Fa un any que tenim govern d’esquerres. Feis-nos una valoració.

Faig una valoració molt positiva. Si ho comparam amb altres governs de canvi, per exemple al País Valencià, veig tot el que hem aconseguit. Crec que els valencians han fet grans avanços i nosaltres crec que n’hem fet molts més. Hem de posar en valor tot el que hem aconseguit: la devolució de la targeta sanitària, la renda social, implantació de l’impost turístic... Queda molt per fer i millorar algunes coses; temes educatius, socials i sanitaris...

En educació vull recordar que no només es va plantar cara a la LOMQE sinó que hem posat 300 professors més. Queden molts recursos per destinar a educació. Queda la gran assignatura pendent que és el finançament. Hem de veure el tassó mig ple però també hem de veure que l’hem de seguir omplint.

Ja coneixem les primeres dades de gent que vol cursar els estudis a la futura facultat de Medicina. Com les valorau?

Les peticions són importants. Estam parlant de 1.400 persones que ja s’han interessat. No vol dir que després es materialitzi, ja que hi ha 60 places però sí que ens dóna idea que estarà més que coberta la matrícula i que hi ha un interès claríssim. També es vera que de cara a investigació sanitària i amb aquesta aposta de diversificació econòmica complementarà aquests plans que tenim des del Govern d’impulsar aquesta part d’innovació i recerca que havia quedat molt estancada en els darrers anys. Des de la Direcció General de Pressuposts s’ha deixat ben clar que el cost que suposa la facultat de medicina és assumible. Ho valoram positivament. Sabem que hi ha persones que poden tenir alguns dubtes en relació amb això però la valoració que feim és positiva i tendrà un efecte de retorn. No oblidem que la demanda professional sanitària que hi ha ara a les Illes Balears és molt important i que la facultat de medicina ajudarà a la reposició necessària d’efectius.

Un total de 104 famílies ja ha cobrat la renda social...

Sí. Aquest és un dels compromisos de legislatura. Duim un any de legislatura i ja l’hem complit, és una realitat. Una aposta dirigida per aquelles famílies amb menys recursos, per ajudar-los a complementar les seves rendes. S’ha començat per aquelles famílies amb menors, per tal que la pobresa infantil sigui la que més ajudem i la idea és que en els pròxims anys anem ampliant, en mesura de les possibilitats pressupostàries.

Parlem de les passades eleccions generals. Vàrem sentir la paraula ‘fracàs’ de la vostra boca.

Jo crec que no hem d’amagar les coses. La sinceritat també ha de ser un valor en política. Crec que hem de distingir dues qüestions. Una era els objectius que ens havíem marcat. Quan vam fer Units Podem MÉS plantejàrem un objectiu doble: igualar o superar al Partit Popular i que el tercer diputat fos una realitat (Antoni Verger de MÉS). Cap d’aquests dos objectius es va aconseguir. Jo vaig parlar de fracàs perquè no varem aconseguir cap dels dos objectiu i no podem estar contents. L’alta part és l’anàlisi fred, amb el pas dels dies, dels resultats. De 118.000 vots; una coalició formada per ecologistes, feministes, sobiranistes d'esquerra, progressistes sigui la segona força amb més del 25%, no és un resultat que puguem dir que és un fracàs ni que sigui dolent. Per tant, hem de tenir en compte i presents totes aquestes circumstàncies

Coneixeu molt bé la història del mallorquinisme polític. Sabeu que, cada tant, el partit sobiranista o nacionalista, PSM en aquest cas, ha tengut gent que ha fet una reflexió que l’ha acabat duent al PSOE... És una constant històrica. Per un altre costat sempre hi ha hagut gent que ha volgut reforçar més el missatge sobiranista; ara ens trobam amb aquesta candidatura que es diu Sobirania per a les Illes. Que vos diu l'olfacte? Cap on anirà tot això?

La reflexió que vàrem fer des de MÉS, en aquest cas on està integrat el PSM com dius, era apostar, seguir apostant per MÉS. Seguim pensant que l’espai polític és el d’aquest sobiranisme que aposta clarament per les propostes esquerranes. Va demostrar fa un any que era un element de canvi, que té un espai molt gran i que pot seguir creixent. S’ha intentat amb diferents coalicions i no ha hagut manera, fins ara, d’aconseguir l’objectiu. Per altra banda, aquesta aposta, és estratègica, a llarg termini. En aquests moments no només que no es romprà sinó que es reforçarà i anirà en aquesta línia.

Pel que fa als Sobiranistes vull recordar que els companys de Sobirania per a les Illes varen decidir presentar-se a les eleccions i MÉS ha de seguir fent el seu camí. També podríem fer l’anàlisi de l’espai animalista que en aquests moments PACMA va tenir més vots que Sobiranistes. Sabem que podem assumir algunes de les qüestions que proposa PACMA però no en totes hi estam d’acord. Crec que Sobirania era una candidatura presentada davant la Junta Electoral per ERC; que aquest podia arribar als 5.000-6.000 vots que històricament és l’espai que han tengut els sobiranistes. A la llarga, crec que MËS hauria d’encabir a tots els sobiranistes, sobretot aquells que se senten d’esquerres. Les portes segueixen obertes per seguir parlant. Jo sempre he estat pactista i obert totalment. Ho seguesc sent. Hi ha companys que han fet molt bona feina dins sobiranistes que podrien ser perfectament compatibles. Això de «no som ni de dretes ni d’esquerres» no ho compartesc. L’aposta per les polítiques d’esquerres ha de ser molt clara i amb aquest sentit sí que hi ha un consens molt gran dins MÉS.

Creis que hi pot haver gent de MÉS temptada d'anar-se’n a Podemos?

Una cosa és que Més i Podemos hagin anar plegats a unes eleccions i hagin fet una aliança estratègica puntual i l’altra que siguin el mateix. Les cultures polítiques són molt diferents. Podemos estava molt pendent de les instruccions o suggeriments que arribaven de la campanya general de Madrid. Nosaltres aquí tenim autonomia i ho feim com trobam que ho hem de fer, implantats aquí i a Menorca amb la idea d’Eivissa i aliances amb altres partits de Formentera. Som un partit d’aquí i sobiranista per descomptat. No és el mateix que Podemos estigui a favor del dret a decidir (un factor important a l’hora de pactar) i una altra que sigui sobiranista. Nosaltres sí ho som. Una altra cosa és que hi hagi gent que vagi d’una banda a l’altra, com sempre ha passat. Gent que ha passat de Podemos a PSOE o gent de Podemos a Esquerra Unida o entre PP i Ciuddanos, i lògicament, MÉS també té les seves confluències i els seus cercles compartits amb PSOE, amb Podemos o, fins i tot, amb el Pi o PP.