El local de l'agrupació de l'OCB d'Inca acollirà aquest dimecres a les 20:00 hores el llibre "Manifest contra el desencís: vint-i-quatre propostes per construir un futur millor per a les Illes Balears", de Joan Pau Jordà i Jaume Mesquida (coordinadors). L'acte, organitzat conjuntament per l'OCB i Arran Raiguer, comptarà amb la participació dels dos autors.
El llibre intenta donar resposata al fet de com es pot crer una societat més justa, lliure i solidària; alhora que vol intentar crear una majoria social a favor de les polítques d'esquerres i transformadores. També analitza el rol que haurien de tenir els moviments socials i els eixos polítics i socials que haurien de seguir les següents generacions.
En aquest assaig col·lectiu, "Manifest Contra el Desencís: Vint-i-quatre propostes per construir un futur millor per a les Illes Balears", hi participa una representació diversa de la societat illenca d'esquerres.
Lluita i coneixement
Així, hi ha personalitats del món de la recerca, com els filòlegs Isidor Marí i Bernat Joan (exmilitant d'ERC i exeurodiputat), els professors de la Universitat de les Illes Balears Bernat Riutort, Joaquín Valdivielso i Laura Camargo (militant de l'esquerra anticapitalista) i el sociòleg Antoni Tarabini.
En aquesta línia, també hi col·laboren militants de diferents partits polítics progressistes, com Celestí Alomar, exconseller de Turisme pel PSOE (1999-2003); Alejandro Aparicio, candidat d'Esquerra Unida al Congrés dels Diputats (2011); Joan Lladó, president d'Esquerra Republicana-Mallorca, i Antoni Verger, regidor a l'Ajuntament de Palma pel PSM i la coalició MÉS.
Així mateix, hi ha un espai per a l'opinió de militants procedents de candidatures locals com Lluís Enric Apesteguia, de l'Agrupació Deià; Josep Carreres, de l'Entesa de l'Esquerra de Ferreries; Joan Colom, d'Independents de Sencelles i Biniali; Amadeu Corbera, d'Esquerra Oberta de Bunyola; José Luis, Pepe, García, d'Alternativa per Pollença, i Guillem Ramis, d'Esquerra de Santa Maria.
Finalment, des de l'activisme social s'hi recullen les veus de Biel Caldentey (secretari general de l'STEI-Intersindical); la Coordinadora Llibertària de Mallorca; Lluc Gayà (militant d'Endavant OSAN); Jaume Mateu, president de l'Obra Cultural Balear (OCB); Marcel Pich (músic i periodista); Margalida Ramis, portaveu del Grup d'Ornitologia Balear i Defensa de la Natura (GOB) i Sara Rivera (activista feminista).
L'OCB presenta el 'Manifest contra el Desencís' a Inca
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
OCB= Obra Contra Balears.
Una guarda de catalanistes venuts
La única razón de ser de este organismo es captar subvenciones que vaya usted a saber donde irán a parar. Espero que el Tribunal de Cuentas controle estas pseudo organizaciones y a sus dirigentes, que después del Pujoloty y family, toda corrupción es posible.
Saben la diferència que hi ha entre els que fefensen la nostra Cultura i els fatxes, quan els posen barricades al seu camí? Doncs que els defensors de la nostra Cultura. es tornen encara més creatius literària i artísticament, donant el millor de la seva producció, mentres que els fatxes, també es tornen creatius però per inventat-se calúmnies . Encara no m' he ecuperat d' un comentari fet a rel de la manifestació dels cent mil i que contava, que els manifestants havien apallissat un jove perque dúia una camiseta que posava Espanya, o també tot el que diuen de Pablo Iglesias i debPodemos, que és de jutjat de guàrdis.
Compatriotes:
Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...) *. Deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" ** i si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia.
*S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són una burla cap a la llengua castellana ni tampoc cap als espanyols en general, sinó un "homenatge" adreçat només als espanyols que, avui (5-1-2015), continuen menyspreant el català anomenant-lo -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental).
**Un altre "homenatge", aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una expressió similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua.
Nunca he entendido el porqué esta gente dice llamarse de la Obra Cultural Balear, cuando en realidad tendrían que llamarse Obra "Cultural" Catalana. Nada que ver con las Islas Baleares.
-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:
"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana
"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"
("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)
-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",
http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html
-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".
("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
No feis res de bo, perquè sou uns impotents, i a damunt vos agradaria no deixar fer, però ca qui lladra no mossega.
L'enveja i la gelosia vos roseguen.
A mi ja em va bé que vos manifesteu tal i com sou. Mel.
Arruix obra cultural pancatalanista de sa nostra terra.
Sempre mallorquins! Mai catalufos!
"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.
Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."
(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)
Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.