Davant el darrer cas de discriminació per raó de llengua produïda a un aeroport, el diputat del grup parlamentari de MÉS per Mallorca al Parlament Joan Mas 'Collet' ha presentat una iniciativa parlamentària que insta el Govern espanyol a garantir la llibertat d'ús de totes les seves llengües oficials especialment dins els territoris on n'hi ha més d'una i també demanar l'oficialitat del català dins les institucions europees per a evitar casos de discriminació en aquelles activitats que són susceptibles d'exigir documentació oficial en les llengües oficials de la Unió Europea.

El darrer cas de discriminació contra l'ús del català l’ha patit una parella de jubilats del Vendrell al Principat. A l’home i la dona no se’ls va permetre viatjar a Hèlsinki perquè els seus Certificats Covid estaven escrits en català. Aquest nou cas de discriminació posa en evidència una situació recurrent dins els aeroports de l’Estat espanyol encara que la llengua catalana sigui oficial en alguns d’ells.

El diputat ecosobiranista ha recordat que a l’aeroport de Palma una treballadora va haver d’aguantar frases com «a la autoridad se le habla en español» i, també, «o me hablas en español o no pasas» per part d’agents de la Guàrdia Civil el juliol de 2019. El mateix 'Collet' també ha parlat del cas Bartomeu Rosselló, president del Cercle Mallorquí de Negocis, que a l'aeroport del Prat del Barcelona quan un agent de seguretat després adreçar-se a ell en català el va obligar a buidar la seva bossa de viatge per insistir en el seu dret de fer-ho. «Ens agradaria que les empreses privades sobretot si rauen en territori amb més d'una llengua oficial fossin sensibles a la realitat dels seus ciutadans», ha explicat el representant ecosobiranista però, insisteix, «el problema rau en la no oficialitat del català a Europa».

Només els governs dels estats membres tenen la competència de demanar l'oficialitat d’una llengua a la Unió Europea. Des de fa més de 30 anys diferents institucions i Parlaments de territoris de llengua catalana han demanat reiteradament l'oficialitat del català a Europa. «Una reivindicació justa, necessària i ignorada per tots els governs estatals al llarg dels anys. De fet, la primera vegada que es va fer una petició en aquest sentit va ser fa més de trenta anys, l'any 1987, en temps de la presidència Felipe González. Des de llavors i cinc presidents de govern diferents la situació d'indefensió continua sent la mateixa», ha conclòs el diputat de MÉS per Mallorca.