algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
14°

MÉS per Mallorca anuncia «una nova etapa per al mallorquinisme d'esquerres» del segle XXI

Les 'Jornades de Pensament Cartografiant el futur' encaminen el «rearmament ideològic» del partit

Els dirigents de MÉS han presentat un primer balanç de les 'Jornades de Pensament Cartografiant el futur'.

MÉS per Mallorca

Durant tres mesos, MÉS per Mallorca ha duit a terme la segona fase de les 'Jornades de Pensament Cartografiant el futur'. Segons ha assegurat el partit aquest dissabte, aquesta etapa ha servit per «desplegar a totes les agrupacions una sèrie de debats de caràcter ideològic». «Centenars de militants de prop de quaranta d'agrupacions han participat, setmana rere setmana, a trobades virtuals on s'ha reflexionat sobre les idees del partit». Es pretenia així, marcar un full de ruta per «rearmar ideològicament el partit».

El coordinador de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, ha explicat que tot allò que s'ha extret dels debats «serà duit a aprovació per part de l'assemblea del partit». L'objectiu és poder posar en pràctica unes línies mestres destinades a bastir «un nou mallorquinisme d'esquerres, del segle XXI». Noguera ha fet valdre els pilars en els quals se sustentarà el projecte seran «el sobiranisme republicà, el feminisme, l'antifeixisme, l'ecologisme i la defensa de les classes populars».

Per la seva banda, la coordinadora territorial del partit, Aina Sastre, ha afegit que «el món municipal, així com els moviments socials, han estat essencial per definir cap on volíem anar». Sastre ha explicat que és imprescindible «dotar-nos d'una eina més completa i integral que treballi per una República Mallorquina lliure, feminista, verda i justa, confederada amb Menorca, Eivissa i Formentera».

Ara les jornades s'aproximen al seu final. El coordinador del partit ha anunciat un acte presencial el mes de juny que significarà «una nova i trencadora etapa per a l'esquerra sobiranista mallorquina». Segons Noguera «s'aproxima un moment decisiu per esperonar el projecte» però que això s'està fent «reivindicant els 40 anys de trajectòria -des de la clandestinitat antifranquista- del mallorquinisme progressista, ecologista i d'esquerra verda». Finalment, el coordinador de MÉS, ha agraït la coordinació de les jornades a Toni Trobat i Ruth Mateu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

Fragment de la "Resposta dels mallorquins" als nostres compatriotes del Principat (10-6-1936)




“Amb la nostra resposta volem fer la triple afirmació d'unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és la terra on es parla la mateixa llengua. Afirmació que adrecem a la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s'estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume I i de Ramon Llull. I així responem a la crida que ens és feta, disposats a col·laborar en tots aquells projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança”.

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

«¿Som catalans els mallorquins? Qui el negarà, aqueix fet, en no ser un ignorant presumit? Sols una ignorància supina explica que hi hagi pogut haver un periòdic que tractàs de posar en ridícul això dels catalans de Mallorca. El malanat autor hauria fet molt bé d’estudiar una mica lo que s’atreví a ridiculitzar. (…) La nostra nacionalitat és la catalana." Antoni Maria Alcover (1909)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de València i per les blaves i assolellades illes Balears». Pere Oliver i Domenge (1916)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699



Valoració:1menosmas
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa 7 mesos

Sort.

Valoració:0menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."



--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 7 mesos

«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich (1917)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Per Rostoll, fa 7 mesos

@Pere.
No saps ni lo que dius, perquè no saps ni lo que penses.

Valoració:0menosmas
Per Ja ho val!, fa 7 mesos

@Pere. El que deis vos, sobre el catalanisme dels mallorquins no adulterats per la llengua i els costums forasters, no és més que la projecció del que feis voltros amb l'Espanya Canyí, el castellanisme i la vostra submisió a la cultura castellana, imperialista i fagocitadora de cultures i llengues tan o més riques que la seva.
No perque amolleu mentides una darrera de l'altra, se vos hagi de creure.

Valoració:6menosmas
Per Roure, fa 7 mesos

El mallorquinisme polític és la branca insular del catalanisme adaptada a la nostra realitat específica, i això no ho podem ignorar. És la resposta al nacionalisme espanyol dels partits estatals, i que en la pràctica ens converteixen en simples castellans de la perifèria. Si no construïm una República Federal de Catalunya, València i Balears no tenim futur. Ens necessitam a tots junts per sortir d'aquesta.

Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente