muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
20°

Catalunya celebra la Diada amb la mirada posada en el dia després de l'enèsim fracàs del diàleg amb l'Estat espanyol

L'independentisme català es mobilitzarà aquest dissabte amb motiu de la Diada de l'11 de Setembre i ho farà amb la vista posada en l'escenari que s'obrirà una vegada s'hagi fet la 'taula de diàleg' entre la Generalitat i el Govern espanyol i s'hagi demostrat per enèsima vegada que no hi ha acord possible.

Després que l'any passat fos la Diada més fluixa dels darrers anys a causa de les restriccions per la pandèmia del coronavirus, enguany se celebrarà ja amb més normalitat però encara condicionada per les limitacions de la Covid-19.

El focus estarà en la manifestació de Barcelona convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, que enguany té com a lema 'Lluitem i guanyem la independència' i consistirà en una marxa tipus manifestació, a diferència dels anys anteriors, més caracteritzats per mobilitzacions massives i estàtiques que cercaven omplir grans espais en els quals realitzaven algun tipus de 'performance'.

La manifestació començarà a la Plaça Urquinaona i baixarà per la Via Laietana i acabarà davant de l'Estació de França, on se celebrarà un acte amb les intervencions dels president de l'ANC, Elisenda Paluzie; d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'AMI, Jordi Gaseni.

Passar la pantalla de la mesa de diàleg per obrir una nova etapa de confrontació

Per a l'entitat convocant, aquesta manifestació busca evidenciar que la independència s'aconseguirà lluitant des de la mobilització de la ciutadania al costat de l'acció de les institucions, i en els últims dies des del Govern i els partits independentistes han defensat que ha de servir per a tornar a demostrar la «fortalesa» del moviment sobiranista.

No obstant això, previsiblement es visibilitzaran les diferències que hi ha de cara a la taula de diàleg, que l'independentisme afronta dividit: ERC és l'únic actor que aposta clarament per la taula, Junts la critica constantment encara que participa en ella, la CUP no creu en l'estratègia del diàleg malgrat que va acordar amb els republicans donar-li dos anys de marge, i l'ANC s'ha posicionat en contra.

De fet, el dilluns la secretària general adjunta i portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ja va demanar no utilitzar aquesta manifestació per a «atacar i assenyalar a companys de viatge independentista» ni a l'estratègia del diàleg, especialment a una setmana que es reuneixi la Generalitat i el Govern, encara amb la incògnita de si assistirà el president del Govern, Pedro Sánchez.

Amb la participació dels expresoners polítics

Aquesta Diada serà la primera després dels indults als presos del 1-O, de manera que serà el primer 11 de Setembre en el qual els dirigents independentistes que varen ser empresonats puguin participar en els actes amb total llibertat.

De fet, alguns d'ells protagonitzaran actes, com el que organitza Òmnium amb Cuixart al capdavant, al costat de «personalitats internacionals reconegudes a tot el món per la seva lluita pels drets humans, civils i polítics», i el que farà ERC amb el seu líder, Oriol Junqueras.

Actes tradicionals

Com és habitual, aquest dissabte se celebraran els actes tradicionals de la Diada, com les ofrenes d'institucions, partits, entitats i sindicats al monument de Rafael Casanova a primera hora del matí.

A les 22.00 es farà l'acte institucional organitzat per la Generalitat i el Parlament davant les quatre columnes de Puig i Cadafalch a Montjuïc: enguany rememorarà el discurs que va fer el violoncel·lista Pau Casals davant l'Assemblea General de l'ONU fa 50 anys i comptarà amb la direcció artística de l'actriu i directora Marta Bayarri i la direcció musical de Jofre Bardagí.

Un altre dels esdeveniments habituals en les diades és la manifestació que organitza l'Esquerra Independentista, formada per organitzacions com la CUP, Arran i el SEPC, entre altres, i que enguany tornarà a mobilitzar-se des de la plaça Urquinaona fins a la plaça Comercial sota el lema 'La lluita és l'únic camí'.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

"Els anys de la República van estar marcats, a Felanitx, per la forta personalitat de Pere Oliver Domenge, mallorquí de nació catalana, [...], independentista, militant de l’Esquerra Republicana Balear. I un gran alcalde. El 1908 l’apotecari Barceló just tenia vint-i-dos anys quan va publicar, al setmanari El Felanigense, això: “Sa olvidat [...] de que nostros avantpassats al peu dels documents oficials y seguit á la firma, posaven les següents paraules, Catalá de Mallorques, y dich que sa n’ha olvidat, perque de lo contrari no afirmaria qu’els mallorquins no som catalans, afirmació tant absurda com si jo ara digués qu’els mallorquins no som llatins.”




Però el text més conegut de Pere Oliver sobre la qüestió nacional és la conferència que pronuncià el 1916 en el Casal Catalanista de Sants ‘els Segadors’, publicada anys després amb el títol La catalanitat de les Mallorques. En aquella ocasió l’apotecari felanitxer apostrofà els catalans del Principat amb les paraules següents: “Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, a la pròpia valor social, les xamoses Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora.”




http://joancalsapeu.wordpress.com/2011/04/14/el-felanitx-republica-de-pere-oliver-domenge/

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Fragment, amb ortografia obsoleta, del discurs de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873



"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Com havia de ser la nostra revista? L’acord fou unànime: la nostra revista seria oberta a tothom, a tots els corrents estètics i a tot Catalunya (aleshores no dèiem “Països Catalans”, sinó Catalunya i prou. Per a nosaltres, tan Catalunya era Barcelona, com Alcoi, com Ciutat, com Lleida o com Perpinyà; i com que no significàvem res, ni érem cap força ni cap perill, ningú no hi tenia res a dir)». Josep Maria Llompart (Latitud 39, agost de 1981). L’article es refereix al naixement, l’any 1952, de la revista Raixa.



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Paraules de l'escriptor de Consell Joan Guasp en un fragment del parlament que va fer a la nit de les revistes en català (Barcelona, març 2013) i reproduïdes a la pàg. 20 del núm. 232 de la revista "El Mirall" (maig-juny 2013):



"[...] nosaltres, des de les Illes, pensem en la Nació com una unió dels mal anomenats Països Catalans. Això de Països Catalans i de Catalunya, expressat com s'entén ara, no és del tot exacte. Hem de parlar només de Catalunya, però no com el Principat tot sol, sinó que formem Catalunya el Principat, [...], les Illes i el País Valencià. I altres petits territoris [...]. Jo que sóc de la zona del Raiguer, al centre de Mallorca, sóc tan català com els que han nascut a les comarques del País Valencià, la comarca d'Osona o de l'Empordà o qualsevol altra. Tant com un senyor nascut a Sant Just Desvern o a les rondes de Sant Antoni o de Sant Pere. [...]"

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

"Blai Bonet, el fons del mar" entrevista de Jordi Coca, Serra d'or, gener 1981



Per anar bé necessitaríem un sol president [...] per a tot el País Català; perquè tampoc no cal dir Països Catalans. No. País Català i prou. I un sol president. Un president per al País Català. El President [...] hauria de ser-ho del Principat, de les Illes i del País Valencià. Això de les autonomies ho espatlla tot. És com el conte de la vella per no arribar-ho a tenir mai. Et fan transferències de vint-i-cinc cèntims amb dues dècimes i s'obliden de la geografia, el llenguatge i el tarannà, que són realitats històriques com una catedral.



http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/bonet-blai/paraula.htm

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)



“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys

«Nosaltres els mallorquins, a grat o a desgrat, no som altra cosa que catalans de Mallorca, i Mallorca no és altra cosa que una illa catalana. Negar la catalanitat de Mallorca és la prova més evident que no es tracta d’altra cosa més que d’una manifesta i immotivada antipatia per Catalunya, que quasi tots acaben per confessar. Els prejudicis no són arguments». Antoni Salvà (1932)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 3 anys


«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente