El Cercle Sindicalista de Podem a les Illes ha creat el seu propi sindicat a les Illes, com ja ha passat a dotze Comunitats Autònomes, entre elles, Catalunya i País Basc. Des del sindicat asseguren ser "independents de Podem però afins a la seva ideologia".
'Somos Sindicalistas Illes Balears' és el nom d'aquest sindicat que ja està formalment constituït i que espera poder tenir un local propi a Palma perquè consideren que així estaran més a prop dels ciutadans. Per ara, els primers afiliats no paguen quotes perquè asseguren que “no volem alliberats sindicals ni subvencions”. El sindicat 'Somos Sindicalistas Illes Balears' té previst participar en el mes d'abril a l'assemblea sindical estatal que es farà a Madrid.
'Somos Sindicalistas Illes Balears', el nou sindicat afí a Podem
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
señores estamos habando de un sindicato, no de pod
emos.
el sindicato SOMOS Sindicalistas nace de un grupo sectorial de podemos, pero no es de podemos es de sindicalistas cansados de ver como se van perdiendo los derechos conseguidos desde hace muchos años.
Crec que Podemos és un altre MacDonald com el PP i el PSOE. Vaig començar a dubtar quan vaig veure que hi havia un altre Podrmos a Grèssia, i ara amb el sindicat encara dubto més. Tot és una comèdia, és el PSOE reciclat.
Recordau que a Mallorca no votam partits forasters. Podemos NO. PP i PSOE tampoc
Recordad que en Baleares no votamos partidos pancatalanistas.
PODEMOS Sí
ERC No. ERC Caca.
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.
Estáis todavía más acojonados que el PP.
Algo bueno tendrá Podemos.
Ja vorem quins són els resultats de PODEMOS i els del partits pancatalanistes....
Tothom en el seu lloc
La qüestió del nom no és mai banal. El nom és la tarja de presentació i dóna molta informació sobre l'entitat o persona que l'ostenta. De fet, els colonitzacors sempre han començat per canviar els noms dels topònims i dels antropònims, perquè són elements clau a l'hora de desarticular una cultura. I per cert que qualsevol cultura, i la nostra més que cap, té en la llengua un dels seus trets identitaris més bàsics i importants.
D'altra banda, sorprèn un poc la proliferació de partits, assemblees i sindicats nous, molts dels quals pretenen unir l'esquerra però de fet la divideixen encara més. Això és positiu en el senti que demostra una gran vitalitat i que segurament incorpora nous sectors al debat polític, però també sembla denotar una àguda manca de memòria històrica, ja que obliden o menyspreen grups, associacions i partits que lluiten si fa no fa pels mateixos ideals i que hi han dedicat molt d'esforços i molt de temps des de.fa dècades. S'ha de recordar que la dreta centralista continua ben unida en un sol partit i que té el suport unànime de la dreta econòmica.
Aquests de Podemos ja són reincidents:
http://dbalears.cat/politica/2014/11/16/283772/podemos-eivissa-aprova-seu-nou-nom-seu-calendari-presentacio-candidatures.html
Si els afiliats no paguen quotes, ni el sindicat admet subvencions com funcionarà?
Si el sindicat diu que ès independent, però afí a Podemos. ¿No saben que Podemos no admet sindicats?
Podemos ès lo més paregut a FET (Falange Española y Tradicionalista de José Antonio), però a un altre context de època.