El Congrés espanyol reprèn aquest dimarts la reforma de l'Estatut d'Autonomia de les Balears per a suprimir els aforaments dels diputats autonòmics i membres del Govern, un canvi impulsat el 2018 i la tramitació del qual es va veure frenada per la doble dissolució de les Corts Generals a l'any següent.
El Parlament va aprovar per unanimitat aquesta reforma al novembre de 2018 en entendre que el fur dels polítics és percebut per la societat com «un privilegi que distorsiona el principi d'igualtat» de tots els ciutadans davant la justícia.
Com marca la llei, la Proposició de Llei de reforma estatutària es va remetre al Congrés espanyol per a la seva ratificació definitiva. Tot i que la cambra baixa va arribar a prendre-la en consideració, tot es va interrompre com a conseqüència dels processos electorals de 2019 i ara la tramitació ha de començar de nou a Madrid.
Així, aquest dimarts la reforma tornarà al Ple del Congrés espanyol per al debat de la presa en consideració, que arrencarà, com sol ser habitual en aquest tipus d'iniciatives, amb la defensa de la iniciativa per part dels membres d'una delegació escollida pel Parlament. No s'esperen sorpreses i la Proposició de Llei continuarà el seu camí en les Corts Generals amb idea de completar la tramitació en els propers mesos.
La supressió d'aforaments a les Balears, que afectarà els 59 diputats del Parlament i els membres del Govern, segueix el camí d'altres reformes estatutàries que han passat pel Congrés en els darrers temps. Canàries, Múrcia i Cantàbria també varen modificar els seus respectius textos estatutaris per a acabar amb aquesta protecció.
El debat sobre l'aforament dels polítics va cobrar protagonisme després de la moció de censura de 2018 quan el Govern de Pedro Sánchez va anunciar que anava a estudiar una reforma constitucional per a eliminar-lo arreu de l'Estat, però la idea no va arribar a traduir-se en una proposta.
