Els responsables de Política Lingüística dels governs de les Balears, Catalunya i el País Valencià, Beatriu Defior, Rubén Trenzano i Francesc Xavier Vila, s'han reunit aquest dimarts en el marc de la Declaració de Palma que van signar en 2017 per a enfortir lligams i coordinar accions conjuntes dins dels tres territoris. En aquesta trobada han valorat el Projecte fet per l'Estat espanyol de recuperació 'Nova economia de la llengua' del Ministeri espanyol d'Afers Econòmics i Transformació Digital.

Aquest, segons la informació feta pública, només reserva el 2,7% del total de fons a la resta de llengües oficials que no són el castellà; la inversió total és de 1.100 milions d'euros, que se centren quasi exclusivament en el desenvolupament tecnològic i l'ensenyament del castellà a l'estranger. Els tres responsables de Política Lingüística consideren que aquesta distribució pressupostària no respon a la diversitat lingüística de l'Estat espanyol i no tracta els parlants de totes les llengües de manera igualitària.

Per altra banda, tampoc es respecten les competències en llengües diferents del castellà que corresponen de manera exclusiva als governs dels diferents territoris. És per això que demanen un redisseny del PERTE que tingui en compte que el 40% de la població que viu en territoris amb una llengua pròpia i oficial diferent del castellà.

Així mateix, els tres responsables de Política Lingüística han adquirit el compromís de compartir i coordinar serveis i materials en les actuacions d'acollida lingüística dels ciutadans ucraïnesos que reben els tres territoris. A més a més, també han parlat sobre actuacions i iniciatives en defensa dels drets lingüístics, la formació i certificació de llengua en la població adulta, actuacions de foment de la llengua adreçades a joves creadors de continguts audiovisuals i la preparació de la Viquimarató del 2022.