Balears és la comunitat on menys estudiants superaren el Batxillerat l'any 2012 amb un 41,8 %, percentatge que es queda en el 35,8 % en el cas dels al·lots i que arriba al 47,9 % entre les al·lotes.
El percentatge d'estudiants que aproven l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) a les Illes és del 67,5 %, també superior per a les al·lotes amb el 73,6 % que entre els joves amb el 61,5 %, segons dades del Ministeri d'Educació.
En el conjunt de l'Estat, l'índex de joves del sexe femení que aconseguiren el títol de graduat a l'ESO és major que la dels masculins, i a més, elles presenten percentatges més alts entre l'alumnat que passa de curs amb totes les matèries superades.
La xifra d'estudiants que optà el 2012 al títol de graduat en ESO va suposar una índex brut del 75,1 % respecte de la població amb l'edat teòrica per a finalitzar aquest nivell educatiu (15 anys), superant en quatre desenes el curs anterior i essent la major des de la implantació d'aquest nivell educatiu.
La taxa corresponent a les dones, 80,6 %, fou clarament superior a la dels homes, 69,9%, encara que les diferències es van escurçant (10,7 punts més en l'esmentat curs i fins a 14 punts de diversos anys enrere).
Per territoris, País Basc i Astúries fou on hi hagué majors percentatges de titulats en ESO i Batxiller. En canvi, els menors registres de finalització es donen, a més de a Ceuta i Melilla, al País Valencià en ESO, i a Balears pel que fa a Batxillerat, en ambdós sexes.
Compatriotes:
Que no ens imposin, també en aquest fòrum, el LEPE (Lengua Española Propia de España...), també conegut a l'Aragó amb el nom de LAPOLLA (Lengua Aragonesa Propia de Otros Lindos Lugares de Aragón...). S'ha d'advertir que aquestes denominacions no són un menyspreu a la llengua castellana ni tampoc als espanyols en general, sinó un homenatge adreçat només als espanyols que continuen anomenant el català com -i això no és broma- LAPAO (segons ells: Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental) i altres denominacions despectives.
Deixem, per una altra banda, sense respondre ni valorar els comentaris escrits en "la llengua cooficial distinta del català" (un altre homenatge, aquest pic a en Rafel Bosch que va utilitzar una fórmula similar per tal d'amagar el nom de la nostra llengua) i si podem evitar de llegir tals comentaris, millor. Demostrem, amb fets, que aquí el foraster no és útil ni necessari o, dit d'una altra manera, no permetem que ningú -evidentment mal educat- pugui considerar el català com inútil i innecessari ni que pugui prescindir d'aquest idioma en el territori on és l'única llengua pròpia.