El portaveu i diputat de Ciutadans (Cs) Balears, Xavier Pericay, juntament amb el coordinador del Comitè Insular d'Eivissa, Jose Luis Rodríguez Poblador, es va reunir aquest divendres amb alguns representants de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) durant la seva estada a l'illa d'Eivissa per traslladar-los la voluntat «d'eliminar el requisit del català en la sanitat pública».
Pericay ho va va deixar ben clar: «El català no pot ser un requisit a l'administració pública, ja sigui a sanitat com en els serveis centrals, sinó que ha de ser un mèrit».
«S'ha de preservar la igualtat de tots els ciutadans espanyols perquè puguin accedir i promocionar-se a qualsevol plaça de l'Estat», va explicar Pericay, qui va assegurar que «no podem crear barreres».
Pericay (C's) reitera i ho deixa ben clar: «El català no pot ser un requisit a l'administració»
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Viva España! alzad los brazos hijos del pueblo español, que vuelve a resurgir... i així
Senyor Pericay,
Si en comptes de dogmatitzar es llegís l'Estatut d'Autonomia i l llai de Normalització Lingüística veuria que qualsevol persona es pot dirigir a l'Administració fent servir la llengua que vulgui, d'entre les dues oficials.
Això implica que l'Administració està obligada a contestar-li en la llengua elegida per l'administrat i que, per tant, el funcionariat ha de tenir acreditat el coneixements en ambdues llengües.
No conec cap habitant d'aquestes illes que no pugui expressar-se més o manco bé en castellà, oralment i per escrit (amb llastimoses faltes d'ortografia, això sí). En canvi n'hi ha molts que no arriben ni a entendre la nostra varietat del català. Com que en un funcionari això NO ÉS TOLERABLE segons la llei cal assegurar que tot el funcionariat està capacitat per fer servir la llengua pròpia de les Illes Balears, amb diferents nivells de perícia segons la seva situació jeràrquica dins l'Administració.
Si no pot entendre aquest raonament tan senzill li recomano que es tranquilitzi, faci meditació i que mengi moltes sardines, contenen molt fòsfor.
En Pericay només, i només vol l´espanyol!
Per què serà aquesta por... a la cultura?
Segur que es llamenta de les llengües que desaparegueren... no?
Y todavía menos fuera de Cataluña.
Si la nostra llengua no pot ser un requisit en la nostra pròpia nació, en canvi el castellà sí que pot ser requisit a les Castelles i, també, en els territoris que no tenen el castellà coma llengua constitutiva, és a dir com a llengua pròpia? Si això és així és perquè hi ha ciutadans de primera i ciutadans colonitzats. És perquè hi ha la llengua dels ocupants i les llengües dels ocupats.
Per aquesta gent l'ideal és que NO sebre català siga un mèrit (o un requisit)
I qui se pensa que és aquest per dir això.
Se'n pot anar a fer punyetes.
Aquest home encara diu més dois que en Rajoy.
A lo millor el poden anomenar president suplent, quan el de veres tengui un acte institucional, a la mateixa hora que un partit defutbol.
Si per fer política la TOLERÀNCIA i la INTEL·LIGÈNCIA fossen un requisit em sembla que molts com ell tampoc hi serien admesos.