La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha condemnat el Govern per incomplir un acord transaccional amb l'entitat Birdie Son Vida en el qual reconeixia la qualificació de sòl urbà dels terrenys de Muleta II de Sóller.

El Tribunal estima l'incident d'impossibilitat d'execució promogut per l'entitat Birdie Son Vida per incomplir un acord transaccional amb l'Executiu autonòmic en el qual es reconeixia la qualificació de sòl urbà dels terrenys de Muleta II de Sóller.

Així, la Sala condemna el Govern a indemnitzar l'entitat demandant amb la quantitat de 63.533.374,48 euros més interessos des del 18 de maig de 2009 i li imposa les costes d'aquest incident.

Segons ha recordat el TSJIB en una nota de premsa, l'entitat Birdie Son Vida va presentar el 2020 davant la Sala un recurs contenciós - admininstratiu contra la desestimació presumpta de la reclamació de responsabilitat patrimonial interposada contra el Govern, a conseqüència de l'aprovació de la Llei 4/2008, de 14 de maig, que va determinar la desclassificació de la urbanització Muleta II de Sóller que va passar a ser sòl rústic protegit.

No obstant això, durant la tramitació del procediment contenciós-administratiu, va entrar en vigor el Decret llei CAIB 2/2012, de 12 de febrer que facultava el retorn dels terrenys a la seva classificació com a sòl urbà; i la Llei CAIB 7/2012, de 13 de juny, en el mateix sentit.

Per la qual cosa, practicada la prova pericial, d'acord amb aquesta normativa, els perits designats judicialment varen assenyalar que els terrenys complien amb tots els requisits requerits per a ser classificats novament com a sòl urbà.

Posteriorment, el juliol de 2013, la part actora i el Govern varen comunicar a la Sala Contenciosa del TSJIB que havien arribat a un acord transaccional, en el qual varen manifestar que el plet quedava sense objecte en tornar a tenir la consideració de sòl urbà els terrenys compresos a la urbanització Muleta II de Sóller conforme amb la Llei 7/2012.

En aquest acord l'entitat Birdie Son Vida va fer constar que es reservava el dret a iniciar una nova reclamació patrimonial derivat d'acte administratiu front la Llei 7/2012. Aquest acord va ser aprovat i validat per la Sala.

L'entitat demandant va promoure la modificació del PGOU de Sóller amb la finalitat que contemplàs la condició de sòl urbà d'aquests terrenys, d'acord amb la Llei 7/2012 i davant la desestimació d'aquesta pretensió va presentar un recurs contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Sóller.

Amb l'aprovació del Decret llei 1/2016 del Govern la qualificació com a sòl urbà dels terrenys de Crossa II va quedar suspesa; i amb l'aprovació de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d'Urbanisme de les Balears, els terrenys van tornar a ser classificats com a sòl rústic protegit amb la categoria ARIP.

Finalment, l'entitat Birdie Son Vida va promoure incident d'impossibilitat d'execució contra l'acte d'homologació de l'acord transaccional de 2013, a l'empara de l'article 105 i 113 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa (LJCA).

El Govern s'hi va oposar i la Sala ha estimat les pretensions de la part actora.

Segons els magistrats, l'article 113 de la LJCA preveu que les parts poden instar l'execució forçosa de l'acord transaccional en cas d'incompliment de les obligacions derivades de l'acord.

El Tribunal explica que el Decret llei del Govern 1/2016 acordant la suspensió de la Llei que facultava el reconeixement de sòl urbà, constitueix incompliment del que es desprèn d'aquell compromís transaccional.

«Bé sigui perquè l'Administració demandada no ha complit l'acord després del requeriment de l'article 113 LJCA, bé sigui perquè aquest compliment no li és possible perquè la Llei 12/2017, de 29 de desembre li ho impedeix, tots dos supòsits recondueixen a la indemnització de danys i perjudicis a favor de la part recurrent i a càrrec de l'administració que ha incomplit, o no pot complir per causa legal, l'acord transaccional», assenyala el Tribunal.

D'altra banda, la Sala destaca l'obligació de l'Administració demandada de no realitzar actuacions que desvirtuassin l'objecte de l'acord transaccional o el deixassin sense causa.

En definitiva, els magistrats dictaminen que la part actora té dret a la indemnització que es deriva de l'incompliment de l'altra.

En concret, la part que promou l'incident va sol·licitar una indemnització per 63,5 milions d'euros més interessos des de maig de 2009 sobre la base d'un informe pericial; i en la seva resolució, el Tribunal fixa la indemnització en la quantitat assenyalada per l'informe judicial.