La polèmica Llei de Símbols tanca el primer any sense efecte: no s'ha obert ni un sol expedient per incompliment de la norma, segons les dades facilitades per la Vicepresidència del Govern. No hi ha hagut ni una denúncia, ni tan sols en contra del propi executiu, que curiosament és l'únic que no ha complert la Llei.
El text aprovat pel Parlament obligava a l'equip de José Ramón Bauzá a col·locar plaques identificatives en tots els edificis on es realitzen activitats sufragades amb doblers públics però fins avui no se n'ha col·locat ni una.
Sense lligams
Retirats tots els llaços quadribarrats de les façanes dels col·legis i instituts, la Llei no ha tingut cap altre efecte. Un exemple es va veure fa uns mesos en un acte a Eivissa al qual va assistir José Ramón Bauzá. La Llei obliga que la bandera de Balears ocupi un lloc preferent entre les d'Espanya i la Unió Europea. La realitat és que, en aquell acte, la bandera de la Comunitat quedar desplaçada per una del Marroc. El promotor de l'acte era d'aquest país africà.
Un any després de l'entrada en vigor del text, l'oposició es refereix a ella com «la llei mordassa de Bauzá». La portaveu del PSIB Francina Armengol denuncia que ha quedat demostrat que l'únic objectiu de Bauzá era treure els llaços dels col·legis i fer una «provocació» més contra el sector educatiu.
Obsessió
«La llei és una representació de l'obsessió ideològica de Bauzá contra la llengua catalana», opina Armengol. El diputat de MÉS, Nel Martí, apunta en la mateixa línia: «És una llei mordassa específica per acabar amb els llaços quadribarrats, que és una de les obsessions de Bauzá i és lamentable aquest ús pervers del Parlament per atacar les seves fixacions».
La Llei de Símbols compleix un any sense que s'hagi obert ni un expedient
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Compatriotes:
Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia.
*S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (7-1-2015), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental).
**Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Banderitas catalanas, a Cataluña.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".
Banderetes catalanes, a Catalunya, per favor.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Quan un ciutadà no acompleix amb els terminis que marquen les normatives o les lleis, l'Administració és implacable: multa per no passar la ITV o la ITH, recàrrec per no pagar la contribució o l'impost de vehicles... per posar sols quatre exemples. Quan l'Administració no compleix les seves pròpies normatives... no passa res, no hi ha conseqüències. No ho dic sols per la llei de símbols, sinó també perquè m'agradaria saber si tots els vehicles de motor de l'Administració han passat la ITV, i si tots els seus adificis han passat la ITH, i així successivament. El dia que els polítics hagin de respondre amb el seu propi patrimoni pels incompliments administratius l'Administració funcionarà millor, però no plourà d'aquest tro.
Es llevaren els llaços, però un dia es tornaran a posar amb tots els honors. I en Bauçà menjarà morena.
Arruix feixisme pancatalanista de sa nostra escola.
Amb lo bo de fer que hauria estat penjar banderes balears , pero no, havien d'esser catalanes. Preocupau-vos dels alumnes en lloc de tanta bandereta
Catalan flags, to catalonia, please!