muy nuboso
  • Màx:
  • Mín:

[VÍDEO] Més per Menorca abandona el Consell: «No estam disposats a cedir al xantatge del Govern»

Els tres consellers de Més per Menorca al Consell de Menorca i els set directors insulars han comparegut aquest dilluns per a anunciar la seva dimissió a la institució al·legant que els seus socis de govern PSIB i Podem «han cedit al xantatge del Govern» per a ajornar el ple extraordinari de la institució insular que havia de tenir lloc aquest dilluns per a aprovar el projecte de Llei de Reserva de Biosfera.

El fins ara vicepresident del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria, ha assegurat que la intenció de l'Executiu autonòmic és «eliminar de la Llei els articles que fan referència al traspàs de competències».

En aquest punt, ha explicat que «no és cert que hi hagi un informe jurídic del Govern, sinó que es tracta d'una nota jurídica d'urgència encarregada per l'Executiu balear a l'Advocacia de la Comunitat Autònoma que dimecres passat varen lliurar impresa i sense signar al equip de govern els consellers del Govern, Miquel Mir i Mercedes Garrido».

«Ens varen dir que si acceptàvem desconvocar el ple d'aquest dilluns i els donàvem temps per a negociar, aquesta nota no existia, i si, al contrari, no acceptàvem, l'entrarien per registre i la Llei naixeria morta», ha declarat.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Catalunya és, en quantitat i en temps, el nom més usat històricament per referir-se al conjunt de la nació. Només s'amaga o dissimula, amb espires intermitents de recobrament, en els moments de major persecució arran de les victòries militars de Felip V o de Franco i els períodes immediats subsegüents. Han estat la por i la repressió les causes que han arraconat l'ús públic del nom. Just per això, com a reparació, mereix ser recuperat i reivindicat. La documentació trobada, amb evidències clares de censura i amb proves fefaents que molts d'historiadors ho han amagat deliberadament, certifica l'ús volgut i acceptat del gentilici catalans als antics regnes de València i de Mallorca". Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo" (2014)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
«Catalunya és una nació. I deixau-vos anar de literatures i regionalismes “sanos y bien entendidos”. Sense paliatius de cap casta, el fet és l’existència de Catalunya com a nació; aquest és el fonament de tot, fonament tan fort que permet afirmar que per sota les ruïnes de l’edifici actual de la causa catalana seguiria bategant l’esperit del poble presoner del dret i la llengua i el poder d’un altre poble, lluitant sempre i espiant l’hora de fer sortir altre cop a la llum del dia la seva personalitat». Joan Pons i Marquès (1919)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."

--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)

http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699
Valoració:0menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 10 mesos
"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")


Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya
Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 10 mesos
"Tota la història menorquina està lligada d’arrel a la catalanitat cultural, lingüística i política. O sigui, la catalanitat és tret genètic intrínsec al menorquinisme."
Josep Joan Casasnovas (2022)


https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2022/01/11/360987/lluita-historica-per-autogovern-menorca.html
Valoració:0menosmas
Per Joan Josep Llull, fa 10 mesos
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)


Ara (2022) ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Valoració:0menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 10 mesos
La política lingüística d'aquesta legislatura ha estat nefasta. El PSOE i Unides Podem no es mereixen més suport. Per cert, tampoc no cal dir "País català". Qualsevol nació del món diria en aquest cas "Catalunya". Destacar "País" és com voler presumir del que no som. Si som un país no cal dir-ho.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente