Aquest dilluns, a la sala d'actes de l'Arxiu del Regne de Mallorca, la direcció general de Política Lingüística i el Centre Balears Europa, han organitzat conjuntament la conferència-col·loqui «La situació de la llengua catalana a la Unió Europea», a càrrec d’Òscar-Adrià Ibáñez Ferreté, cap de l’àrea de Drets Lingüístics i Empresa de la Plataforma per la Llengua, i Jaume Corbera Pou, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears.
L'acte s'ha iniciat amb les paraules de benvinguda de la consellera de Transparència, Cultura i Esports, Ruth Mateu, i a continuació les del vicepresident i conseller d'Innovació, Recerca i Turisme, Biel Barceló. A l'acte també hi ha assistit la directora general de Política Lingüística, Marta Fuxà, i la directora del CBE, Marta Neus López.
El vicepresident Barceló ha dit, respecte de la Carta Europea de les llengües, que «el seu incompliment ha estat sistemàtic» per part de l'Estat espanyol i ha recalcat que Espanya ha tengut «16 oportunitats», les vegades que s'ha modificat el Reglament que determina les llengües oficials de la Unió Europea des que Espanya és membre de la UE.
Barceló ha mostrat el desig i l'obligació que «tenim com a Govern de reivindicar el paper de la llengua catalana a Europa, una reivindicació amb llarga trajectòria però congelada en els darrers anys a les Illes», ha precisat. La persistència en aquesta reivindicació, ha destacat Barceló, «té uns fonaments jurídics i socials profunds, i neix de la convicció que l'estatus de la llengua davant les institucions que ens governen -i les de la Unió Europea ens governen i molt- és capital», ha dit.
Barceló ha posat el gaèlic com a exemple «fàcilment extrapolable en aquest cas», en què «la diferència és que Irlanda va impulsar aquesta proposta, la qual, a més, va rebre el suport de la resta d'Estats membres».
Per la seva banda, la consellera Ruth Mateu ha recordat que la llengua catalana «encara no disposa del reconeixement oficial a la Unió Europea per la falta de voluntat de l'Estat espanyol, que nega aquest reconeixement a les altres llengües oficials diferents de la castellana». És per això que, ha defensat, «hem de treballar per corregir aquesta situació injusta i discriminatòria», i ha avançat que aquest és «un dels motius per incorporar-nos, com a Govern dels Illes Balears, a la Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística».
Durant l'acte s'ha pogut veure una selecció dels testimonis europeus d'arreu de les quatre illes que han participat en la campanya Històries del català, i en la qual ha col·laborat la Direcció General de Política Lingüística.
A la vegada, en el vestíbul de l’edifici, s'ha pogut visitar l’exposició, cedida per la Generalitat de Catalunya, 'El català, llengua d’Europa', que fins a finals de setembre s'ha pogut visitar en el vestíbul de la Conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques.
Com que el gallec-portuguès medieval i el castellà eren molt semblants, diguem al gonellum que el foraster no era castellà sinó gallec.
Així estarem cabals.