algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
15°

El jutge no admet a tràmit la querella dels docents contra Antoni Camps

Els docents que impulsaren la querella avisen que recorreran la decisió del magistrat. | Javier Coll

El jutge del jutjat de Primera Instància i Instrucció 2 de Maó ha emès una interlocutòria d'inadmissió de la querella que un grup de 37 professors de l'institut Joan Ramis de Maó va interposar contra el diputat Antoni Camps, després de la polèmica carta publicada en els mitjans de comunicació un dia abans de començar la vaga indefinida de mestres, i que segons els docents “difamaba el col·lectiu docent i amenaçava amb conèixer amb noms i cognoms a qui participàs a la vaga”.

El jutge no ha admès la querella en no veure-hi delicte, segons han desvetllat aquest dijous els professors en un comunicat. Els docents ja han anunciat que “en els pròxims dies” al·legaran davant l'Audiència Provincial.

El col·lectiu de professors que va presentar la querella diuen “respectar la decisió del jutge”, encara que “no la comparteixen”, i “discrepen especialment del fet que no es considera voluntat de difamació i incitació a l'odi per part del diputat Antoni Camps”.

En aquest sentit, els docents asseguren que “és obvi”, que “les intencions del diputat poc abans de l'inici de la vaga era predisposar les famílies en contra del col·lectiu docent”, i amb aquesta intenció “es va fer valer de mentides, acusacions de males pràctiques i difamació de la seva integritat personal i professional”, uns “excessos”, que segons els docents “no pertanyen a la llibertat d'expressió, sinó a la calúmnia”.

El col·lectiu de professors del Ramis destaca que “no es tracta d'una denúncia amb voluntat persecutòria, sinó de defensar d'unes acusacions injustes, reivindicant el seu dret a l'honor i fer valer la dignitat professional de tot el col·lectiu docent”.

Antoni Camps
Per la seva banda, el diputat del PP, Antoni Camps ha conegut la notícia el matí d'aquest dijous a través de menorca.info. Referent a això assegura estar “molt content”, encara que afirma que “ja es veia venir que aquesta denúncia no tenia cap recorregut i que acabaria a la paperera”.

Camps en aquest sentit assegura que “ha triomfat la llibertat d'expressió”, i confia que el recurs no arribi tampoc a cap banda. Camps considera que l'únic objectiu d'aquest col·lectiu “era sortir en el periòdic”, i “desacreditar-me a mi i al Partit Popular”, per això espera que davant la no admissió a tràmit d'aquesta querella els professors denunciants “em demanin disculpes”.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per Maldecapix, fa mes de 9 anys

Grácies, bardo! (Psssttt...me pareix qué és per aqui, o fer-shi áprôp).

Valoració:1menosmas
Per bardo, fa mes de 9 anys

Asurancetúrix

Valoració:1menosmas
Per Maldecapix, fa mes de 9 anys

Qué li deien al poetisso d´Asterix qué sempre el fermaven a un arbre i li tapaven la boca amb una mordassa o li feien putades mil?.

Valoració:1menosmas
Per glosa mallorquina, fa mes de 9 anys

-Es professós s'han empreñad
perqu'es catalá lis han llevad
se pensavan qu'ells comandavan
fins que lis han dit de qu'anavan.

-A uns es Govèrn els ha cessàd
y ets altras se n'han anad
de rabi se pòsen sas camisetas
y com al-lots fan potedetas.

-Sa séva fayna es educà y enseñà
però s'estimen més adottrinà
axí cuant tost sabin es català
se pensaràn qu'ês perque son d'allà.

-Quina tristó y vergoña que mos produêx
cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx
a s'escòla es llibres que lis han donad
tota s'històri mallorquina lis han esborrad.

-Lis diuen que xèrrin es català
com si as mallorquí fos d'allà
y élls de bons al-lots que son
se pênsan qu'ês lo milló del mon.

-Ja basta de di doys y beneyturas
y mólt manco an'aquestas alturas
qui vulqui aprende es català
a san gran Cataluña s'en pod arrelà.

Au tiralì..................................

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa mes de 9 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Xesc Bujosa, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, etc.

Valoració:1menosmas
Per glosa mallorquina, fa mes de 9 anys

-Es professós s'han empreñad
perqu'es catalá lis han llevad
se pensavan qu'ells comandavan
fins que lis han dit de qu'anavan.

-A uns es Govèrn els ha cessàd
y ets altras se n'han anad
de rabi se pòsen sas camisetas
y com al-lots fan potedetas.

-Sa séva fayna es educà y enseñà
però s'estimen més adottrinà
axí cuant tost sabin es català
se pensaràn qu'ês perque son d'allà.

-Quina tristó y vergoña que mos produêx
cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx
a s'escòla es llibres que lis han donad
tota s'històri mallorquina lis han esborrad.

-Lis diuen que xèrrin es català
com si as mallorquí fos d'allà
y élls de bons al-lots que son
se pênsan qu'ês lo milló del mon.

-Ja basta de di doys y beneyturas
y mólt manco an'aquestas alturas
qui vulqui aprende es català
a san gran Cataluña s'en pod arrelà.

Au tiralì..................................

Valoració:-7menosmas
Per arg, fa mes de 9 anys

-1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


-1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


-1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


-1390: Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que "si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa" se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, "per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa". Això demostra que el gentilici "català" es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus.

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

-1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Valoració:3menosmas
Per glosa mallorquina, fa mes de 9 anys

-Es professós s'han empreñad
perqu'es catalá lis han llevad
se pensavan qu'ells comandavan
fins que lis han dit de qu'anavan.

-A uns es Govèrn els ha cessàd
y ets altras se n'han anad
de rabi se pòsen sas camisetas
y com al-lots fan potedetas.

-Sa séva fayna es educà y enseñà
però s'estimen més adottrinà
axí cuant tost sabin es català
se pensaràn qu'ês perque son d'allà.

-Quina tristó y vergoña que mos produêx
cuant díuen qu'es mallorquí no'tsistêx
a s'escòla es llibres que lis han donad
tota s'històri mallorquina lis han esborrad.

-Lis diuen que xèrrin es català
com si as mallorquí fos d'allà
y élls de bons al-lots que son
se pênsan qu'ês lo milló del mon.

-Ja basta de di doys y beneyturas
y mólt manco an'aquestas alturas
qui vulqui aprende es català
a san gran Cataluña s'en pod arrelà.

Au tiralì..................................

Valoració:-10menosmas
Per Rellotge-calendari, fa mes de 9 anys

Tic-tac, tic-tac, tic-tac. tic-tac.

Valoració:6menosmas
Per Tivasdan, fa mes de 9 anys

Ara pot cantar victòria n'Antoni Camps, però com més amunt pugi, més gran i de més amunt serà la morrada.

Valoració:12menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente