algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

MÉS reclama la sobirania fiscal plena en el nou model de finançament: «Volem disposar d'un sistema just que no ens discrimini davant d'un centralisme letal»

El portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, ha reclamat un concert econòmic similar al d'Euskadi i Navarra o incrementar «de manera substancial» els recursos i la «sobirania fiscal» de les Illes Balears després de la proposta inicial sobre el nou model de finançament autonòmic que ha plantejat el Govern espanyol. Segons Ensenyat, el posicionament de la formació ecosobiranista passa per una idea clau: «Només amb una agència tributària pròpia tendrem les claus de la caixa i per tant assegurat el finançament que ens pertoca».

En aquest context el portaveu parlamentari ha explicat que «no ens convencen aquelles propostes que simplement passen per incrementar unes poques dècimes el pes de les Illes Balears en el model de finançament i insistim en solucions com ara la cessió de tributs com l'IVA, l'IRFP i l'impost de societats». Així, i segons paraules d'Ensenyat, «volem recaptar el cent per cent d'impostos i després fer comptes amb l'Estat. La idea, és disposar d'un sistema just que no ens discrimini davant d'un centralisme que és letal».

Miquel Ensenyat ha criticat també que la proposta presentada no parla de condonar el deute històric. Cal recordar que l'Estat deu 5.000 milions d'euros a les Illes per 15 anys de finançament discriminatori. «Des del 2002, el Govern ha pagat 257 milions d'euros en concepte d'interessos de deute per aportacions dels mecanismes de liquiditat. Estam pagant interessos per uns doblers que haurien d'haver arribat com a finançament ordinari». En aquest mateix context, Miquel Ensenyat ha recordat que MÉS «sempre ha defensat que qualsevol sistema de finançament ha de partir del principi d'ordinalitat i aquest principi no apareix enlloc».

Amb tot, MÉS continuarà estudiant «amb deteniment i calma» la proposta presentada, «entenem que hi ha molts criteris no s'ajusten a la realitat de les Illes Balears». No obstant això, el portaveu ha insistit en el fet que el finançament autonòmic «està al marge del nostre REB. El REB, i el desplegament de la part fiscal -encara pendent- no té debat ni discussió. S'ha de complir per part de qualsevol Govern d'Espanya. Una cosa no supleix l'altra».

Finalment, Ensenyat ha mostrat la seva preocupació davant els dubtes que generen els criteris proposats pel Ministeri d'Hisenda. En concret, la proposta parla d'un criteri de superfície. «La forma en què es pondera aquesta variable és en quilòmetres quadrats. En el nostre cas, el territori és petit, limitat i altament poblat. Per tant, com que no contempla la població flotant en sortirem perdent». A més, segons Ensenyat, el factor més preocupant és el finançament de Serveis Socials. «Actualment, aquesta despesa pondera un 8,5% sobre el càlcul i ara passaria a ponderar entre un 6% i un 10%. En aquest sentit, el principal canvi és que la nova proposta planteja dividir en dues franges el padró de persones de més de seixanta-cinc anys. Un tram de 65 a 79 anys i un de més de 80. Cal tenir en compte que les Illes Balears són un dels territoris amb la població més jove. Això, clarament farà baixar les aportacions de l'Estat», ha conclòs.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.