L’Obra Cultural Balear (OCB) demana una reunió urgent amb la Consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, i el director general d’IB Salut, Manuel Palomino, per abordar la problemàtica de la manca d’exigència de català en els processos d’estabilització del personal estatutari del Servei de Salut. Ho fa davant l'anunci de les institucions d'eximir el coneixement de català per fer feina a la sanitat pública.
L'entitat recorda que la normativa autonòmica només permet aquesta pràctica de forma excepcional, quan la prestació assistencial pugui resultar afectada per la manca o insuficiència de professionals. Argumenten que «fer valer aquesta excepció, de forma sistemàtica, com a regla general suposa una perversió dels principis que inspiren aquesta llei».
Consideren que, en conseqüència, el Servei de Salut es converteix en una administració pública «anòmala» davant la qual «els ciutadans de les Illes Balears no poden exercir el seu dret d’opció lingüística amb normalitat». Recorden que, d’acord amb les dades de la Memòria 2020-2021 de l’Oficina per a la defensa dels drets lingüístics, el Servei de Salut és l’organisme autonòmic que més expedients sobre vulneració de drets lingüístics ha generat durant el 2021, sobretot degut a problemes en les interaccions orals entre els pacients i el personal dels serveis sanitaris. La raó fonamental rau, segons consideren, en la manca de competència en llengua catalana del personal del Servei de Salut, la qual cosa «impedeix una assistència sociosanitària de qualitat».
L’OCB exigeix, conseqüentment, una «aplicació adequada» de la Llei 4/2016, que regula aquest afer, i que «les excepcions es fonamentin cas per cas i sempre a posteriori». Proposen que, una vegada hagi estat publicada la llista d’admesos en el procés selectiu (sigui d’estabilització, oposicions ordinàries o convocatòries de borses) i s’hagi pogut constatar degudament que els aspirants capacitats lingüísticament no cobreixen totes les places ofertades, pugui operar l'excepció. D’altra banda, consideren «imprescindible que es prevegi, per a aquests casos excepcionals, la moratòria de dos anys per acreditar el requisit de català i no en quedin eximits per sempre».
