La Universitat Complutense i la d'Illes Balears (UIB) són les dues úniques que han empitjorat en l'índex global de productivitat (docència, recerca i innovació) que elabora la Fundació BBVA, mentre que la majoria mantenen o milloren els seus resultats respecte del 2013, tot i la crisi i la reducció de pressupostos.

El director de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE), Francisco Pérez, ho ha atribuït a un esforç dels campus per adaptar-se als moments actuals.

No obstant això, ha matisat, tot dependrà en el futur de quant duren aquestes circumstàncies i com segueixin responent les universitats a les limitacions financeres i, per tant, de recursos humans i materials.

La segona edició del projecte U- Rànquing, presentada aquest dimecres, constata una bretxa d'eficiència entre les universitats públiques punteres en recerca, però que no descuiden l'ensenyament, i les que es dediquen essencialment a la docència , ja que la productivitat d'aquelles dobla la d'aquestes.

«Els resultats de les universitats de capçalera són millors en recerca que en docència, sempre dins de la tendència positiva general existent en l'exercici d'ambdues activitats» segons les conclusions.

Nou universitats de Barcelona, Madrid i València se situen al capdavant de l'índex de productivitat global.

Encapçala la llista la Universitat Pompeu Fabra, amb un índex d'1,6, seguida per la Politècnica de Catalunya (1,5), Autònoma de Madrid i Politècnica de València (1,4), Autònoma de Barcelona (1,3); Carlos III de Madrid i la de Cantàbria, Miguel Hernández d'Elx, Politècnica de Madrid de Barcelona, de les Illes Balears, de València i Rovira i Virgili (1,2).

Tanquen la classificació les de Burgos, Extremadura, Jaén, La Llacuna, Gran Canària i La Corunya (0,8) i la de la Rioja (0,7).

Per indicadors, la Universitat Pompeu Fabra encapçala els de docència i investigació, mentre que la Politècnica de València destaca en innovació i desenvolupament tecnològic.

L'estudi, centrat en les universitats públiques, indica que les de Catalunya, Balears, Cantàbria, Comunitat Valenciana, Madrid, Navarra i Aragó són les més eficients per aquest ordre, totes per sobre de la mitjana nacional.

Per sota se situen Galícia, Múrcia, Andalusia, Castella i Lleó, País Basc, Castella - la Manxa, Astúries, Canàries, Extremadura i la Rioja en últim lloc.

L'estudi recorda que diverses de les comunitats tenen una única universitat pública.

Pérez ha indicat que el nivell mitjà de les universitats públiques espanyoles és «raonable», malgrat el que diguin algunes classificacions internacionals, així que ha defensat que es tinguin en compte tot un seguit d'indicadors, no fixar-se només en alguns.

Com a argument, ha assenyalat que la producció científica espanyola representa el 3% de la producció científica mundial, quan les seves exportacions de béns i serveis són el 2% .

L'índex de productivitat té en compte el volum de resultats de cada universitat ponderat per la grandària (nombre d'alumnes, professors, instal·lacions i altres recursos).

Les universitats destacades es caracteritzen per taxes d'èxit elevades en l'avaluació d'alumnes , serveis de formació contínua, percentatges alts de doctors entre el professorat , presència àmplia en revistes científiques internacionals i gran part dels seus investigadors estan dedicats llargament a aquesta activitat .

Aquestes universitats solen tenir vincles forts amb institucions públiques i privades que les financen en estar interessades en les seves investigacions i destaquen també en el registre de patents i explotació de llicències .

Les dades procedeixen, entre altres fonts, dels ministeris d'Economia i d'Educació.

El quadre recull per universitats, de major a menor, l'índex conjunt de productivitat (docència, recerca i innovació i desenvolupament) segons l'estudi de la Fundació BBVA i l'IVIE.