Arran de la notícia que assegura que els aeroports de les Illes Balears generen aquest any més del 20% dels beneficis d’Aena i que suposa 100 milions d’euros –de gener a setembre–, MÉS per Mallorca ha volgut deixar clar que «cal aturar la presa de pèl a la ciutadania de les Illes Balears i assumir, per part de les institucions illenques, la gestió de les portes d’entrada a casa nostra».
Segons el portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament, Josep Ferrà, amb els beneficis que Aena s’enduu de les Illes Balears en sols nou mesos, 100 milions d’euros, es podria pagar:
- La meitat del que disposa el Govern de les Illes Balears per a protegir a la ciutadania davant l’encariment de preus i la crisi d’aquest hivern. És a dir, mig Escut Social. Les mesures socials destinades a aquest fi tenen un cost per al Govern de 200 milions d’euros.
- El tren de Llevant o la meitat del cost total del tramvia de Palma (aeroport – Palma – Son Espases).
- Nous centres sanitaris.
- Fer front als grans projectes d’inversions a Menorca, Eivissa i Formentera.
És a dir, amb només nou mesos, es podria disposar d’uns recursos econòmics per a protegir a població davant la crisi de l'augment de preus i l’energia i/o fer front, fer grans inversions en transport públic sense necessitat de finançament privat, que donarien resposta a les demandes actuals de reduir la saturació, o escometre inversions en infraestructures sanitàries necessàries, expliquen.
Els mallorquinistes remarquen que d'aquests 100 milions d’euros, «les Illes se’n veuen zero beneficiades»: «Aquests beneficis se’n van i sols en tornen una part que van destinats, principalment, a ampliar els mateixos aeroports, no a donar resposta a les necessitats de les Illes Balears. Es fa urgent exigir la gestió dels ports i aeroports -les entrades de ca nostra- i posar fi a aquest sistema pervers i colonial».
«És necessari que la gent prengui consciència i es plantegi que serien capaces de fer les institucions de les Illes Balears per ajudar la ciutadania si comptéssim amb aquests doblers (de sols nou mesos), sobretot davant un hivern que es preveu tan dur», ha conclòs Ferrà.
