La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, defensa el treball que l'IBDona, juntament amb la Conselleria d'Educació i Formació Professional, realitza amb les classes d'educació afectiu sexual en col·legis i instituts per a explicar, per exemple, que «la pornografia no és la manera d'acostar-se a la sexualitat» i alerta que el seu consum «s'està estenent i començant en nins de vuit anys». «És un problema».

En una entrevista concedida a Europa Press, Garrido remarca aquesta tasca educativa com una eina per a «evitar que hi hagi agressors» com els que ara atemoreixen a dones amb «una nova expressió» de violència de gènere, la de les punxades en llocs d'oci. «És la violència del terror contra la dona que es porta exercint des de fa molts anys», subratlla.

En aquestes darreres dues setmanes, Igualtat ha capitanejat diverses reunions amb la Conselleria de Sanitat i Consum, Delegació del Govern espanyol a les Balears, Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, ajuntaments de les Balears i consells insulars, entre altres, per a analitzar el problema de les punxades a les Balears i remarcar les pautes que s'han de seguir davant aquesta mena d'agressió que, en alguns casos europeus, ha acabat en submissió química.

Cal recordar que a les Illes s'investiguen set casos de punxades per part de la Guàrdia Civil, ja que l'únic que havia estat denunciat a la Policia espanyola ha acabat amb la detenció del jove per inventar-s'ho per intentar cobrar una assegurança.

Garrido recalca que indicar a les víctimes com s'han de protegir, «no vol dir que no actuïn» contra els agressors, també amb accions preventives que «són importantíssimes».

A més, tant agents policials com locals d'oci a les Balears treballen contra els agressors. Per exemple, la consellera explica que des de l'Associació d'Oci d'Eivissa i l'Associació Balear de l'Oci i Entreteniment (Abone) han subratllat que tant el personal de barra com de seguretat tenen informació específica sobre com actuar davant possibles agressions a dones. «Fins i tot hi ha discoteques a Eivissa que compten amb infermeries per si han de fer una primera actuació», destaca.

Abans de res, la consellera precisa que es tracta d'una «nova expressió» de violència exercida contra la dona. Per això, defensa que «les coses cal cridar-les pel seu nom», sobretot davant l'ús d'alguns polítics del PP del terme violència intrafamiliar.

«Posicionaments polítics d'extrema dreta que formacions que no ho són, com el PP, estan comprant en aquest moment, no el necessitam com a societat per a reconèixer que existeix un problema i s'ha d'afrontar entre tots», subratlla.

Per a Garrido, «és tirar molts passos enrere i desfer un camí que ens ha costat a les dones molts anys i morts». «No crec que les comunitats autònomes ni les administracions públiques ni els ciutadans hagin de rendir-se a la ideologia que plantegen els partits radicals de dreta perquè només plantegen una ideologia d'enfrontament», defensa.

En això, aposta per «continuar defensant que es tracta d'una violència de gènere masclista, que s'exerceix directament per l'home contra la dona». «És un home que pega, mata, que viola una dona. No passa al contrari. És una barbaritat intentar veure que és una dona qui ho fa, no és així», insisteix.

A les Illes, l'IBDona ofereix atenció 24 hores a dones que són víctimes de violència de gènere. Garrido detalla que les Balears són una de les regions que percemptualment té major nombre d'atencions en aquest servei, alguna cosa que demostra que «hi ha molta violència en la societat, però també que les dones saben on han d'acudir».

A la consellera, tenir un «nombre alt» de denúncies no li fa «por». «Em faria por si es baixàs a l'últim lloc en nombre de denúncies de violència masclista, em faria saltar totes les alarmes», afirma, per a després assegurar que l'objectiu és que les dones víctimes de violència de gènere acudeixin a aquest servei de l'IBDona perquè estaran «acompanyades per al que necessitin». En aquest cas, reben suport psicològic, mèdic, per posar la denúncia o per a la sol·licitud d'ajudes econòmiques.

Cal precisar que aquest servei 24 hores de l'IBDona a víctimes d'agressions és telefònic i presencial, fins i tot a les nits durant aquest estiu. «Som aquí per als que les dones necessitin», rebla Garrido, qui insisteix que per a acabar amb aquesta xacra, «el primer és reconèixer-la»: «Ens ha costat molts anys que les dones s'atrevissin a dir que eren víctimes de violència masclista perquè en alguns llocs continua sent un estigma».

Emocionada recorda a Ana Orantes, la primera dona que va sortir en televisió el 1997 afirmant que el seu exmarit la maltractava i dies després va ser cremada viva. Fins i tot, subratlla que la primera Llei contra la Violència de Gènere va ser aprovada per l'expresident del Govern José Luis Rodríguez Zapatero el 2004, «no fa tant de temps». Per això, emfatitza, ha d'haver-hi «un reconeixement de tota la societat» per acabar amb aquesta violència.

Modificació de a Llei d'Igualtat

Un dels assumptes que la Conselleria de Garrido té pendent en aquest pròxim curs parlamentari és la modificació de la Llei d'Igualtat, que a lrd Balears es va aprovar el 2016. La consellera recorda que la norma va «ser pionera», però des de llavors s'ha produït un canvi de govern a nivell estatal amb el qual la legislació estatal en matèria d'Igualtat «ha avançat» i, en conseqüència, les Balears han d'adaptar-se a «la realitat administrativa» perquè reconegui dos tipus de violència masclista concreta: la prostitució i la vicària.

Amb aquesta explicació respon a la decisió de MÉS de no impulsar aquesta modificació perquè consideren que el text actual referent a les violències sexuals ja és «ampli» per a dones que exerceixen la prostitució i titllen «d'oportunisme polític» la intenció del PSIB de modificar aquesta llei per a reproduir el debat estatal de la llei abolicionista/prohibicionista de la prostitució del PSOE en el Congrés.

Garrido subratlla que l'«oportunisme polític igual és d'altres partits» i es confessa abolicionista, però detalla que la Llei balear no pot plantejar l'abolició perquè la Comunitat no té aquesta capacitat. «Si es planteja l'abolició ha de ser des del Congrés», indica.

No obstant això, respon que el plantejament del PSIB no és aquest, sinó que la modificació de la Llei d'Igualtat és per a reconèixer la violència vicària i la prostitució com a violències masclistes. Així, les dones podran accedir al «ventall d'ajudes sense que quedi a la voluntat de qui les atén en l'administració».

«No és oportunista», insisteix Garrido, alhora que assevera que la norma s'adapta «a les necessitats» de la societat. Per tant, confia en el suport de «tots els partits polítics» en aquesta modificació perquè «busca beneficiar les dones».