La Comissió Europea ha instat de nou l'Estat espanyol a superar la situació de bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com un dels principals reptes que enfronta el país en el marc de l'Estat de dret, una renovació que Brussel·les insisteix que ha de ser triada pels jutges per a complir els estàndards europeus.

En la seva segona avaluació anual sobre l'Estat de dret en tots els països de la UE, l'Executiu comunitari represa els mateixos «reptes» en el cas de l'Estat espanyol que va citar en el primer examen, realitzat el setembre de 2020 i que apuntava a la renovació de l'òrgan de govern dels jutges i la preocupació per la independència del Ministeri Fiscal com a principals conclusions.

La urgència per la renovació del CGPJ continua preocupant a Brussel·les perquè fa més de dos anys que es troba en situació d'interinitat.

Així, el document adoptat aquest dimarts pel Col·legi de Comissaris apunta com a principal desafiament del sistema judicial espanyol el bloqueig polític per a «la renovació de diversos càrrecs en òrgans constitucionals», encara que destaca el cas del CGPJ.

Sobre aquesta situació, l'informe celebra com «un fet positiu» que finalment es retirés la proposta del PSOE i Podem per a reformar el sistema d'elecció dels vocals perquè de tirar endavant hagués «augmentat la percepció del CGPJ com a vulnerable a la politització».

La línia de Brussel·les no varia respecte a l'any anterior ni als missatges que el comissari de Justícia i la vicepresidenta de l'Executiu comunitari responsable d'Estat de dret, Vera Jourova, han expressat en els seus contactes amb el Govern i l'oposició cridant a una reforma que permeti que siguin els mateixos jutges els qui designin als vocals de l'òrgan de govern dels jutges.

L'informe recorda les «crides» perquè Espanya dugui a terme una reforma del sistema d'elecció del CGPJ que permeti que una majoria dels vocals siguin designats per jutges, «en línia amb els estàndards europeus». D'aquesta manera, la Comissió fa seves les recomanacions en aquesta matèria del Consell d'Europa, organisme aliè a la UE.

«És important que els estàndards europeus siguin tinguts en compte i que tots els actors siguin consultats», apunten des de Brussel·les, recordant també les vegades que Reynders ha apel·lat al Govern i al Partit Popular a reprendre el «diàleg» per a treure del 'punt mort' al CGPJ.

En la mateixa línia, la vicepresidenta Jourova ha dit que és conscient de la «realitat política i la seva complexitat» a Espanya que ha provocat un «bloqueig», però que és urgent que el CGPJ «funcioni» sense que «es polititzin els seus nomenaments» per a assegurar la seva «plena independència».

Altres assumptes del sistema judicial espanyol que la Comissió observa amb preocupació són la independència del Ministeri Fiscal respecte al Govern, el règim d'aforaments d'alts càrrecs davant el Tribunal Suprem i també i el «règim d'incompatibilitats entre jutges i fiscals».

Amb tot, l'informe assenyala que s'han adoptat o estan previstes «diverses mesures per a millorar la qualitat de la justícia», per exemple «la revisió del sistema d'assistència jurídica i del Codi de Procediment Penal i altres tres projectes de llei sobre eficiència processal, organitzativa i digital».

A més considera que està avançant el procés de digitalització de la justícia i hi ha hagut «esforços» per a corregir els retards, inclosa la creació de nous tribunals, però apunta que el baix nombre de jutges per habitant continua sent una feblesa del sistema.

D'altra banda, a l'hora d'analitzar la lluita contra la corrupció a Espanya, el document presentat per Reynders i Jourova apunta que «Espanya continua millorant el marc institucional i legal» per a evitar la corrupció i combatre-la, si bé adverteix que falta una estratègia anticorrupció que pogués guiar aquesta lluita de manera integral.

També es fa ressò de les queixes de les autoritats fiscals per la falta de recursos suficients, la qual cosa en la pràctica afecta la velocitat de les recerques i a l'enjudiciament dels casos de corrupció.