algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 20°
26°

Òscar Escuder: «A Espanya el ciutadà no pot escollir la llengua amb la qual es dirigeix a la justícia, a diferència de les democràcies avançades»

La Plataforma per la Llengua insisteix en la necessitat que el català sigui un requisit per a totes aquelles persones que exerceixen en l’àmbit de la justícia a Catalunya. Actualment, la manca d’aquest requisit i l’ús, per inèrcia, del castellà a l’Administració judicial ha comportat que el nombre de sentències en la nostra llengua hagi estat del 8% l’any passat.

En aquest sentit, el president de l’ONG del català, Òscar Escuder, ha contestat les «greus afirmacions» que aquest dijous al matí ha fet el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, al Parlament. Barrientos ha assegurat que si el català fos un requisit per a la carrera judicial els jutjats catalans serien un «desert judicial» i que el nostre país no seria un «destí judicial atractiu».

Òscar Escuder ha explicat que «en els estats que tenen una democràcia multilingüe avançada el ciutadà té dret a escollir quina llengua vol utilitzar en els procediments judicials i, en canvi, a Espanya és el jutge qui determina si es pot fer en català o ho fa en castellà». Això arriba a comportar «greus discriminacions per als ciutadans que s’hi adrecen en català». La Plataforma per la Llengua recorda que l’Administració de l’Estat espanyol relega el català a un mèrit mentre que el castellà és un requisit i, per tant, no compleix amb la necessitat que els treballadors de l’Administració coneguin les llengües oficials del territori on treballen.

Escuder insisteix, per tant, que «el català sí que ha de ser un requisit per accedir a treballar a l’Administració de justícia a Catalunya» i assegura que, segons dades del Departament de Justícia, el 85% del personal judicial ha participat en cursos de català, de manera que “«a gran majoria d’oficines judicials estan en condicions de treballar en català». Escuder considera que el president del TSJC «potser desconeix la situació o bé pretén emmascarar el problema amb una excusa sense fonament».

El president de la Plataforma per la Llengua també ha recordat que l’Estat espanyol mai no ha fet res per canviar aquesta situació i que els grans partits espanyols ho rebutgen quan la proposta arriba al Congrés dels Diputats. Així va quedar palès la setmana passada davant d’una proposició d’En Comú Podem que pretenia no només fixar el requisit de coneixement de les llengües oficials del territori on s’hagi d’exercir sinó també que es pregunti explícitament al ciutadà pel seu dret d’opció lingüística, que es tramitin els procediments en la llengua que el ciutadà triï i que en cas que no exerceixi el dret, es tramitin en la llengua oficial minoritzada (en el cas de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, el català). Aquestes mesures eren un pas per augmentar l’ús del català en els jutjats, cosa que repercutiria directament en el nombre de sentències elaborades en català. Les mesures no van aprovar-se a causa del vot en contra del PP i de l’abstenció del PSOE, encara que Ciutadans va votar a favor d’algun dels punts.

L’ONG del català ha recollit diverses vegades que l’Estat no té voluntat d’aconseguir fer pujar l’ús del català en les sentències judicials ni de fer efectiu el dret d’opció lingüística als tribunals dels territoris de parla catalana. Aquesta reacció per part de l’Estat no arriba ni tan sols després de veure l’evidència que mostren els informes del Consell d’Europa sobre el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) quan li reclamen una reforma del marc jurídic i més capacitació del personal que treballa als jutjats dels territoris de parla catalana.

Davant aquesta manca de voluntat de canvi de l’Estat espanyol, Òscar Escuder ha afirmat que «només amb un estat propi podrem establir les bases d’una justícia que s’expressi en la nostra llengua i que respecti els drets lingüístics dels ciutadans» i permeti millorar aquesta situació.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per pageset, fa mes de 5 anys

Sr. Salvador: És vostè ruc,o, ho fa veure.
En aquest diari,més d´una vegada s´ha comentat el fet de que el mot Països catalans el va " inventar" un señor valencià Benvingut Oller i Estaller per referir-se a les terres de parla catalana.D`això fa un grapat d´anys i així havia quedat fins ara en que els que us fa tant d´odi tot lo català,aneu a buscar tres peus al gat.
Dieu que si el catalnistes ens hem inventat uns països,que ens els volem anexionar i mentida sobre mentida i disberat sobre disberat.

Valoració:0menosmas
Per Salvador, fa mes de 5 anys

Joseph Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declara en el diario Las Provincias el día, domingo 13 de mayo de 1979, que nunca han existido los muy falsos Païssos Catalans, ni la más falsaCatalunya Norte, que sólo es un invento muy moderno, posterior a los años 1950. Declaración que vuelve a repetir Joseph Tarradellas, en una reunión que mantuvo en Barcelona, con la Unión de periodistas de Valencia, el 23 de octubre del mismo año: Nunca han existido los Païssos Catalans, ni el catalán es la madre de la lengua Valenciana.
El 13 de junio de 1979,

el gran historiador y ministro de la Segunda República Española, Claudio Sánchez Albornoz, desde su exilio en Argentina, escribe una carta de respuesta al profesor Aparicio, que había preguntado cuál era la verdadera lengua de los Païssos Catalans y del reino de Valencia; Claudio Sánchez Albornoz le contestó que nunca habían existido los Païssos Catalans y que la lengua del reino de Valencia, siempre había sido la lengua Valenciana, lengua con más de 800 años de antigüedad, lengua que tuvo su edad de oro entre los siglos XIV y XVI.

En 1981, el presidente de La Real Academia de la Lengua Española, Dámaso Alonso, declara al periódico Las Provincias del día 18 de julio de 1981: Que las lenguas Valenciana y balear o Mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana.

Miguel Batllori, jesuita, Doctor Honoris Causa por las Once universidades de Cataluña, Historiador, premio extraordinario Príncipe de Asturias, catedrático de lengua y filología catalana en la universidad de Barcelona, en un simposium celebrado en la universidad de Girona, declaró: El Catalán de Barcelona que se intenta imponer como lengua en Valencia y en Baleares, es un dialecto INFAME e INFECTO, que nunca ha sido la lengua de Baleares, ni de Valencia. Publicado en el periódico La Razón, del lunes 2 de noviembre del 2002

Valoració:-1menosmas
Per ,,,,,,,, fa mes de 5 anys

SALVADOR: Els països iberoamericans o hispanos no existeixen.

Valoració:-1menosmas
Per josechu, fa mes de 5 anys

Jasús- No es un destino judicial atractivo,porqué cobrando lo mismo, fuera de Catalunya la vida es más barata.Ni más ni menos. Si en Catalunya se ganara más que en el resto de España, aprenderian el catalan en dos dias.

Valoració:0menosmas
Per Salvador, fa mes de 5 anys

La lengua oficial es la que consta en cada régimen jurídico estatal. El catalán ni sale ni saldrá por ningún lado, porque ni es ni será un estado.Parece mentira que no lo entiendas,"suizo", será que eres retrasado mental además de sectario. Ya te darás cuenta.El tiempo pasa inexorablemente y, para empezar, ha fallado algo que teníais previsto.

Valoració:-1menosmas
Per Es suis, fa mes de 5 anys

Ha ha ha, Salvatore, aqui demostres sa teva incultura: no has entes res. A sa llista de paisos que he posat, me pots dir un per un quina es sa llengo oficial ? encara a lo millor aprendras qualque cosa... A veure si hi arribes.

Valoració:1menosmas
Per Santi Amengual, fa mes de 5 anys

Els plusos que cobren els jutges per redactar sentències en català ja no serveixen ni de motivació. La realitat s'acaba imposant. L'intent nacionalista d'catalanitzar, al cost que sigui la justícia, no ha servit per a res. Diners tirat.
Segons la memòria del TSJC, les sentències redactades en català van baixar de 30.354 el 2014 a les 19.375 el 2015, davant de més de dos milions de sentències redactades en castellà.
La societat és com és. I voler canviar-la a força de decrets i cops de talonari, no és transformar-la sinó deformar-la. Seguim remant cap a Ítaca, però sense brúixola.

Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 5 anys

Quant en Xisco diu:
"A Espanya els ciutadans no puguin escollir la llengua en la cual vul estudiar ( en català o en castellà )"
Te molta de raó. A la majoria de l'estat obligatòriament la llengua vehicular de l'escola es el castellà, i es ben necessari que això es corregeixi.

Valoració:1menosmas
Per Salvador, fa mes de 5 anys

En los distintos países cuyo nombre no coincide con el de la lengua que hablan, se utiliza el nombre oficial de la lengua empleada en el país o determinada por el sistema normativo del mismo.
V.gr. : Estados Unidos =inglés
Guatemala = español
Costa Rica = español
Panamá = español
Honduras = español

Valoració:0menosmas
Per Es suis, fa mes de 5 anys

Si si, i si es catala fos requeriment pes jutges de Catalunya segur que tambe plouria contiuament a Catalunya, i hi hauria mes salmonelosis... Quins coeons...

I pen Salvatore,
A Belgica, en Belga, no?
I a Canada, en Canadenc, no ?
I a Suissa, en Suis, no?
I a Andorra, en Andorrano, no ?
I a Xipre, en Xipriense, no ?
I a Kosovo, en Kosovar, no ?
I a Luxemburg, en Luxemburgues, no ?
I a la India, en Indu, no ?

Quina poca cultura...clar, criat en un pais en dictadura i nacionalista espanyolista tancat... que mes li pots demanar...

Valoració:8menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente