muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

Armengol: «No ens podem quedar en un patriotisme de símbols, hem de tornar a comprometre'ns amb el patriotisme dels drets i llibertats»

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha participat en l’acte que commemora el 44è aniversari de la Constitució espanyola, en el qual alumnes del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca han llegit una selecció d’articles de la Carta Magna i han interpretat diverses peces musicals.

Durant el seu discurs, Armengol ha destacat que «és la nostra obligació fer honor al consens del 1978 i renovar-lo des de la lleialtat i la responsabilitat», per la qual cosa «es tracta que no ens quedem només en un patriotisme de símbols que també reflecteix la Constitució, i que ens tornem a comprometre amb el patriotisme dels drets i llibertats que impulsa la nostra Carta Magna», la qual cosa passa per «defensar i respectar sempre la voluntat del vot de la ciutadania i enfortir i renovar les institucions quan toca».

«La Constitució ens diu que discrepem, que debatem i que, finalment, acordem sempre per servir a la ciutadania, i només a la ciutadania», ha remarcat la presidenta, assegurant que «en això consisteix el patriotisme dels drets i llibertats que ens ha fet forts durant 44 anys».

Armengol ha defensat la Constitució espanyola com un text «ple de modernitat i d’actualitat al qual encara li queda molta vida i recorregut», per la qual cosa «li hem de donar projecció amb la renovació del consens original i amb la reforma de tot el que es pot millorar des de la perspectiva que donen dècades d’aplicació i anàlisi del nostre marc de convivència i progrés».

D’aquesta manera, la presidenta ha destacat com la Constitució espanyola ha permès millorar l’ocupació, «amb un nou marc laboral que ha permès que dècades de precarietat i inestabilitat comencin a quedar enrere amb la plena ocupació a les nostres illes», amb el reconeixement de la insularitat, «que en els darrers anys s’ha desenvolupat com mai» a través del Règim Especial i el nou règim fiscal, però també en forma de fons específics per al medi ambient, d’ajudes directes per a les empreses que tant van patir en pandèmia o en forma d’un nou marc de suports agraris per a la pagesia.

Per a Armengol, la Carta Magna suposa un impuls per continuar avançant en matèria d’habitatge, amb respostes específiques en territoris de geografia tan limitada i condicionada com les nostres illes, amb més determinació per a protegir el Medi Ambient i adaptar-nos al canvi climàtic i amb la igualtat com a un objectiu irrenunciable, la qual cosa implica «garantir tots els drets a les dones i per generar-ne de nous a totes les persones, independentment de com sentin, d’on siguin i a qui estimin».

Ara bé, la presidenta del Govern ha advertit que «hi ha incompliments de la Constitució que com a societat no ens podem permetre», referint-se a la separació de poders i la renovació de les institucions com a l’exemple més clar. «El bloqueig partidista de la renovació de les institucions és un error que contribueix a la deslegitimació d’aquestes. Ens afebleix a tots i empobreix la nostra societat de drets», ha dit Armengol.

Armengol també s’ha referit a la necessitat de mantenir el consens democràtic i a les lleis que ens estan permetent reconciliar-nos amb el nostre passat i tancar les ferides que va obrir la dictadura. «Gràcies a això avui hem recuperat la memòria d’algunes de les víctimes, començant per Aurora Picornell, un símbol del dolor patit i la memòria ètica, i un exemple de com la fi de les democràcies assassina la llibertat de tothom».

Amb tot, la presidenta també ha parlat de la Constitució espanyola com una eina de futur amb la qual «ens toca tornar a somiar, mirar a l’horitzó i tornar a il·lusionar-nos junts per a acordar un futur millor». Com a exemple del futur que pot garantir la Carta Magna, Armengol ha posat l’escut social dissenyat per donar suport al 80% de les famílies que pateixen les conseqüències econòmiques de la guerra de Putin, salvaguardant el poder adquisitiu de treballadors i ciutadans i impulsant pujades històriques de pensions, perquè són necessàries i perquè són de justícia amb la generació que ens va obrir camí amb la Constitució i amb la construcció del nostre estat del benestar».

En l’acte en commemoració del 44è aniversari de la Constitució espanyola també s’ha adreçat als assistents la Delegada del Govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, i ha assistit la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. Per part del Govern, hi han assistit el vicepresident i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes; la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido; la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela; la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, així com representants dels partits polítics, autoritats d’altres institucions i batles i batlesses de diversos municipis.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per xisca, fa devers d'un mes
JA JA JA JA JA... però si ens llegeixes, es que si que l'entens. I com tu, altres molts. No es qüestió de voler o no voler. No ets a casa teva. Ets a casa nostre. No te n'adones? Diferent cultura, diferent idioma.... i tu has d'utilitzar sempre el que vulguis. Ets lliure de fer-ho. Però no oblidis mai que nosaltres TAMBÉ!! "Durillo de pelar", criatura. No arribo a saber si parlem amb un tros de suro. AQUI NO ENS HA DE VENIR NINGÚ A DIR QUINA LLENGUA PARLAR. La ignorància es vostra.
Valoració:1menosmas
Per arruix, fa devers d'un mes
El derecho, pero no la obligación. Te enteras xisqueta?
Valoració:0menosmas
Per I tant, fa devers d'un mes
Armengol sap de què parla, el que ens convé és el patriotisme espanyol pragmàtic, no l'ineficaç pratriotisme espanyol de VOX.
Valoració:-4menosmas
Per xisca, fa devers d'un mes
I si aquí a Balears tenim el dret de viure en català, perquè vostè, en els seus discursos se dirigeix a nosaltres en castellà? Sap vostè la quantitat de gent que fa l'esforç d'aprendre català, per respecte a la nostra cultura i llengua? I va vostè després a parlar en castellà, per aquells barroers que no en volen ni sentir parlar als altres. Això no te ni cap ni peus. Sols podem afirmar que la Sra. Presidenta, ven la nostra llengua per obtenir quatre vots dels que ens maltracten. Idò NO, Sra. Armengol, no ho fa gens bé.
Valoració:5menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente