lozano, coordinadora de Creu Roja, ha explicat que han hagut d'habilitar espais a Palma i Eivissa «perquè les dones puguin realitzar la seva neteja íntima». Lozano ha demanat als parlamentaris que «siguin conscients del que significa per a una dona menstruar al carrer».