Aquest dimecres s'ha dut a terme una roda de premsa conjunta entre el conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, el senador Vicenç Vidal i la consellera de Cultura de Mallorca, Bel Busquets.
Davant el Museu de Menorca, els representants ecosobiranistes han volgut demanar al ministre de Cultura, Miquel Iceta, la retirada de l'avantprojecte de reforma de la llei de patrimoni històric espanyol i l’elaboració, amb la participació de les comunitats autònomes, dels consells insulars i dels cabildos insulares, d’una llei completament nova, integral del patrimoni cultural, material i immaterial.
S'ha exposat, per un costat, la iniciativa del senador Vicenç Vidal, per a recollir i traslladar a Madrid les propostes de Més per Menorca i MÉS per Mallorca davant l'avantprojecte de reforma de la llei de patrimoni històric espanyol i la llei de patrimoni cultural immaterial; i per l'altre, el posicionament de Més per Menorca i MÉS per Mallorca davant l'avantprojecte de llei d'acord amb les al·legacions ja presentades.
Segons el senador Vidal, aquesta proposta de llei és «absolutament invasiva per als països de l'Estat que tenim competències desenvolupades». A més, ha assegurat que «des del Senat presentarem una moció recollint les demandes dels Consells de Menorca i Mallorca al respecte i reclamarem al ministre Iceta que aturi aquest despropòsit».
Pel que fa al conseller de Cultura de Menorca, Miquel Àngel Maria, s'ha mostrat molt decebut donat que ara, tants anys després, «sigui una modificació de la llei i no una llei integral nova que ho tengui en compte tot».
Finalment i segons la consellera Busquets, la llei «demostra un caràcter recentralitzador inacceptable».
La llei 16/1985
La llei de patrimoni històric espanyol és de 1985. Antiga, i anterior a la legislació autonòmica en matèria de patrimoni, paisatge, medi ambient, etc. En aquest sentit, des de Més per Menorca i MÉS per Mallorca es defensa que no és suficient una modificació dels articles de la llei de 1985 i d’alguns aspectes puntuals de la llei 10/2015 de patrimoni cultural immaterial; és necessària l’elaboració d’una llei totalment nova sobre patrimoni cultural, material i immaterial.
A més, l’avantprojecte proposat «envaeix competències autonòmiques en matèria de patrimoni i, per tant, suposa un intent de recentralització». En lloc de rebaixar el contingut de la llei de 1985, quan no existia legislació autonòmica, reforça el paper de l’Administració general de l’Estat. «El camí ha de ser l’invers», han destacat.
«La llei estatal ha de ser de principis generals, deixant que siguin les lleis autonòmiques les que concretin el tractament de patrimoni a cada territori, i per descomptat no entrant en disposicions de caràcter reglamentari, que corresponen a les comunitats autònomes i, en el cas nostre, als consells insulars. En el fons de l’avantprojecte, hi planeja aquella idea centralista que equipara diversitat autonòmica a desordre i caos», han remarcat.
Per altra banda, la llei estatal ha d’esmentar expressament els consells insulars i els cabildos insulares de Canàries, que en l’ordenament autonòmic respectiu han assumit la major part de competències en matèria de patrimoni històric i cultural, de manera pràcticament exclusiva en el cas dels Consells Insulars. A més, les categories de Béns d’Interès Cultural no recullen les categories ja previstes a la diversa legislació autonòmica. Les hauria de recollir i integrar.
Finalment, la regulació de la visita pública als BIC «s’ha de revisar per a garantir l’accés públic universal i, al mateix temps, harmonitzar-la amb la solvència dels BIC privats, que representen una activitat econòmica diversificadora i interessant». A més, en matèria de patrimoni documental, la modificació és «clarament insuficient, perquè no té en compte l’evolució de l’arxivística, especialment en l’àmbit tecnològic, pel que fa a digitalització, tractament i consulta. El text de la llei, malgrat les modificacions que s’introdueixen, queda antiquat, obsolet», han conclòs.
