Fins ara, per entendre les dinàmiques internes dels partits polítics espanyols (i algun de català i algun de basc) que varen sobreviure al període anomenat de la 'Transició', era molt útil fer el paral·lelisme amb el funcionament de la màfia italiana.
En canvi, per entendre les crisi més recents, com la del partit polític Ciudadanos o del Partit Popular espanyol, resulta més pràctic el paral·lelisme amb els càrtels mexicans o colombians. És cert que qualcú podria objectar que en el cas de les organitzacions americanes hi concorr la diferència marcada pel consum de substàncies poc saludables, opinió que respectam, per bé que no compartim.
Ara que està de moda recuperar el fenomen 'quinqui', tampoc descartem revisitar la cinematografia que se li va dedicar en el seu moment, per entendre les punyalades entre els 'navajeros' de les bandes de Pablo Casado, àlies 'FraCasado' i Isabel Diaz Ayuso, 'IDA' per les seves inicials.
El Partit Popular espanyol implosionava aquest divendres quan alguns mitjans digitals de Madrid informaven sobre un presumpte espionatge il·legal encomanat per la cúpula del PP estatal per a indagar sobre les comissions que hauria cobrat Tomás Díaz Ayuso, germà de la presidenta madrilenya, per determinats contractes durant l'estat d'alarma.
Esclatava així un escàndol de proporcions gegantines. Des del bàndol de Casado es filtrava que, ja des d'octubre de l'any passat, des de l'Executiva estatal, es varen demanar explicacions al govern madrileny en tenir informació extraoficial sobre les comissions que hauria cobrat el germà de la presidenta.
L'escaramussa esquitxava, de retruc, el batle de Madrid, José Luis Martínez Almeida, alies 'Pasmao', ja que les filtracions assenyalaven que un alt càrrec municipal i pròxim al tàndem Casado-García Egea havia estat el que havia encarregat l'espionatge.
IDA declarava que «Mai em podia imaginar que la direcció general del PP actuàs de forma tan cruel contra mi. Que m'ataqui la direcció del meu partit perquè em vull presentar al congrés del PP de Madrid és insensat» i reconeixia que el seu germà havia cobrat una comissió de 280.000 euros per una adjudicació a empresa d'un amic seu: «Si dirigents del PP volien aclarir algun contracte només havien de demanar-los, ja que estan en el portal de transparència. Per tant, elaborar un dossier tenia l'única intenció de desprestigiar-me».
Menys d'una hora després, el número 2 del Partit Popular i mà dreta de FraCasado des de fa tres anys va respondre i anunciava l'obertura d'un expedient intern contra Ayuso i l'acusava de difondre «calúmnies» contra l'Executiva.
La batussa ha despertat una onada general de declaracions i acusacions multidireccionals. Han estat molts els dirigents i exdirigents del partir conservador espanyol que s'han pronunciat i s'han posicionat en favor d'una banda o de l'altra. Altres han evitat posicionar-se, com el gallec Alberto Nuñez Feijoo i han advertit que o hi ha pau o hi ha congrés extraordinari.
De fet, aquest dissabte vespre començava una aparent desescalada del conflicte. Que ningú s'enganyi, es tracta d'intentar evitar l'espectacle públic, però la guerra és a mort i no té marxa enrere.
L'enfrontament entre els Ñetas de FraCasado i els Latin Ayusers ha obert el PP espanyol en canal.
No es tracta d'una denuncia de la corrupció, sinó d'una utilització de la corrupció per destruir el bàndol contrari.
No es tracta d'un xoc entre dos relats polítics, sinó d'una batussa entre joves polítics, malcriats, formats en el si de les Noves Generacions del PP, sense contacte ni formació fora de l'organització i sense cap experiència laboral més enllà dels successius càrrecs públics.
Guanyarà el càrtel que tengui millor cartell i, de moment, les enquestes assenyalen IDA com el millor cartell.
Podria ser una victòria pírrica. És probable que l'hemorràgia sigui mala d'aplacar. L'espiral autodestructiva pot conduir el PP espanyol cap a un cul de sac. Cap a la liquidació, que diria una sobre estimulada 'Sor Raya' Saenz de Santamaria.
