algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

Aprovat el projecte de Llei de Consells Insulars

El Consell de Govern ha aprovat el projecte de Llei de Consells Insulars, el qual suposarà un enfortiment d’aquestes institucions dins l’arquitectura institucional de les Illes Balears, una modernització del seu funcionament i una agilitació dels seus procediments.

La Llei consta de 135 articles, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues disposicions finals, i ve motivada per una necessària actualització de la darrera Llei de consells insulars, de l’any 2000, que ha quedat desfasada per la posterior actualització de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears l’any 2007.

Aquesta Llei vol respondre a les necessitats de modernització dels consells insulars i a l’exigència creixent d’eficàcia i eficiència en la gestió pública, alhora que pretén contribuir a articular millor les relacions dels ens insulars amb les administracions autonòmica i municipal. La reforma empresa no és, per tant, una mera actualització del règim jurídic dels consells, sinó una nova ordenació amb la qual es volen aportar solucions als reptes de servei públic que planteja la ciutadania.

En primer lloc, la nova normativa regula la singularitat dels consells com a part de l’Administració local i com a part de l’administració autonòmica, convertint-los en unes institucions singulars i essencials a l’hora d’apropar els principals serveis públics a cada illa de manera eficaç i amb proximitat. En concret, els consells insulars són les institucions de govern de cada una de les illes i n’exerceixen el govern, l’administració i la representació, a més de ser institucions de la Comunitat Autònoma en la mesura que participen de les potestats normativa i executiva d’aquesta. I són també entitats locals dotades de personalitat jurídica pròpia i d’autonomia per a la gestió dels seus interessos, per la qual cosa disposen de les potestats administratives pròpies de les administracions públiques territorials.

Un altre dels aspectes principals de la Llei és que enforteix la posició del president i del consell executiu, que passen a assumir algunes de les competències de caràcter eminentment administratiu que fins ara corresponien al ple. Guia aquest plantejament la idea de dotar de més operativitat les administracions insulars sense minva de l’esfera de decisió democràtica que correspon al ple i a les seves comissions. Les atribucions del president reforcen especialment el seu vessant de cap del govern insular i de l’aparell administratiu que en depèn, i són destacables les seves facultats normatives per al disseny dels departaments insulars. Per la seva banda, el consell executiu veu ampliades les seves responsabilitats en matèries com ara la direcció de l’aparell administratiu insular, la política de personal, la contractacio pública, la gestió dels béns públics, l’expropiació forçosa o l’exercici d’accions judicials.

Per primera vegada, la Llei de Consells Insulars preveu la regulació de les entitats integrants del sector públic instrumental que es pot implantar a cada illa: organismes autònoms, entitats públiques empresarials, societats públiques, fundacions del sector públic i consorcis. Com a novetat, per tant, s’estableixen regles legals de caràcter mínim per a la creació, l’organització, el funcionament i l’extinció d’aquestes entitats, a fi de cercar la racionalitat, l’eficàcia i l’eficiència d’aquestes estructures.

La Llei també estableix el tractament dels drets i deures dels membres dels consells insulars, que són tant els consellers elegits per formar part del ple com els consellers, electes o no, que integren el consell executiu. La Llei pretén que el règim d’incompatibilitats s’equipari al que s’aplica en l’àmbit de l’Administració autonòmica.

El títol IV es dedica al bon govern i al govern en funcions, a fi de completar el marc regulador dels consells insulars amb aspectes relatius a la governança, als principis de transparència i d’accés a la informació pública i als drets dels ciutadans. En aquest punt, són destacables el tractament dels aspectes relacionats amb l’ètica pública i la possibilitat de creació de comissionats independents encarregats de vetlar per la protecció dels drets dels ciutadans en les seves relacions amb l’Administració insular. Així mateix, suposa una novetat la introducció de regles per a la transició entre mandats, amb les quals es pretenen traslladar a l’àmbit dels consells insulars els plantejaments normatius que ja es preveuen, per exemple, en les administracions estatal i autonòmica, tot cercant l’equilibri entre principis com ara els de neutralitat i eficàcia.

En l’àmbit municipal, els consells insulars es configuren com a administracions de referència en les accions d’assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis. La Llei presta una atenció especial al procediment de dispensa de serveis i als plans insulars de cooperació, instruments idonis per canalitzar, mitjançant la priorització objectiva dels projectes, la cooperació econòmica en matèria d’obres i serveis de competència municipal. D’altra banda, amb la Llei es pretenen consolidar les assemblees de batles com a vies de col·laboració en matèries d’interès supramunicipal.

Finalment, preveu l’establiment d’un règim específic per al Consell Insular de Formentera, atesa la seva singularitat de municipi i illa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris