L'Obra Cultural Balear ha compartit a les xarxes socials un fil informatiu en què qüestiona l'adequació al dret i els problemes que suposa l'exempció del requisit d'acreditar coneixements de llengua catalana als professionals sanitaris candidats en els processos d'estabilització.
🔴𝗘𝗫𝗜𝗚𝗜𝗠 𝗔𝗟 𝗚𝗢𝗩𝗘𝗥𝗡 𝗨𝗡𝗔 𝗥𝗘𝗖𝗧𝗜𝗙𝗜𝗖𝗔𝗖𝗜𝗢́ 𝗜𝗠𝗠𝗘𝗗𝗜𝗔𝗧𝗔
Presidenta @F_Armengol, de veritat el @goib farà fixos 2.283 metges i infermers interins sense demanar-los cap coneixement de català, ni el més mínim, ni ara, ni d’aquí dos anys, ni mai?
👇1/10
— Obra Cultural Balear (@ocbcat) January 27, 2023
El fil de l'entitat en defensa de la llengua recull, en primera instància, les vulneracions de l'ordenament jurídic que aquest fenomen suposa. Recorda que l'Estatut d'Autonomia, que aviat complirà quaranta anys, obliga les institucions a perseguir la normalització lingüística. A més, incideixen en el fet que el Decret Llei 6/2022 preveu una exempció temporal amb una moratòria de dos anys per poder-lo acreditar, i no l'«exempció massiva, permanent i vitalícia» que denuncien.
A continuació, l'OCB detalla els motius pels quals no és pertinent aquesta exempció. Destquen, en primer lloc, la incoherència en excepcionar certs professionals sanitaris i no d'altres, la qual cosa pot generar un greuge comparatiu. A més, denuncien que l'IB-Salut concentra un 38% del total de reclamacions per vulneracions dels drets lingüístics i un 66% dels casos que afecten l’Administració autonòmica. Conclouen afirmant que «sense un personal sanitari capacitat lingüísticament, els drets lingüístics dels ciutadans són paper banyat».
