Era el 15 d'abril de 2004 al Congrés espanyol de Diputats se celebrava el debat d'investidura. El candidat socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, i el portaveu d'ERC, Joan Puigcercós, varen mantenir un debat amable, amb mutus afalacs, en el qual varen trobar acords en gairebé tots els punts que va plantejar el dirigent independentista. Tant que Zapatero fins i tot li va demanar que es prengui un temps per a «veure com és l'Espanya plural» que ell dirigirà, i tal vegada això fa que ERC abandoni les seves «temptacions independentistes».

Zapatero es va comprometre amb el portaveu d'ERC a impulsar el català a Europa, fins al punt que es va comprometre a intentar incloure una al·lusió a la llengua catalana en la Constitució Europea que aleshores es debatia. A canvi, Puigcercós va anunciar que el seu grup votaria a favor de la investidura del líder del PSOE.

La llengua catalana va ser l'eix del debat entre Puigcercós i Zapatero. Aquest últim va considerar «raonable» la proposta d'incorporar el català a la Constitució Europea.

Rodríguez Zapatero va insistir: «Una llengua és un gran patrimoni, un Estat amb moltes llengües té una gran riquesa». Davant els murmuris del PP, Zapatero els va etzibar: «Vostès no ho entenen. És una cosa que té a veure amb la cultura. I la cultura consisteix abans de res a comprendre com se senten els altres». Els aplaudiments del PSOE es varen fer sentir de nou.

Tots dos dirigents, especialment Zapatero, varen evitar els assumptes de més calat polític, com la reforma de l'Estatut de Catalunya o del sistema de finançament. Encara que el líder del PSOE va deixar clar que la seva visió de l'Estat «és ben diferent» de la del PP. «No som partidari de cap llei de punt final», va dir, en al·lusió a les reformes de la Constitució i els estatuts.