MÉS par Mallorca traslladarà al Parlament una proposta amb la intenció que la cambra es pronunciï «a favor de la llibertat d'expressió i artística», a més de demanar la supressió del delicte d'injúries a la Corona i derogar la Llei Mordassa. La iniciativa, en forma de Proposició No de Llei (PNLL) serà registrada aquest mateix dilluns.

Segons argumenta el diputat Joan Mas 'Collet', «dins un sistema democràtic tant la llibertat d'expressió com la llibertat de creació artística, són drets fonamentals, sobretot quan s'hi expressen idees que no ens agraden». En aquest sentit, el diputat ecosobiranista assegura que «cal condemnar qualsevol atac a la llibertat d'expressió i a la llibertat de creació artística».

En concret, el text de la PNLL intenta que el Parlament manifesti el seu suport als artistes condemnats i encausats per exercir el seu dret a l'expressió artística i a la llibertat d'expressió. També demana la modificació del Codi Penal i la derogació de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (Llei Mordassa), normes que, destaca el diputat «limiten el dret a l'expressió artística i a la llibertat d'expressió».

La mateixa iniciativa contempla recollir el suport parlamentari per demanar al Govern espanyol que concedeixi l'amnistia als rapers de La Insurgencia, a Valtònyc i a Pablo Hasél, així com a qualsevol altra persona que sigui condemnada per delictes d'opinió.

Al text de la PNLL, MÉS recorda que a l'Estat espanyol s'han produït durant els darrers anys condemnes judicials contra diferents cantants i personalitats del món de la cultura per les seves lletres i opinions manifestades públicament en el curs de les seves actuacions. A conseqüència d'aquest activisme judicial, han estat condemnats els rapers de La Insurgencia; Josep Miquel Arenas 'Valtònyc', que es va haver d'exiliar a Bèlgica per escapar de la presó; i Pablo Hasél.

Tots ells han estat condemnats «per expressar en les seves lletres, en ús de la seva llibertat artística, opinions contràries a la Monarquia i al sistema polític i econòmic». En aquest context, diu el diputat «les sentències condemnatòries pretenen que els esmentats artistes inciten a cometre delictes sense tenir en compte ni el context -actuacions musicals en què els cantants representen un personatge- ni l'estil musical -el rap sempre s'ha caracteritzat pels seus missatges violents contra l'ordre social».

Així, segons el diputat, «una vegada traspassat aquest límit, i per analogia, la justícia podria condemnar a presó, per exemple, a un actor que representés un personatge crític contra el sistema polític i social, al mateix autor de l'obra, o a un novel·lista que fes proferir cometaris crítics o violents a un dels seus personatges».