L'Assemblea de Docents ha donat a conèixer durant aquest passat cap de setmana la seva lluita arreu de Catalunya. Els actes, organitzats per diferents col·lectius cívics i del moviment indignat del 15-M, volen presentar les experiències generades arran de la vaga indefinida dels docents.
Iñaki Aicart, portaveu de l'Assemblea de Docents, va ser l'encarregat de difondre i explicar la lluita educativa. Amb el títol “La vaga indifinida de docents a les Illes Balears: abans i després” el representant dels professors explicà el perquè de la vaga, l'oposició unànime a les polítiques educatives del Govern Bauzá, així com les dinàmiques associaciatives dels professors generades des de la creació de la Plataforma Crida.
També es destacà el suport social rebut i l'èxit de la iniciativa de la Caixa de Resistència que ha acoseguit recaptar milers d'euros per fer front a les despeses i càrregues econòmiques generades pel mes de vaga indefinida a l'educació pública. Aicart va impartir divendres la seva xerrada a Cardadeu, dissabte a Barcelona i diumenge tenia previst parlar a Esparreguera.
"[...]l'ideal fóra adoptar, no ja la forma "Catalunya Gran", sinó senzillament Catalunya, per designar les nostres terres. Ara bé: aquesta aspiració ha d'ajornar-se sine die. Podem preparar les condicions materials i morals perquè, un dia sigui ja factible. I és per això que en certs moments caldria recomanar una cautela esmolada en l'ús de la paraula "Catalunya". Hauríem de fer els majors esforços per reservar-li en el futur aquella amplitud integral. És per aquesta raó que convé emprar sistemàticament la denominació "el Principat"[...] Al cap i a la fi, en tot aquest problema del restabliment d'una terminologia col·lectiva apropiada, la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes ha de ser guanyada a força de reiterar les fórmules escollides i procedents, i a força d'acostumar-nos i acostumar els altres a utilitzar-les d'una manera metòdica. No ens hem pas d'enganyar: es tracta d'una qüestió de rutines. Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de crear-ne una altra que resumeixi la nostra voluntat de reintegració. [...]"
Joan Fuster, "Qüestió de noms" (1962)
Ara ja és factible, el futur ja és aquí. Tots quants tenim voluntat de reintegració ja hem superat "la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble" i, gràcies a tots aquells qui ens han preparat "les condicions materials i morals" perquè ho sigui, de factible, ens hem acostumat a utilitzar metòdicament el corònim Catalunya amb l'amplitud integral que li correspon, això és, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer. També, empram sistemàticament la denominació "el Principat" per referir-nos a les quatre províncies de la Comunitat autònoma espanyola, dita "Catalunya" per la legalitat estatal ocupant i per tots quants no han aconseguit, encara, "la victòria sobre els anacrònics prejudicis particularistes".