La Comissió d'Hisenda i Pressuposts, Unides Podem va presentar, aquest dimarts, una PNL, defensada pel diputat Pablo Jiménez, juntament amb els grups del PSOE i MÉS. Es tracta d'una PNL sobre el dret a ser atès de manera presencial, fent complir un dret constitucional que darrerament sembla haver quedat diluit enmig les noves formes de comunicar-se, accelerades per les mesures preses durant la pandèmia.
Tal com explica Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) en un comunicat, una de les imatges més recurrents dels darrers anys a oficines bancàries, a empreses de serveis de telefonia o de subministraments bàsics, però també de l'administració és veure persones que demanen una atenció presencial davant la impossibilitat de resoldre tràmits administratius que els hi obliguen a fer de forma telemàtica.
Les dificultats per enfrontar-se a l'ús de les eines digitals provenen fonamentalment de l'edat, i aquesta dificultat s'identifica a partir dels 55 anys. Però també de la pobresa que ha impedit l'accés a aquestes tecnologies a les capes amb menys recursos de la societat. És a dir, que és una qüestió de classe. Aquesta situació ve ratificada per les dades aportades a la part expositiva d'aquesta iniciativa, que reprodueixo textualment com a recordatori:
Gairebé 20 milions de ciutadans de tot l'Estat no tenen competències digitals bàsiques, i el 8% de la població no s'ha connectat mai a Internet. Aquestes són algunes dades que s'extreuen del Pla Estatal de Competències Digitals. De manera més concreta, gairebé un 35% dels ciutadans no sap com comunicar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics perquè no tenen els coneixements necessaris, segons les dades de l'INE del 2020. I segons el primer informe de l'Observatori de competències digitals i ocupabilitat elaborat pel departament de Sociologia de la UAB i l'entitat privada sense ànim de lucre IMANcorp Foundation, un de cada quatre enquestats va afirmar no tenir competències o tenir-les baixes.
La bretxa digital afecta, per tant, diferents segments de la població contradient alguns preceptes de la Constitució com l'article 103 el principi de servei públic de l'administració del qual es desenvolupa a la Llei 39/2015, indicant que s'han de garantir l'equilibri adequat entre l'eficàcia de l'actuació administrativa i la salvaguarda imprescindible dels drets dels ciutadans. Cal garantir «la igualtat i la no-discriminació en l'accés a les persones usuàries, en particular de les persones amb discapacitat i de les persones grans».
És evident que les tramitacions administratives digitals han obert noves possibilitats quant a rapidesa, estalvi de temps, menor empremta ambiental en evitar alguns desplaçaments, però sempre pensant que qui iniciï la tramitació telemàtica tingui les mínimes competències bàsiques. Cosa que, com hem dit, no és general.
Finalment, Jiménez ha fet referència a la informació que va publicar FACUA: «En relació amb l'ús dels caixers bancaris, l'associació de consumidors FACUA ha descobert que el Govern presidit pel senyor Rajoy a l'hora de transposar la Directiva 2014/92/UE del Parlament Europeu al RDL 19/ 2017 del 24 de novembre, havia suprimit 7 paraules de la lletra c) de l'article 17.1 de la dita Directiva, que canvia completament el sentit del redactat. En eliminar-les sembla que els caixers són l'alternativa a l'atenció presencial quan la Directiva indica que ho són fora de l'horari d'obertura. El Banc d'Espanya, per la seva banda, ha actuat conforme al RD tot i saber que la Directiva indica una altra cosa que és de compliment obligat. És a dir, una actuació una mica irregular, que perjudica part de la població».
En definitiva, amb aquesta PNL, Jiménez ha demanat tant al Govern de l'Estat com al Govern de les Illes Balears implementar les mesures normatives necessàries perquè l'atenció presencial estigui sempre disponible per a qui per a qui així ho requereixi, així com aconseguir que es modifiqui el RDL 10/2017 afegint-hi les paraules suprimides de la Directiva europea.
