Si hi ha gent convençuda que el coronavirus no existeix, ni el canvi climàtic tampoc, i que la terra és plana, no és gens estrany que n'hi hagi que creguin que els Països Catalans no existeixen. La ignorància està molt estesa, i junt amb la ignorància, l' estupidesa que Einstein deia que era infinita.

"Per anar bé necessitaríem un sol president [MHP Carles Puigdemont] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president [MHP Carles Puigdemont]. Un president [MHP Carles Puigdemont] per al País Català. El President [MHP Carles Puigdemont] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral."
("Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981)

Els claudàtors, naturalment, són meus.
Visca la República catalana! (UNA SOLA república de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer).

Vist des del punt de vista unionista, Espanya només se salvaria si se consideras un país de països, entesa la seva diversitat com una riquesa.
Però com que aquests fatxes descendents, ideològics uns i genètics i ideològics altres, dels colpistes que provocaren una guerra i una terrible dictadura ara, amb el seu afany de destruir totes les cultures i les llengues que no son les castellanes o derivades seves, estan tornant a demostrar que son uns mals espanyols i els causants que que cada dia hi hagi més independentistes.
Si ells continuen essent tan dolents i tan curts, veuran com els miraran des-de Europa i tot el món civilitzat i democrátic.
Perque no els falta cap altra cacicada, després de la que feren posat com a jutges i fiscals dels alts tribunals, a togats d'extrema dreta perque els absolguin els seus delictes, que ara no els volen cessar malgrat tenguin el càrrrec caducat, menyspreant els avisos de la UE., que ara se posin a destruir tot el que no és castellà i fiblin amb calúmnies horribles, que només poden sortir de les boques més pudentes, a tots els que no som dels seus.
I tot aquest muntatge és perque cada dia, se produeixen atropells i delictes per part de monolingues del Castellà als catalanoparlants, tot comès en terres a on el Català és tant o més oficial que el Castellà, i ho volen tapar amb falses acusacions, perque aquesta gent mai demana perdó. El "Y tu más" és el seu lema.

Per a Catalunya insular, tot i que ens volen fer creure el que hi dius, però realment per a ells "ser español és ser castellano o castellanizado"

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)

“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.
http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):

"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

¡Nos hemos juntado para decir que Baleares es una colonia de España! Va, passeu, estrangers, que s'us veu d'una hora lluny!
No estan a casa seva i, mentres es portin com colons, així s'han de sentir.

I tant, lo seu es de traca i mocador, monta un cuinat inmenjable de paisos, que no encaixa amb la pellassada d'aquesta tropa i s'obliga d'una cosa molt definidora de que son els Paissos Catalans, clar no deu haver pogut tenir quasi més enllà d'estudis primaris, que si no va poder fer-los no es cap desmerit, peró si ho es quant no es volen fer, i s'oblida, vull pensar que per ignorància de que son els Paissos Amglño-Saxons, o els Paissos Eslaus, que si existeixen. A que no sap que es lo que defineix aquesta denominació? doncs ben igual que els Paissos Catalans, però clar entre que li pega un yu-yu en sortir just tres lletres «cat» i la seva ignorància, es normal que no ho sàpiga, i no serà perque no sia molt bo de trobar, clar que en que li explicasin els que en saben d'això, els filolegs, vostè negaria l'evidencia, simplement perque no li agrada. Ai que n'es d'atrevida l'ignorància, li aconsello torni a l'escola, que mai es tard

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."
(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")

Aquí teniu la proposta de Josep Guia:
https://www.academia.edu/2486699/%C3%89s_molt_senzill_digueu_li_Catalunya