El Pi-Proposta per les Illes Balears, MÉS per Mallorca i Més per Menorca han mostrat aquest dissabte la seva satisfacció després de l'aval del Consell Consultiu a la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra els Pressuposts Generals de l'Estat (PGE). Les tres formacions han afirmat que el dictamen que es presentarà al Parlament constata «la legalitat d'aquest recurs». De fet, el dictamen assenyala que, tal com han defensat els tres partits, «és procedent per omissió».

A més, el mateix dictamen confirma que l'Estat ha de compensar el factor d'insularitat previst al Reial Decret Llei 4/2019 del Règim Especial de les Illes Balears. A més, han apuntat que «el Consultiu coincideix amb els arguments defensats que la Constitució i l'Estatut són normes jurídiques d'obligat compliment i no declaracions d'intencions i que l'Estat no pot no complir les lleis».

Segons ha explicat el diputat d'El Pi, Josep Melià, «el Consultiu referma la nostra tesi de l'omissió tot i que PSOE i Podemos ens van acusar que no vam assenyalar el precepte o preceptes dels pressupostos que consideràvem inconstitucionals». Melià ha puntualitzat que «s'ha de seguir treballant en aquesta línia i reivindicar el que per llei ens pertoca, ara caldrà veure que passarà al Constitucional, però no hem de defallir».

En el mateix sentit, el portaveu de MÉS per Mallorca al Parlament, Miquel Ensenyat, ha destacat que «no hi ha cap dubte legal que no avali la presentació del recurs». Així, Ensenyat entén que «tot i els intents per desacreditar aquesta iniciativa, el consultiu avala per unanimitat que el recurs és procedent». A més, segons Ensenyat «el dictamen certifica que el REB forma part del bloc constitucional i per tant és un reconeixement clar del factor insular i, per tant, de la seva compensació per part de l'Estat».

Per la seva banda, el diputat de Més per Menorca, Josep Castells, ha indicat que l'element més important del dictamen és que «el Consell Consultiu planteja que la problemàtica de la insularitat rebi una protecció especial per part del Tribunal Constitucional (TC), atès que l'article 138 de la Constitució ja diu que el fet insular ha de ser objecte d'una atenció particular». Per tant, ha incidit Castells, «se suggereix que el Constitucional podria adaptar la seva jurisprudència general sobre el finançament autonòmic a la problemàtica concreta de la insularitat, que diu que és un fenomen 'especial i únic'».

El diputat menorquinista considera que això és «molt positiu» perquè «és el que cercam amb la presentació d'aquest recurs: que el Constitucional interpreti per primera vegada, en tots aquests anys de jurisprudència constitucional, si l'article 138 protegeix o no el finançament de la nostra comunitat autònoma».